Ciència i literatura en els «Relats cienciaferits» de Mètode

VilaWeb

Mètode

31.08.2021 - 05:00

Com cada estiu, Mètode ha obert la seua web a la creació literària i ha invitat una escriptora i dos escriptors a proposar-nos els seus relats amb inspiració científica, en aquesta ocasió amb la pandèmia de la COVID-19 com a rerefons. Durant les darreres setmanes d’agost hem pogut gaudir de les narracions que ens han proposat Gemma Pasqual, Jordi Colonques i Fèlix Edo. A continuació, us invitem a endinsar-vos en aquestes històries que són també una forma de divulgar la ciència.

Katalin Karikó, la filla del carnisser, de Gemma Pasqual

Katalin Kariko
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Un relat novel·lat sobre una de les científiques la investigació de la qual ha estat fonamental per al desenvolupament de les vacunes per a la COVID-19 basades en l’ARN missatger.

La càpsula, de Jordi Colonques

La càpsula
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Una narració inspirada també en el paper de l’ARN en aquesta pandèmia.

Reflexos, de Fèlix Edo

Reflexos
Il·lustració de Natxo Sánchez «Sarvatxo» per a Mètode

Una història ambientada en un context de confinament i on també s’apunten temes recurrents en les darreres novel·les de l’autor com ara la descomposició urbana i l’abandonament rural.

Els relats cienciaferits

La sèrie de relats cienciaferits es va inaugurar l’agost de 2015. Tot i que la secció ha anat canviant lleugerament al llarg del temps, l’esperit inicial es manté intacte: esborrar la separació entre ciències i lletres.

En 2014 Mètode havia publicat Científics lletraferits, un llibre amb una vintena de narracions literàries escrites per persones vinculades al món de la investigació científica. Després de l’èxit d’aquesta incursió dels científics i científiques en la literatura va sorgir la idea d’acostar la ciència a l’àmbit literari.

Així, en 2015 es va iniciar una sèrie de relats d’estiu on un grup d’escriptors i escriptores va presentar diverses propostes literàries amb rerefons científic. Aquest grup inicial estava format per Manuel Baixauli amb la narració Goliathus regius, Raquel Ricart amb Simetria imperfecta, Xavier Aliaga amb El blues del bosó de Higgs, i Núria Cadenes amb L’exorcisme. En 2016 es van afegir a la família cienciaferida Màrius Serra amb L’efecte de la cabra negra, Anna Moner amb L’ocell i Joan Benesiu amb La maquinària del lloro. Aquestes edicions es van il·lustrar amb els dissenys de Pepa Granados.

Després d’un temps d’aturada, la sèrie es va reprendre en 2020 amb Mònica Batet i el seu relat La fotografia de Zverek, Carlota Gurt i Amor, Jaume C. Pons Alorda i Ciutat de Quàntum, Anna Ballbona i L’enterramorts, i Albert Villaró i el conte Que es faci.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Més notícies

Fer-me'n subscriptor