Chromebooks, l’alternativa econòmica per a la informàtica diària

A països com els EUA, els chromebooks representen el 60% de les compres d’ordinadors de les escoles. Al nostre país, els centres educatius solen recomanar als pares que comprin aquesta mena de computador. També n’és l’opció preferent per a les compres massives per a escoles i instituts que fan les conselleries d’educació dels nostres governs. Són ordinadors portàtils molt econòmics, de prestacions limitades, que confien en el núvol per fer la majoria de tasques i se centren en la tecnologia de Google. Malgrat això, compleixen perfectament amb la majoria de necessitats d’un estudiant. També n’hi ha models per a particulars i empreses, perquè són una opció interessant si la nostra feina es basa en ofimàtica i navegació web. A més, serveixen perfectament per al consum multimèdia, sigui música o vídeo en alta definició. També poden servir com una segona computadora o per a dur-los als viatges. A continuació repassem els models que més ens poden fer servei en un moment on la covid ha causat que el teletreball i l’oci digital siguin gairebé obligatoris.

L’origen dels chromebooks

En informàtica sempre hem estat acostumats al domini dels ordinadors basats en el Windows de Microsoft. Amb el permís dels Mac d’Apple, de gran èxit entre els professionals, i sense oblidar Linux, un sistema operatiu per als més informàtics. Amb l’aparició dels telèfons intel·ligents la batalla s’ha situat entre l’iOS d’Apple i l’Android de Google. Microsoft va intentar competir en aquest segment, però finalment va haver d’abandonar el seu Windows Phone i optar per Android. Ha estat la seva primera gran derrota. Google, d’altra banda, domina molts serveis d’internet: el cercador, YouTube, Gmail i Google Maps, per citar-ne els principals. També és una de les grans alternatives en l’ofimàtica (Google Docs) i emmagatzematge al núvol (Google Drive). Amb aquest posicionament en el mercat, els de Mountain View van voler entrar a la batalla on tothom havia fracassat prèviament: trencar el domini absolut de Microsoft en els ordinadors personals.

Els primers chromebooks van ser presentats l’estiu del 2011. Google no els fabricava sinó que confiava en dos dels fabricants líders, Acer i Samsung. Tanmateix, no van voler fer un atac frontal al domini de Microsoft i es va centrar en un segment que en aquells moments tenia força ressò: els ordinadors de baix cost orientats sobretot als escolars. Fa una dècada es parlava molt del projecte “Un ordinador per nen” (OLPC), una iniciativa nascuda als EUA el 2005 que volia crear un portàtil de només 100 dòlars com a eina per a facilitar l’educació dels nens als països pobres. L’any 2007 van aparèixer els netbooks, uns portàtils molt petits adreçats a la navegació web i l’ofimàtica senzilla. Amb pantalles generalment entre set i deu polzades, però sobretot molt barats i basats en Linux, havien tingut força èxit. Google va voler estirar aquest fil i amb el chromebook creava un portàtil de dimensions estàndards, basat en internet, amb el seu propi Linux (Chrome OS, seguint el model d’Android), preus molt baixos i orientat al OLPC-netbooks, però pensant principalment en els països desenvolupats.

Google ha evolucionat el model. Si bé inicialment els chromebooks només permetien executar aplicacions per al Chrome OS, posteriorment també van permetre utilitzar aplicacions d’Android, ampliant-ne les funcionalitats. Darrerament ha permès d’obrir-lo també a la instal·lació de programari per a Linux, tot i que és un procés només apte per als usuaris més tècnics i amb prestacions molt limitades. A banda d’augmentar la versatilitat en la part del programari, també s’han ampliat les capacitats en el maquinari. Ara trobem models d’ordinador portàtil més potents i també d’ordinador de sobretaula, més orientats a empreses, i tauletes o fins i tot ordinadors 2-en-1 (portàtils que esdevenen tauletes), adreçats tant a estudiants com a empreses. Els de Mountain View han seguit els passos de la seva divisió de telèfons mòbils i han passat a fabricar chromebooks propis, mentre se’n manté la comercialització amb altres marques. D’aquesta manera la companyia pot establir uns estàndards de qualitat mínims i marcar un camí a seguir per la resta de fabricants. A més, cada cop més companyies ofereixen programari a través del núvol –com ara Microsoft, Spotify o Netflix–, de manera que s’hi pot accedir mitjançant els chromebooks. Tot plegat ha fet que l’últim any les vendes hagin crescut un 90% i ja representen un 11% del total de vendes d’ordinadors a escala mundial, dominant completament dins les escoles. De fet, com hem comprovat aquests dies amb els encàrrecs massius dels governs, la seva producció no pot cobrir la demanda provocada per la pandèmia, que obliga a estudiar i treballar des de casa.

Avantatges i inconvenients dels chromebooks

Si pensem adquirir un chromebook, en comptes d’un ordinador convencional, és bo saber-ne els avantatges i inconvenients:

–Són ordinadors més econòmics. Són fabricats per moltes marques i el rang de preus és molt ampli. Els més econòmics se situen al voltant dels 200€. Tanmateix, en els preus més baixos no hem d’esperar grans prestacions o qualitats, especialment a les pantalles.

–Rendiment superior. Podem trobar ordinadors personals tradicionals que s’aproximen al preu dels chromebooks (especialment a la gamma mitjana-alta de preus). Però a igualtat de preu, un chromebook va molt més fluid perquè bona part de la feina es fa al núvol, no a l’ordinador.

