Científics descobreixen la clau de la reaparició del càncer de còlon després de la quimioteràpia

Un treball de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona liderat per Eduard Batlle ha descobert la clau de la reaparició del càncer de còlon després de la quimioteràpia. Aproximadament una de cada vint-i-cinc persones desenvoluparà càncer de còlon al llarg de la vida i és el més freqüent a Catalunya, amb més de 6.000 nous casos l’any.

Per tractar-lo, es fa servir de manera habitual la quimioteràpia, que, en primera instància, és efectiva en la majoria dels casos. Tot i això, molts pacients pateixen recaigudes després del tractament. Aquesta recerca revela que algunes cèl·lules tumorals perduren en un estat latent i que, després del tractament amb quimioteràpia, es reactiven per regenerar la malaltia.

En concret, els científics han descobert que les cèl·lules mare tumorals que presenten activitat de la proteïna Mex3a es mantenen en un estat de latència que les fa resistents a la quimioteràpia. A causa de l’acció d’aquests fàrmacs, adopten característiques fetals i, un temps després de la quimioteràpia, quan l’entorn és més favorable, es reactiven per regenerar el tumor amb tota la seva complexitat. Les cèl·lules persistents són responsables de la reaparició de la malaltia després del tractament.

Obre la via a desenvolupar nous fàrmacs

Aquesta descoberta, publicada a ‘Nature Cancer’, obre la via a poder desenvolupar fàrmacs per eliminar aquestes cèl·lules, el que faria que la quimioteràpia fos molt més eficaç i milloraria els índexs de supervivència.

Aquest estudi s’ha dut a terme principalment fent servir organoides, que són petits càncers derivats de pacients, que es poden cultivar al laboratori i que reprodueixen la complexitat del tumor quant a la seva estructura tridimensional i a la seva variabilitat de tipus cel·lulars.

En el projecte també s’ha treballat amb models de ratolí de càncer de còlon en els quals s’ha pogut observar i reproduir el comportament d’aquestes cèl·lules persistents, segons el que s’ha observat en els organoides. Finalment, els resultats obtinguts en organoides i ratolins van ser contrastats amb l’anàlisi transcriptòmica de mostres de pacients.

La recerca també mostra que l’eliminació del gen Mex3a mitjançant tècniques d’enginyera genètica fa que els càncers de còlon esdevinguin molt sensibles a la quimioteràpia. En models experimentals de càncer de còlon, les metàstasis que tenen una deficiència a Mex3a es curen per complet amb quimioteràpia. Tot i que les funcions del gen Mex3a encara es desconeixen, aquesta troballa suggereix que els fàrmacs podrien actuar de forma sinèrgica amb la quimioteràpia i prevenir les recidives.

Aquest treball s’ha dut a terme amb la col·laboració de la plataforma científica de Bioestadística i Bioinformàtica, on es va desenvolupar l’anàlisi computacional de l’estudi genètic de les dades dels ratolins i els pacients. La Katholieke Universiteit de Leuven, a Bèlgica, ha desenvolupat un treball exhaustiu de cerca de marcadors en mostres de pacients. També hi han participat investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) de Barcelona, de la Ludwig-Maximilians University a Munic i de la Universitat de Palerm.