Un grup de científics demana al govern català que endarrereixi la tornada a les escoles

Una vintena de científics, entre els quals els doctors Oriol Mitjà i Salvador Macip i el físic Àlex Arenas, han signat un manifest adreçat al govern català en què reclamen que s’endarrereixi la tornada a les escoles i s’elabori un pla que reforci l’educació telemàtica i el teletreball fins que baixi la incidència del coronavirus. No hi ha, tanmateix, cap especialista en pediatria.

“La situació epidemiològica és significativament pitjor que quan va començar el curs escolar al setembre”, afirmen. Asseguren que el tancament temporal de les escoles és “imprescindible” per evitar nous contagis i contribuir a la reducció de la incidència del virus. Alerten que la situació epidemiològica a Catalunya està “descontrolada” i auguren que les dades empitjoraran els pròxims dies.

Citen també la variant britànica de la covid-19 com a motiu per mantenir tancades les escoles i diuen que ha de prevaldre el principi de precaució. “Sabem que el tancament total de les escoles té conseqüències socials, laborals i econòmiques, i per això entenem que cal presentar solucions que minimitzin aquesta situació. Recomanar i promoure des de les administracions, que tot aquell que pugui seguir l’escola en línia i tot aquell que pugui teletreballar ho faci, i que escoles i empreses donin facilitats per fer-ho. A més, garantir que es pugui compaginar amb aquells que requereixin presencialitat a les aules o a la feina. Aquestes mesures si s’apliquen de forma generalitzada, reduiria enormement els vectors de contagi i revertirien en una desacceleració de la corba de contagis, sens dubte convenient per al control de la pandèmia, de la qual tots en sortirem beneficiats”, conclouen.

Els experts que signen el manifest són els següents.

Josep María García-Alamino, Grup d’Investigación Global Health, Gender and Society. Universitat, Blanquerna-Ramon Llull.
Pau Fonseca i Casas, Departament d’Estadística i Investigació Operativa, InLab FIB, Universitat Politècnica de Catalunya.
Aurelio Tobías, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, Conseller Superior d’Investigacions Científiques.
Àlex Arenas, Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Universitat Rovira i Virgili.
Salvador Macip, Department of Molecular and Cell Biology, University of Leicester. Estudis de Ciències de la Salut, Universitat Oberta de Catalunya.
Oriol Mitjà, Servei de Malalties Infeccioses, Hospital Germans Trias i Pujol. Guadalupe Gómez Melis, Departament d’Estadística i Investigació Operativa, GRBIO, Universitat Politècnica de Catalunya.
David Alonso Giménez, Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Consell Superior d’Investigacions Científiques.
Karina Gibert, Departament d’Estadística i Investigació Operativa, IDEAI, Universitat Politècnica de Catalunya.
Marc Saez Zafra, Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut, Universitat de Girona. Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
Gerard Giménez i Adsuar, Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut, Universitat de Girona. Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Epidemiologia i Salut Públic (CIBERESP).
Sergi Trias-Llimós, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona.
Martí Casals, Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, Facultat de Medicina, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Antoni Sisó i Almirall, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Manuel López-Cano, Universitat Autònoma de Barcelona.
Xavier Rodó, Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Montserrat Rué, Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, Universitat de Lleida.
Alex Sánchez Pla, Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Universitat de Barcelona. Unitat d’Estadística i Bioinformàtica. Vall d’Hebron Institut de Recerca.