–Maquinari i programari limitats. És una plataforma on el maquinari i el programari es dissenyen conjuntament pensant en produir un ordinador el més barat possible mentre hi ha un funcionament correcte dels programes. Es prescindeix del maquinari que no sigui estrictament necessari, opten per discs durs petits i no especialment ràpids –els documents es desen al núvol– i una memòria RAM limitada. Per tant, no els podem demanar grans prestacions. En qualsevol cas, a no ser que ens dediquem a tasques com ara l’edició de vídeo, segurament la potència que ofereixen són més que suficients per al nostre dia a dia.

–Engegada molt ràpida i manteniment molt baix. Encara que sigui un producte amb poca potència, en estar optimitzat al màxim permet una engegada molt ràpida, d’uns 10 segons. A més, en disposar d’un sistema operatiu i unes aplicacions molt lleugeres, no calen grans actualitzacions continuades. En cas de problemes, podrem restaurar el sistema ràpidament. Estalviarem molt de temps en gestionar l’ordinador.

–Pensat per a treballar al núvol. Si engega tan de pressa i no necessita grans requisits de maquinari és perquè per treballar confia plenament en el núvol. Bàsicament les aplicacions funcionen com un navegador, mitjançant el qual podrem accedir a les aplicacions ofimàtiques (Google Docs), el correu (Gmail) i les plataformes especialment dissenyades per a l’educació (Google for Education) i per a empreses (Google Workspace), que incorporen aquests serveis i d’altres addicionals, com ara videoconferències o treball en grup. En contrapartida, haurem de disposar d’una bona connexió a internet. Tot i que alguns programes poden funcionar sense internet –com ara el paquet ofimàtic–, molts d’altres no. També haurem de confiar plenament en els serveis de Google. Tanmateix, la majoria d’empreses de programari ja migren els seus productes cap al núvol mitjançant aplicacions. Per exemple, hi podrem utilitzar el Microsoft Office, així com aplicacions tan populars com Spotify o Netflix.

–Gestió d’usuaris. És un dels seus punts forts perquè està pensat per a aules escolars. Tot i ser una opció de pagament, permet a escoles, empreses i pares tenir un control de què es fa a l’ordinador. Fins i tot es pot desactivar remotament la webcam i l’accés a determinades webs. La majoria de sistemes operatius ho permeten, però amb els chromebooks se simplifica al màxim.

Els millors models

De chromebooks, en podem trobar infinitats de models al mercat, en un rang de preus molt amplis, des de 200 euros fins a superar-ne els 1.000. Quins són els millors que podem comprar aquest 2020? A continuació us oferim una selecció dels models que acostumen a recomanar els especialistes.

–Els més econòmics. El Lenovo IdeaPad Duet Chromebook (a partir de 314€) és un dels models econòmics més aconsellats per a estudiants o professionals que vulguin un dispositiu secundari. És un ordinador 2-en-1, la qual cosa vol dir que la pantalla es pot separar del teclat i funcionar com una tauleta. Té una pantalla d’alta definició de 10,1”, 4 GB de RAM i 128 GB de disc dur. No hem d’esperar un gran rendiment perquè té un processador limitat. Tampoc té connector per a auriculars i només té un port USB-C. A més, el teclat no és molt gran, la qual cosa pot ser un problema per als adults, però no pas si va adreçat als petits de casa. Un dels seus punts forts és la durada de la bateria, que pot superar les 10 hores. Si no volem un ordinador convertible, el Samsung Chromebook 4 (339€) ens proporciona una pantalla més gran (11,6”), un processador una mica més potent i una durada de bateria fins a 12,5 hores.

–Els de millor relació qualitat-preu. Si en el segment més econòmic tenim ordinadors de pantalles més petites, aquí en trobem de mides estàndards. El Samsung Chromebook 4+ ens ofereix, a partir 429€, una pantalla de 15,6”, memòries RAM de 4 fins a 32 GB i discs durs de 6 a 64 GB. L’Acer Chromebook 315, per 450€, també és una molt bona opció: processador Intel, pantalla de 15”, 12,5 hores de bateria i un disseny atractiu. La mateixa marca ens ofereix una versió convertible, on la pantalla gira completament per ser utilitzada com una tauleta: l’Acer Chromebook Spin 713 (en oferta a partir de 580€), un model que proporciona una pantalla de 13,5”, 8 GB de RAM i un disc dur de 128 GB. Amb un gran rendiment i fins i tot amb un port HDMI per connectar-hi un monitor extern, normalment se situa com un dels millors models disponibles al mercat.

–Els de més rendiment. Aquí ens trobem amb chromebooks amb processadors estàndard amb un rang de preus on podem trobar també molts PC normals. Malgrat això, cal no oblidar que els chromebooks ofereixen millor rendiment a igualtat de preu que els portàtils convencionals. Els models d’aquest segment són els més indicats per a empreses i estudiants universitaris. En general, els Pixelbook Go de Google són la referència, però malauradament encara no es comercialitzen al nostre país. Un dels altres models que es destaquen, i que està a punt d’arribar al nostre país, és el Lenovo IdeaPad Flex 5. És un ordinador convertible, de 13” i que disposa d’un processador Intel estàndard i5. El preu segurament superarà els 500€. Dos models adreçats a empreses: l’Asus Chromebook Flip C434, i el Dell Latitude 7410 Chrome (a partir de 939€), que incorpora a més un llapis per interaccionar amb la pantalla tàctil.

Els fabricants ofereixen molts models de chromebook, mirant d’aprofitar el fort creixement de vendes i els canvis en la nostra manera de treballar i estudiar causats per la pandèmia, amb unes prestacions i uns dissenys que els allunyen de ser simplement uns ordinadors barats. Mentre les empreses de programari miren de posar els seus productes en aquesta plataforma i d’ajudar els usuaris a dependre menys dels serveis de Google, aquests ordinadors comencen a ser una opció més a considerar més enllà dels tradicionals Windows, Mac i Linux.