07.12.2016 - 19:06
|
Actualització: 09.12.2016 - 10:29
Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona han identificat les cèl·lules responsables de començar i promoure metàstasi en diversos tipus de tumors humans. Són cèl·lules que expressen alts nivells de la proteïna CD36, encarregada de capturar i internalitzar àcids grassos, i l’augment de la quantitat de greixos en la dieta, especialment d’àcid palmític, en potencia molt significativament l’activitat metastàtica. Són les principals conclusions de l’estudi que publica Nature i que ha estat encapçalat pel cap del grup Cèl·lules Mare i Càncer de l’IRB Barcelona, Salvador Aznar. La recerca demostra que l’administració d’anticossos que bloquen l’activitat de CD36 redueix de manera dràstica, entre el 80 i el 90%, el nombre de focus metastàtics i la grandària. ‘Si talles el subministrament de greixos a les cèl·lules que generen metàstasi són pràcticament incapaces de desenvolupar-la’, afirma Aznar.
Ací presenten una animació per a entendre la descoberta:
Els investigadors han trobat les cèl·lules metastàtiques CD36 positives en mostres de pacients amb carcinomes orals de diversos graus d’agressivitat, proporcionades per la Vall d’Hebron de Barcelona, que ha col·laborat en l’estudi. En els tumors de la cavitat oral analitzats, només entre 50 i 100 cèl·lules, molt poques, sembla que són iniciadores de metàstasi. Ara bé, quan s’hi afegeix CD36 els tumors esdevenen metastàtics.
Quan els científics van constatar la implicació del metabolisme dels greixos en la metàstasi i la funció que hi exercia la proteïna CD36 es van preguntar si el consum de greixos tenia cap efecte directe en el procés patològic. L’equip encapçalat per Salvador Aznar Benitah va donar als ratolins una dieta rica en greixos, un 15% més del consum normal, l’equivalent a allò que s’anomena ‘dieta de cafeteria’. Després els van inocular un tipus de càncer oral pel qual el 30% dels ratolins desenvolupen metàstasi en condicions de dieta normal. Amb més greixos a la sang, prop del 80% tenien més focus metastàtics i més grans.
També van provar l’efecte d’un àcid gras específic, l’àcid palmític. És un àcid gras d’origen vegetal, component principal de l’oli de palma i, en proporcions més baixes, d’alguns altres com ara l’oli de coco. L’àcid palmític és usat en molts tipus de menjar processat. Els investigadors van tractar un tumor oral amb aquest àcid gras durant dos dies i després el van injectar a ratolins que tenien una dieta normal. El tumor va passar d’una freqüència metastàtica del 50% al 100%: tots els ratolins van desenvolupar metàstasi i, a més, van comprovar que depenia de la proteïna CD36.
‘Sembla que hi ha un enllaç directe entre consum de greixos i potenciació de la metàstasi a través de CD36, almenys en ratolins inoculats amb cèl·lules tumorals humanes’, conclou Aznar, que puntualitza: ‘Cal fer més estudis per entendre millor aquesta relació entre dieta i metàstasi, però podem dir de manera inequívoca és que si s’estimulen les cèl·lules tumorals de pacients que mostren una predisposició a generar metàstasi amb una dieta rica amb greixos o nivells alts de palmític es tornen més agressius’.
Una possible diana terapèutica
L’estudi prova que blocar la proteïna CD36 té un efecte antimetastàtic, tant en ratolins immunodeprimits com en ratolins amb les defenses intactes. Les estatístiques són similars per a totes les proves. La inhibició de CD36 abans d’inocular el tumor n’anul·la completament el potencial metastàtic. D’una altra banda, l’administració d’anticossos que bloquen l’activitat de CD36 amb ratolins ja amb metàstasi en procura l’eliminació total per al 20% dels ratolins i per a la resta, una reducció dràstica, entre el 80% i el 90% de les metàstasis i la seva grandària.
El tractament és tolerat pels ratolins durant la finestra terapèutica necessària perquè es produeixi l’efecte antimetàstatic i, en les autòpsies, anàlisis de teixits i els valors en sang no s’han observat efectes secundaris intolerables.
L’IRB ha sol·licitat la protecció per patent dels resultats i els investigadors ja treballen amb l’empresa MRC Technology, del Regne Unit, per desenvolupar anticossos contra CD36 aptes per a administrar a pacients amb diversos tipus de tumors. Si el resultat és positiu, un nou producte terapèutic podria estar disponible en un termini de cinc a deu anys.
‘Desgraciadament diagnostiquem els carcinomes orals en estadis avançats, quan ja han generat metàstasi i aquest és el factor pronòstic més important en casos de càncer oral. Aquest estudi té una gran importància perquè poder frenar les metàstasis determinarà en gran mesura el pronòstic del pacient’, diu Coro Bescós, doctora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que ha participat en l’estudi.
Més tipus de càncers
Els científics de l’IRB Barcelona han comprovat que l’efecte de CD36 sobre metàstasi és el mateix almenys en melanoma i càncer de mama luminal. A més, anàlisis estatístiques de mostres de pacients proven la mateixa dependència de CD36 en la metàstasi de diversos tipus de tumors, com el carcinoma d’ovari, el de bufeta i el de pulmó. ‘No ho hem comprovat encara per a tots els tumors, però proposem que la proteïna CD36 és un marcador general de cèl·lules metastàtiques, el primer tan específic de metàstasi del qual tinc constància’, subratlla Aznar. ‘Hi ha indicis molt importants per a pensar que pot ser una teràpia per a un nombre important de tumors’, afegeix. En una segona fase, volen provar els anticossos en més tipus de tumors.
L’estudi que publica Nature ha comptat amb la col·laboració del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, el biobanc i el Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Vall d’Hebron, amb la participació de Bescós i el doctor Juan Antonio Hueto. Aquest treball conjunt és un exemple de la col·laboració entre la recerca bàsica i clínica per convertir els resultats de la recerca en teràpies útils per als pacients.
La recerca ha estat finançada amb ajuts de la Fundació La Marató de TV3, la World Wide Cancer Research del Regne Unit i la Fundació Botín i Banco Santander, a través de Santander Universitats. El laboratori compta amb fons de la Generalitat de Catalunya, del Consell Europeu de Recerca (ERC) i del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.
