Arrels i principis al cicle Música al Museu, a Torrent

Torna el cicle Música al Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, dues sessions amb els concerts de Xavier de Bétera i Hilari Alonso, una conferència sobre el guitarró valencià i la presentació de la reedició, molt esperada, de La música popular de Vicent Torrent, un text fonamental per a entendre els viaranys de la manera tradicional de fer música i traure’n profit.

Un cicle acollidor en un museu de proximitat

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March és una casa de llauradors que mostra les formes de vida d’una família que treballava la terra. Alhora, és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural implicat en la dinamització social i cultural del seu territori, amb activitats periòdiques.

El pati, petit i acollidor, és l’escenari d’aquest cicle. Amb modèstia, al cap de setze anys, Música al Museu s’ha convertit en una cita de pes: continua oferint una selecció breu i acurada de les últimes novetats musicals d’arrel i també un espai de coneixement sobre la música tradicional valenciana, coordinat per Josep Vicent Frechina, crític i editor de la revista Caramella. 

Hi han passat alguns dels músics, grups i investigadors més reeixits del País Valencià, com ara Urbàlia Rurana, Aljub, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Carles Dénia i Eva Dénia. I s’hi han fet conferències, tallers i ponències per a parlar de la tradició musical de la Mediterrània, d’instruments antics, de cants polifònics, romanços, oracions i més, amb ponents com Fermín Pardo, Jordi Reig, Eduard Navarro i Tremedal Ortiz.

Tot seguit us expliquem les quatre propostes d’enguany:

Vicent Torrent presenta La música popular

El dijous 6 de juny comença el cicle amb la presentació de La música popular i la presència de Vicent Torrent, cofundador d’Al Tall i guanyador del premi honorífic Carles Santos de la Música Valenciana de l’any passat.

És una oportunitat per a comprendre la importància i la magnitud de les seues aportacions, d’on han pouat escoles, instituts, universitats i creadors diversos, directament i indirectament.

Aquest llibre i tota la trajectòria de Torrent han estat vitals per a la cultura popular, arreu del país: de les aportacions més teòriques fins a les més pràctiques, dels mítics Al Tall fins a la prestigiosa Fonoteca de Materials, la gran obra que va impulsar i continuar amb un equip de gent, un recull excepcional que representa l’ADN sonor dels valencians.

Una reedició molt esperada

La música popular és un llibre de capçalera d’ençà de la primera edició, el maig de 1990, però s’havia exhaurit i enguany l’ha reeditat la Institució Alfons el Magnànim.

En catorze capítols, s’aproxima a la manera tradicional de fer música dels valencians, als aspectes bàsics per a comprendre en quin estat es trobava, per a saber com es configura i què és.

A la nova introducció, Torrent analitza la realitat actual, reconsidera i matisa algunes idees, reforça les fonamentals i fa evident la vigència del text. Després fa un viatge pel País Valencià, on explica què són i com es viuen les cançons de batre, els goigs, les albaes, danses, mayos, romanços i havaneres, classifica la música per gèneres i per temàtica, parla de la relació amb la Mediterrània, de la cadena de transmissió, les restauracions i molt més.

Tot això amb una mirada lúcida i crítica que manifesta la voluntat de connectar-nos amb la tradició, a partir del rigor i el coneixement, allunyant-nos dels ideals romàntics i el folklorisme que l’envolten, encara avui.

Explica, doncs, els elements i el fonament teòric indispensables per a actualitzar la tradició i adequar-la a la contemporaneïtat, per a nodrir la creació musical del present. Una idea cabdal que parteix de l’anomenada riproposta italiana, teoria inherent al grup Al Tall, que continua present en l’ideari de les formacions que es presenten al cicle Música al Museu. 

Hilari Alonso es presenta amb ‘A prop’

Després de parlar Vicent Torrent, el cantant i ballador Hilari Alonso presentarà el seu primer treball discogràfic, A prop (Temps Record, 2019).

Alonso és un home implicat en la cultura popular de fa anys i participa en saraus, ballades, cantades d’albaes i rondes diverses, a més de la festa de Moros i Cristians de Muro d’Alcoi (el Comtat). Alhora, és membre del Grup de danses Baladre de Muro i ha contribuït en el projecte Home Romancer i el disc Fok del prestigiós acordionista basc Kepa Junkera.

