17.12.2020 - 18:04
El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) ha fet quatre nomenaments més de càrrecs judicials tot i que el seu mandat està caducat i que el congrés espanyol tramita una reforma legislativa per a, justament, evitar que pugui continuar fent nomenaments en funcions. De fet, ho ha fet en el mateix ple que ha aprovat per àmplia majoria un text que demana al congrés espanyol que escolti el seu parer i el de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa sobre aquesta reforma de la llei.
Han nomenat José Pablo Aramendi com a president de la Sala de Social de l’Audiencia espanyola; María José Renedo, presidenta de la Sala de Social del TSJ de Castilla i Lleó; David Ordóñez, president de la Sala Contenciosa-administrativa del TSJ d’Astúries; i Joaquín González president de l’Audiencia Provincial de Càceres. Tots han rebut 18 vots a favor i 3 en blanc, els d’Álvaro Cuesta i Pilar Sepúlveda (escollits a proposta del PSOE) i Concepción Sáez (a proposta de IU).
Això ha provocat les crítiques de Jaume Asens, president al congrés espanyol d’Unides Podem, que ha dit a Twitter que és un “atemptat contra la democràcia”, perquè el congrés ha aprovat de prohibir els nomenaments de jutges i, en comptes de frenar-los, el president del CGPJ, Carlos Lesmes, “corre a fer-ne més”.
El Congreso ha aprobado prohibir nombramientos de jueces con el mandato caducado. En vez de frenarlos, Lesmes se apresura a hacer más. Es un atentado a la democracia. #RuidoDeTogas pic.twitter.com/bg3d9MGe1x
— Jaume Asens (@Jaumeasens) December 17, 2020
I a més de fer els nomenaments, el CGPJ ha manifestat que la proposició de llei que es tramita per la via d’urgència “afecta el nucli essencial de les competències que la constitució li atribueix expressament en garantia de la independència judicial”. Ha hagut d’admetre que no és obligatori que el congrés tingui en compte un informe amb la seva opinió, però diu que d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si la proposta es refereix a “els aspectes nuclears de l’estatut o les funcions” del CGPJ, s’ha de sentir a “tots els sectors implicats”. Amb aquesta argumentació, insta al congrés que sol·liciti l’informe del CGPJ i de la Comissió de Venècia i que tingui en compte l’opinió de les associacions de jutges i fiscals i altres entitats representatives i institucions públiques de l’àmbit de la justícia
El text ha tingut el suport de Lesmes i quinze vocals més, mentre que cinc hi han votat en contra: Álvaro Cuesta, Clara Martínez de Careaga, Rafael Mozo, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda, que faran un vot particular.
Precisament, aquests cinc vocals han protagonitzat una altra de les notícies del ple. En una votació prèvia a l’aprovació de l’acord, han plantejat una esmena alternativa presentada per Cuesta en la qual es proposava d’anunciar la decisió majoritària dels membres de l’òrgan de govern dels jutges de presentar la seva renúncia amb efectes de l’1 de gener de 2021. L’esmena assenyalava que “cal preservar al CGPJ del debat polític (…) evitant i frustrant les expectatives d’interferència en la independència judicial de qui obstaculitza la renovació d’aquest”, per la qual cosa “seria convenient” d’acordar la renúncia en bloc dels seus membres o d’almenys onze vocals, una proposta ja debatuda, encara que sense votar-la, en els últims plens.
Ha estat rebutjada per escrit pels altres 16 integrants del ple argumentant que, tot i voler la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, han de continuar amb les seves funcions fins que no es culmini la renovació, blocada pel PP.
