20.04.2017 - 22:00
Christian Juhl (1953) és diputat al parlament danès per l’Enhedslisten, la llista ecosocialista. És la quarta força al Parlament de Dinamarca, un país que ha mostrat simpaties amb el procés català. No fa pas gaire que un grup de diputats danesos va visitar Catalunya per tenir-ne informació de primera mà. VilaWeb s’ha posat en contacte telefònic amb Juhl perquè ens expliqués la seva visita. Ens atén amablement, cansat d’un viatge a Turquia, on en nom del Consell d’Europa ha vist de prop el referèndum organitzat, i guanyat, per Erdogan.
—El vostre partit ha pres posició, de poc, sobre el cas català?
—No hi ha res de nou d’ençà del debat que vam tenir al parlament danès. Fa poques setmanes vam anar a Catalunya, amb més membres del parlament. Va ser molt interessant i vam aprendre’n molt. I estem molt orgullosos de poder explicar la decisió del parlament danès. Crec que ja la sabeu. Vam fer una declaració, votada per la majoria, i sense cap vot contrari, en què es deia que les qüestions sobre la independència de Catalunya haurien de ser un afer de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol. Hi dèiem que era important que hi hagués diàleg. I que fos democràtic. Per a nosaltres és molt important que el govern de Madrid escolti.
—Doncs el govern espanyol porta a judici al president Artur Mas i més.
—Ho sé. Per això vam anar a Catalunya ara fa un mes. Per veure la situació de prop. I encara no hem decidit què fer. Volem compartir les nostres impressions amb els partits respectius. Encara no hem pres cap decisió.
—En l’àmbit personal, quina impressió en vau treure, de la visita?
—Que és molt important que les organitzacions internacionals i els altres parlaments mirin de prop el procés català. Continuem demanant que Madrid dialogui i que no es fiqui gent a la presó. No és democràtic ficar gent a la presó perquè tinguin opinions diferents de les del govern.
—Qui vau veure, en la visita?
—Vam visitar Societat Civil Catalana, el president Puigdemont, Raül Romeva, el ministre d’Afers Exteriors, i també vam veure’ns amb Carme Forcadell, presidenta del parlament.
—Sou ecosocialista. Vau reunir-vos amb els ecosocialistes catalans, ICV?
—Havien de venir a una de les reunions, però, si no m’erro, no van poder venir. Sí que els he vists en més reunions. Hi tenim relació, com també amb Esquerra Unida i Podem.
—I després de totes aquestes reunions, quina és la vostra impressió de la visita?
—Que la voluntat d’aconseguir l’autodeterminació, fins i tot la independència, és molt forta. I crec que és important que el govern espanyol escolti moviments com aquests. Aquesta és la via europea, democràtica. Jo no sóc ningú per a decidir si Catalunya ha de tenir independència o no, però sí que crec que és important que el debat sobre la independència continuï d’una manera democràtica, i que el govern de Madrid té el deure de possibilitar el debat en lloc de fer servir presons i eines per a aturar-lo.
—Sou nat en un país on el govern central permet aquests debats. A Espanya, és diferent.
—Ho sé. Vam parlar-ne. Hi ha regions de Dinamarca que volen la independència, i l’autodeterminació. Penso en les nostres antigues colònies, Grenlàndia, i les Illes Fèroe. Dues vegades ha anat de poc que no es fan independents. Les nostres lleis permeten que cada any votin sobre polítiques socials i més àmbits. A Grenlàndia tenen el dret de fer un referèndum d’independència. Només hi ha 55.000 habitants. Ara no volen ser independents, però a les Illes sí. En totes dues àrees van redactant una nova constitució pròpia.
—Us escolto i em sembla un somni. Aquí ens porten els polítics a judici. Per tant, potser farem un referèndum unilateral. Quina reacció creu que podria tenir Dinamarca?
—Crec que ho entendríem, però ens estimaríem més que el govern central de Madrid escoltés la gent i hi tingués un diàleg autèntic. Seria molt millor que la confrontació. La confrontació no dóna independència. Nosaltres hem dialogat durant més de quaranta anys, i de mica en mica hem anat canviant la llei. Una mica aquí, una mica allà. I mireu, ara fan les constitucions. Penseu que aquestes regions tenien problemes econòmics, i per tant no estaven per parlar d’independència. Però ara les illes Fèroe tenen una economia molt bona, com la catalana, crec. És important de basar-se en la democràcia i el diàleg.
—Hi ha gent diu: si ets d’esquerres, no has de voler la independència. Això és cosa de la dreta egoista que vol fronteres i diners. Com a ecosocialista, com ho veu?
—No vull construir fronteres. Vull democràcies amb fronteres obertes. I que hi hagi diàleg entre regions i entre països. Vaig contra la manera nacionalista de debatre aquests afers. En aquest sentit som molt diferents del partit nacionalista danès, per exemple. Nosaltres diem que no es pot anar contra la democràcia, encara que això vulgui dir donar més poder i drets a regions. Però som contraris als murs. I no crec que fos possible per a Catalunya fer-ho de cap més manera, tampoc. Si els catalans volen la independència, o l’autodeterminació, això no podrà ser sense la cooperació de la resta d’Espanya i d’Europa. És necessària. Per tant, discrepo de la gent que té idees nacionalistes sobre aquests afers. Per mi és un afer de democràcia, i la possibilitat que la gent decideixi com es pot millorar la vida de la gent.
—En les reunions que vau tenir a Catalunya, en vau sortir amb la idea que els governants eren nacionalistes xenòfobs o racistes?
—No. De cap manera. A mi em va interessar molt, per exemple, la visita al Memorial Democràtic. Cal no oblidar la història europea, i en especial la història espanyola, en què els dictadors han manat massa anys. I vaig trobar molt important que aquest centre continués, perquè no s’oblidi mai què pot fer el nacionalisme i el feixisme.
—El grup de treball danès, quins passos seguirà d’ara endavant?
—No som ben bé un grup format. Som partits diferents que establim diàleg sobre el cas català. I va ser molt interessant, per exemple, veure com un membre d’un dels partits va canviar d’opinió després de la vista. Es va adonar dels aspectes positius i va veure la democràcia. I això que el seu partit, no cal dir-ne el nom, no acaba de donar-vos suport. Però ell va canviar la mirada. Va veure que el procés havia de ser democràtic. Va ser molt interessant. Era molt nou per ell, veure la potència del moviment. Per respondre a la vostra pregunta espero que sigui possible fer debats al parlament danès més endavant, abans d’estiu, sobre el cas català.
—Voldríeu afegir-hi res més?
—Considero important de dir que no dono suport a cap idea nacionalista. Per mi això és una qüestió de democràcia. I al meu partit treballem molt intensament per donar més democràcia a l’àmbit local. Com més, millor. I crec que és comú entre el pensament socialista. Això no és tancar fronteres.
—La vostra posició té una retirada amb la del partit alemany Die Linke.
—Exactament.
