Els científics alerten del risc que tenen els virus presents en el permagel

Els patògens ancestrals que escapen del permagel que es fon tenen un potencial real de danyar les comunitats microbianes i podrien ser una amenaça per a la salut humana. Aquesta és la conclusió a la qual arriba un nou estudi encapçalat per Giovanni Strona, del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea.

La idea que els patògens atrapats al gel puguin causar brots catastròfics ha inspirat generacions de novel·listes i guionistes. Tot i que la fusió de les glaceres i el permagel dóna l’oportunitat de ressorgir a moltes menes de microbis latents, les amenaces potencials per a la salut humana i ambientals que representen han estat fins ara difícils d’estimar. L’equip ho ha pogut quantificar, tot realitzant experiments amb simulacions d’evolució artificial en els quals els patògens digitals semblants a virus del passat envaeixen comunitats d’hostes semblants als bacteris presents actualment.

L’equip va trobar que, en les seves simulacions, els antics patògens invasors sovint podien sobreviure i evolucionaven en la comunitat moderna i, de fet, en el 3% dels casos es van convertir en dominants. Tot i que la majoria dels invasors dominants gairebé no van influir en la composició de la comunitat, al voltant de l’1% sí que va produir grans canvis. En alguns casos, van causar la desaparició d’un terç de les espècies hostes, mentre que altres, per contra, van augmentar la diversitat fins a un 12% en comparació de les simulacions de control.

Tot i que un 1% sembla un percentatge petit, donat el gran nom de microbis antics alliberats regularment a les comunitats moderns, els brots representarien un perill substancial. Les noves troballes suggereixen que l’aparició de virus desconeguts fins ara, podrien ser, de fet, poderosos motors del canvi ecològic i amenaces per a la salut humana.

Sobre això, ahir mateix es va anunciar que investigadors alemanys han reanimat una nova espècie del Plistocè, un nematode del permagel que, segons les anàlisis radiocarbonis, té quaranta-sis mil anys d’antiguitat i és una espècie totalment nova, i s’ha anomenat Panagrolaimus kolymaensis.

Aquest nematode té mecanismes que bioquímics que li permeten de sobreviure a la dessecació i congelació a quaranta metres sota la superfície, anomenat criptobiosi. Les conclusions a la qual arriben és que, tot i que no es coneixen totes les vies moleculars i metabòliques que utilitzen, ni quant de temps poden restar en estat de suspensió, sí que han demostrat que poden restar durant molt més temps del que s’havia documentat fins ara.