A A Prop reinterpreta i actualitza el repertori tradicional, amb producció musical de Pere Ródenas, responsable sonor del jove cantant de l’Alcúdia Jonatan Penalba i dels darrers treballs de Pep Gimeno ‘Botifarra’, entre més. 

Conté peces pausades amb molt d’encant i encomana alegria per la vivor de gran part dels arranjaments i del cant, arrelat i directe, amb ornaments. Passa per estils diversos, per la jota, el fandango, l’havanera i la cançó de bressol, però també poua en harmonies, acompanyaments melòdics i ritmes d’aire llatinoamericà.

Hi sonen instruments com el guitarró, la bateria, l’acordió, el violí, la flauta i la trompeta, amb una presència notable de la percussió d’aires mediterranis i, en moments concrets, llatins, com passa amb el piano i els seus tumbaos. Deixa de banda, doncs, els instruments de doble corda, tan presents en les últimes produccions valencianes d’arrel.

Alonso canta versos de Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés, lletres tradicionals i les noves aportacions de Joanjo Moixino, les inèdites ‘Fandango del Tio Mario’ i ‘Bressol per a una nineta’, a més de dues melodies vocals d’Emili Vera, mort fa poc –’Cançó de l’Home Parat’ i ‘Dóna’m la mà’. I encara reinterpreta la bella ‘El silenci d’estimar‘, d’Eliseo Parra i Vicent Torrent. També compta amb la col·laboració de Pep Gimeno ‘Botifarra’ i del cantautor contestà Andreu Valor, a més de Manuel González i Rebeca Martí, que clou el disc. 

Els secrets del guitarró valencià

El cicle s’acaba el dijous 13 de juny amb una conferència sobre el guitarró valencià i el concert de Xavier de Bétera.

El multiinstrumentista Josep Juste, d’Alboraia (Horta Nord), explicarà el joc rítmic característic que fa el guitarró en el cant d’estil i més músiques de ball i de ronda, les seues funcions, la tècnica i les possibilitats interpretatives.

El so brillant i els acords rítmics que permet han estat i són un element important en la música tradicional valenciana i resten omnipresents en moltes produccions d’arrel del país. A més, és un instrument cridaner que ha despertat la curiositat de grups i músics de tota mena, d’Arnau Vallvé, bateria dels Manel i productor, al cantant italià Vinicio Capossela.

El cant d’estil, actualitzat

El cantant Xavier de Bétera clou el cicle amb la presentació del seu primer disc personal, Empremtes (Temps Record, 2019), un treball que vol renovar el cant valencià tradicional i, alhora, recupera i reinterpreta una selecció del repertori que el prestigiós folklorista Fermín Pardo va compilar durant dècades.

Bétera és el primer professor de la història que fa classes de cant d’estil en un conservatori. Canta d’ençà que tenia set anys i s’ha format de bracet de grans cantadors valencians. Ha participat en vuit discs i produccions diverses, entre les quals es destaca ‘Saba! Joves músics d’arrel’, l’espectacle inaugural de la Fira Mediterrània 2017, on va cantar el ‘Velatori de Tavernes‘ amb la Rufaca Folk Jazz Orquestra.

A Empremtes canta Estellés, lletres tradicionals i noves de Francesc Nicasio i Eduard Marco. Parla de violència masclista, explotació laboral, noves tecnologies, ecologia, d’amor a la terra i dels refugiats i immigrants.

La veu virtuosa encapçala una instrumentació arrelada que inclou corda pinçada, dolçaina, percussions diverses i molt de guitarró, a més d’un baix elèctric i una flauta travessera que hi tenen molta importància. El disc sona a fandango, havanera, seguidilla i jota, amb un esperit renovador; té polifonia tradicional, ritmes trencats mediterranis, jazzístics i de rumba, algunes dissonàncies deliberades, contracants constants i molta improvisació.

I, al darrere de tot això, hi ha la producció de Paco Lucas i Néstor Mont, dos músics avesats a la música d’arrel, i vint-i-dos intèrprets, com ara Patxi Ferrer, Paula Rivera, Kepa Junkera, Efrén López, Eliseo Parra i Vanesa Muela.