29.10.2015 - 20:00
|
Actualització: 30.10.2015 - 11:51
Un equip de científics catalans de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descrit el nou gènere i espècie Pliobates cataloniae a partir de la troballa de restes fòssils al jaciment d’Hostalets de Pierola. Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a ‘Laia’. Pesava entre 4 i 5 quilos, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres, penjant‐se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
Vídeo explicatiu de la descoberta:
Els hominoïdeus actuals són un grup de primats que inclou els simis antropomorfs de mida petita (els gibons i siamangs, que constitueixen la família dels hilobàtids) i els grans simis antropomorfs (orangutans, goril·les i ximpanzés) que, conjuntament amb els humans, conformen la família dels homínids. Tots els hominoïdeus actuals comparteixen la manca de cua externa, un disseny corporal ortògrad que els permet una posició erecta del tronc, i diverses característiques cranials. Tots aquests trets podrien haver estat presents en l’avantpassat comú dels hilobàtids i els homínids que, segons les dades moleculars, hauria existit fa uns 15‐20 milions d’anys.
Els investigadors han descrit el nou gènere i espècie d’hominoïdeu extint a partir d’un esquelet parcial compost per 70 restes fòssils trobades l’any 2011 en un dels jaciments de la sèrie estratigràfica de l’Abocador de Can Mata (l’Anoia). En destaquen bona part del crani i la dentició, i una part del braç esquerre que inclou diversos elements de les articulacions del colze i el canell. Correspon a un simi de mida similar a la dels gibons actuals més petits (entre 4 i 5 kg), que va viure fa 11,6 milions d’anys. El Pliobates mostra, per primera vegada en un primat fòssil d’aquesta mida, tot un conjunt de trets característics dels hominoïdeus actuals presumiblement heretats a partir del seu darrer ancestre comú, el qual probablement va viure a l’Àfrica uns quants milions d’anys abans.
Un canvi en la teoria de l’ancestre comú
La troballa canvia radicalment el model acceptat fins ara sobre l’ancestre dels hilobàtids i els homínids, a més de proporcionar pistes molt sòlides sobre l’origen dels gibons actuals. ‘L’origen dels gibons és un misteri degut a la manca de registre fòssil, però fins ara la majoria de científics pensaven que el seu darrer avantpassat comú amb els homínids havia de ser de mida gran, ja que tots els hominoïdeus fòssils indubtables trobats fins ara ho eren’, explica David M. Alba, l’investigador de l’ICP que encapçala l’estudi. Fins la descripció de Pliobates, tots els simis fòssils de mida petita (entre 5 i 15 kg) que s’havien trobat tenien un estructura corporal massa primitiva per a tenir una relació de parentiu estreta amb els hominoïdeus actuals. ‘Aquesta troballa ho capgira tot’, afirma.
Tot i que Pliobates reté alguns caràcters primitius, l’anatomia del braç i, en particular, l’articulació entre l’húmer i el radi, i els ossos del canell, ja presenten el disseny bàsic dels hominoïdeus actuals. Una anàlisi filogenètica basada en més de 300 caràcters situa Pliobates, de manera molt consistent, com l’hominoïdeu basal més proper a la divergència entre petits i grans antropomorfs (hilobàtids i homínids, respectivament), i suggereix que el darrer ancestre comú dels hominoïdeus actuals podria haver sigut més similar als gibons que no pas als grans antropomorfs actuals.
De fet, el crani i algunes parts de l’esquelet postcranial de Pliobates cataloniae mostren algunes característiques que només són presents en els gibons actuals. ‘Això suggereix que, alternativament, Pliobates podria ser el grup germà només dels actuals hilobàtids’, explica Salvador Moyà‐Solà, investigador ICREA i director de l’ICP, que també ha participat a l’estudi. ‘Esperem que futures troballes a l’abocador de Can Mata ens ajudin a aclarir quin és el paper que els primats catarins de mida petita han jugat en l’evolució dels hominoïdeus i, finalment, resoldre l’enigma de l’origen dels gibons actuals’, conclou Moyà‐Solà.
Les adaptacions de l’esquelet postcranial de Pliobates cataloniae indiquen una locomoció que hauria consistit principalment en grimpar de manera lenta i cautelosa per les capçades dels arbres, amb una gran flexibilitat de moviments i certa capacitat de penjar‐se de les branques. Tenia un grau d’encefalització similar al de les mones i els gibons actuals, però inferior al dels grans antropomorfs. L’estudi de les marques microscòpiques deixades pels aliments a la superfície masticatòria de les dents poc abans de la mort indiquen una dieta essencialment frugívora, és a dir, basada principalment en fruits madurs i tous, com en els gibons actuals.
