06.07.2017 - 13:10
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
Una investigació, en la qual ha participat la Universitat Complutense de Madrid, ha aconseguit evidències de la transformació d’un forat negre en el seu “invers temporal”, és a dir, en un forat blanc. Aquest cos es caracteritza per expulsar les partícules en lloc d’atreure-les, com fa un forat negre.
El treball explica que existeixen objectes astrofísics identificats com a forats negres que podrien ser, en realitat, estrelles de gran densitat. La seva formació seria el resultat final de múltiples transformacions de forats negres en el seu invers temporal, que en un curt termini de temps deixen escapar la llum en lloc d’impedir la seva sortida.
La principal conclusió del treball, publicat en ‘Classical and Quantum Gravity’, és que els forats negres identificats com a tals no es comporten de la manera que la relativitat general explica i, per tant, serien radicalment diferents en essència.
“Això no és una simple especulació teòrica, ja que aquesta transició estaria acompanyada d’una explosió originada per l’expulsió del material que va formar en el seu primer lloc el forat negre”, explica un dels responsables d’aquesta troballa, l’investigador de la UCM Luis Garay. “És probable que aquest fenomen pugui detectar-se en futures observacions d’ones gravitatòries”, ha afegit.
Aquest estudi tenia com a objectiu entendre l’efecte de les modificacions de la relativitat general sobre els forats negres. “Una de les implicacions del nostre estudi és que la llum, i també les recentment detectades ones gravitatòries, podrien de fet escapar en determinades circumstàncies i ser detectades en observatoris”, ha apuntat.
CONNECTANT FÍSICA MICROSCÒPICA AMB EXPERIMENTAL
Garay i la resta d’investigadors s’han centrat a calcular l’interval de temps que un forat negre necessita per transformar-se en un blanc. “Aquest càlcul és essencial per entendre les conseqüències físiques i observacionals de la nostra proposta”, justifica.
El càlcul d’aquesta quantitat s’ha realitzat mitjançant una generalització del formalisme que s’usa en mecànica quàntica per descriure el denominat efecte túnel. Al contrari que en mecànica clàssica, les partícules en mecànica quàntica poden seguir múltiples trajectòries virtuals per desplaçar-se d’una posició inicial a una altra final.
Segons indica el científic, existeixen moltes maneres en les quals un forat negre pot convertir-se virtualment en un forat blanc, i sumant sobre totes aquestes possibilitats pot obtenir-se una mesura de l’interval de temps en el qual això ocorrerà. Aquesta proposta, segons apunta Garay, permet interrelacionar la teoria quàntica i la gravitatòria, connectant així la física microscòpica de l’espai-temps amb l’experimental.
“El nostre objectiu general és desenvolupar aquesta línia d’investigació fins que puguem millorar el coneixement sobre la naturalesa teòrica dels forats negres i la gravetat quàntica”, conclou Garay.
