05.07.2017 - 02:00
Dilluns al vespre, quan es va saber que el president Puigdemont havia fet plegar el conseller Baiget, vam poder llegir titulars com ara ‘Puigdemont ha cessat Baiget’, o frases per l’estil.
Hi ha una confusió de significats i de règims verbals entre ‘cessar’ i ‘destituir’, que només es pot explicar per la influència de l’espanyol. Si ens mirem qualsevol dels grans diccionaris catalans –el de l’Institut d’Estudis Catalans, el de la Gran Enciclopèdia o l’Alcover-Moll– no en dubtarem gens. Vegem, per exemple, què en diu el de la GEC (observeu la definició en negreta):
«cessar [del llatí cessare, derivat de cedere, ‘retirar-se, cedir’]:
v 1 tr Posar fi a. Quan hauràs cessat el teu discurs, parlaré jo. // 2 intr No continuar. El vent ha cessat. // 3 intr Dimitir un càrrec. Ha cessat en la presidència. Va cessar com a (o de) gerent. El president ha fet cessar l’entrenador.»
«destituir [del llatí destituere, amb el mateix significat]:
v tr 1 Privar d’alguna cosa. Destituir de protecció. Destituir algú dels seus béns. // 2 Desposseir d’un càrrec, d’una col·locació. Ha estat destituït del càrrec que tenia. Destituir un funcionari.»
De manera que no és normatiu dir que algú ‘cessa’ algú altre. Quan algú cessa en un càrrec és que deixa d’exercir-lo, que en plega. Dir que ‘Puigdemont ha cessat Baiget’ és tan absurd com dir que ‘Puigdemont ha dimitit Baiget’. Si volem indicar que algú fa plegar algú altre, hem d’emprar, per exemple, ‘destituir’.
Pot ser que a algú el verb ‘destituir’ li sembli massa contundent i que vulgui atenuar o edulcorar l’acció assenyalada pel verb. Però aleshores es pot optar per perífrasis com ara ‘fer plegar’, ‘fer dimitir’ o ‘fer cessar’, o bé sinònims com ara ‘revocar’ o ‘desposseir’. A la web Optimot s’ofereixen més alternatives o eufemismes, adreçats especialment a l’àmbit administratiu.
És ben segur que aquest canvi de règim verbal –que implica un canvi de verb– prové de l’ús que en fa l’espanyol, reconegut i acceptat pel Diccionario de la lengua española. Però cal tenir en compte que és l’única llengua que admet aquesta confusió: ni en l’occità, ni en el portuguès, ni en el francès, ni en l’italià… no hi trobem aquesta barreja de significats.
Un model de llengua que pretengui ser precís i genuí ha d’excloure, de totes passades, confusions d’aquesta mena. I si ens volem acostar a la llengua del carrer tampoc no és justificat, aquest ús indegut de ‘cessar’, perquè no és gens viu. Qui diu, al carrer, ‘Puigdemont ha cessat Baiget’? Segurament ‘fer plegar’ seria molt més avingut amb el llenguatge popular.
