Científics catalans descobreixen nous gens determinants en l’obesitat infantil

Un equip científic liderat per les universitats Pompeu Fabra i l’Autònoma de Madrid ha realitzat un estudi que revela mutacions en gens relacionats amb la regulació hipotalàmica de la gana. L’estudi, publicat a la revista ‘Plos Genetics‘, apunta que un dels gens trobats s’associa també al trastorn de dèficit i hiperactivitat (TDAH).

Els resultats de l’estudi assenyalen que la majoria de les variants genètiques detectades associades a obesitat han estat heretades d’un dels pares amb obesitat més moderada i probablement tenen un efecte dominant.

Gairebé el 28% dels nens a l’estat espanyol pateix obesitat, que és la malaltia crònica més present en la població infantil i adolescent. L’estudi s’ha basat en les dades genètiques de 480 infants espanyols amb obesitat infantil severa.

Diversos dels gens descoberts presenten funcions interrelacionades amb la regulació de la gana, la sensació de sacietat i processos hormonals. GRIK1 i GRM7 són membres de la família de receptors de glutamat, que tenen diversos papers en la fisiologia del sistema nerviós central, un d’ells la regulació del balanç d’energia i la ingesta. ‘En estudis amb ratolins s’ha vist que l’absència d’un altre receptor de glutamat de la mateixa família (mGluR5) porta a un descens considerable en el pes’, assenyala Luis Alberto Pérez Jurado, cap de la recerca i de la Unitat de Genètica de la UPF i d’un grup del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) de l’Institut de Salut Carlos III.

Finalment, els científics han trobat una variant al gen NPY en una família amb diversos casos d’obesitat severa en almenys tres generacions, en què els homes presenten a més un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. “El gen NPY dóna lloc a un pèptid amb funcions moduladores en el control del balanç energètic i la conducta, incloent-hi la conducta alimentària. Per aquest motiu, no resulta estrany que hi hagi un vincle entre el TDAH i l’obesitat, atès que tots dos poden ser causats per trastorns de conducta regulats pel mateix gen”, assenyala Clara Serra, primera autora de l’article i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i del CIBERER.

Tant l’ambient com l’herència genètica juguen papers crucials en el desenvolupament de l’obesitat, que per això es defineix com a una malaltia complexa. Tot i així, i especialment en els casos d’obesitat infantil severa, la genètica té un pes important. Malgrat l’esforç dels últims anys, els factors genètics subjacents a la malaltia encara són en gran part desconeguts.