03.12.2023 - 21:40
The Washington Post · Meeri Kim
El cicle menstrual és marcat per les fluctuacions en les hormones que preparen el cos per a l’embaràs. Aquesta simfonia d’hormones no tan sols transforma els òrgans reproductors, sinó que, segons recerques recents, també remodela el cervell.
Dos estudis publicats a l’octubre van escanejar detalladament cervells de dones en diferents moments del cicle menstrual i van descobrir que el volum o gruix d’algunes regions canviava d’acord amb els nivells hormonals. Les àrees del cervell que destaquen tots dos estudis són les del sistema límbic, un grup d’estructures cerebrals que governa les emocions, la memòria i el comportament.
“És com si el cervell pugés en una muntanya russa cada vint-i-vuit dies més o menys, segons la durada del cicle”, explica Erika Comasco, professora associada de salut de la dona i l’infant a la Universitat d’Uppsala (Suècia), que no ha participat en la recerca. “La importància d’aquests estudis és que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’impacte d’aquestes fluctuacions hormonals en com s’estructura el cervell”, diu.
“Aquests canvis cerebrals poden alterar o no la manera en què actuem, pensem i sentim en la nostra vida quotidiana. Ara, la ciència haurà d’ajuntar les peces d’aquest trencaclosques”, diu Adriene Beltz, professora associada de psicologia de la Universitat de Michigan (EUA), que tampoc no ha participat en l’estudi.
Com influeixen les hormones en el cicle menstrual?
En el moment de la menstruació, que marca el començament del cicle menstrual, les hormones són en nivells baixos. Tanmateix, en qüestió de setmanes aquests nivells augmenten dràsticament.
Els nivells d’estrògens en sang es multipliquen per 8 en el moment de l’ovulació, cap al 14è dia, i els de progesterona es multipliquen per 80 cap al 21è. La producció de l’hormona fol·liculoestimulant impulsa el creixement d’un fol·licle ovàric fins a convertir-se en un òvul madur, i la producció d’hormona luteïnitzant fa alliberar l’òvul.
Aquest cicle es repeteix cada 24 dies –i fins a 38, en alguns casos– fins a la transició cap a la menopausa. Això vol dir que, de mitjana, una dona passa pel cicle menstrual unes 450 vegades en tota la vida.
Com canvia el cervell durant el cicle menstrual?
Viktoriya Babenko –que va col·laborar en la recerca com a doctoranda a la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara– i els seus antics col·legues de la universitat van fer servir mètodes avançats d’imatge per ressonància magnètica (IRM) per cartografiar els canvis estructurals al cervell durant tres fases del cicle menstrual: ovulació, menstruació i la fase lútia.
La fase lútia és la que hi ha entre l’ovulació i la menstruació, i és marcada per un pic de progesterona. També van extreure sang a les participants –trenta dones joves amb cicles normals– per registrar-ne amb precisió els nivells hormonals en el moment de les exploracions. Els resultats, que encara no han estat sotmesos a la revisió d’experts, es van publicar el 10 d’octubre en el banc de dades de pre-impressió BioRxiv.
Les concentracions més elevades d’estrògens i hormona luteïnitzant es van associar a canvis que mostren una transferència d’informació més ràpida, tal com van observar els investigadors quan van obtenir imatges de la substància blanca del cervell. La substància blanca és un teixit cerebral més profund format per fibres nervioses que transmeten informació cap a –i provinents de– parts de l’escorça cerebral més externa, coneguda com a substància grisa, que al seu torn esdevé més gruixuda amb l’augment de l’hormona fol·liculoestimulant.
La presència de l’hormona fol·liculoestimulant s’associa positivament amb el gruix cortical en tots els cervells, segons que explica Elizabeth Rizor, doctoranda en neurociència dinàmica de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara i una de les autores de l’estudi. En el cas de la progesterona, afegeix, l’efecte és més o menys el contrari: com més alta, menys gruix cortical a la majoria de regions del cervell.
L’altre estudi, publicat per Nature Mental Health el 5 d’octubre, va escanejar vint-i-set participants sanes amb ressonància magnètica d’alta resolució durant sis fases del cicle menstrual: la fase menstrual, la fase pre-ovulatòria, la fase ovulatòria, la fase postovulatòria, la fase lútia i la fase pre-menstrual. Els investigadors se centraren en l’hipocamp i les zones circumdants del lòbul temporal, que sustenten una àmplia gamma de funcions cognitives i emocionals. Van extraure sang a les participants en cadascun d’aquests sis moments per correlacionar els canvis cerebrals amb les concentracions d’estrògens i progesterona.
L’augment d’estrògens es va relacionar amb l’expansió del còrtex parahipocampal, una regió cortical de substància grisa que intervé en la codificació i recuperació de la memòria. L’augment de progesterona es va relacionar amb un volum més gran del còrtex perirrinal, una zona que rep informació sensorial i també és important per a la memòria. I un nivell alt d’estrògens combinat amb un nivell baix de progesterona es va associar a una regió de l’hipocamp –essencial per a la memòria autobiogràfica– més gran.
Els efectes espectaculars dels estrògens en el cervell
A principi de la dècada dels noranta, un experiment trencador va revelar els efectes espectaculars dels estrògens en el cervell de les rates femella. Els científics van comptar el nombre d’espines dendrítiques –les petites protrusions en les branques de les neurones que serveixen de punts de contacte d’una cèl·lula a la següent– a l’hipocamp durant el cicle menstrual de rosegadors, de quatre dies a cinc. Una densitat més alta d’espines dendrítiques vol dir una connectivitat més alta entre les neurones del cervell.
Al començament del cicle, quan els estrògens són baixos, la densitat de la columna dendrítica és al punt més baix. Durant els dies següents, els nivells d’estrògens augmenten de manera gradual i sostinguda. En aquest període comencen a proliferar més espines, i la densitat augmenta prop d’un 30%. Cap al final del cicle, les espines es retracten i el procés torna a començar.
Els resultats actuals mostren que també pot haver-hi una fluctuació cíclica semblant en les neurones dels cervells humans.
“Aquests estudis han establert una base sòlida perquè estudis futurs puguin investigar si l’estructura cerebral té un impacte en la funció i el comportament cerebral, que aleshores esdevindria important per a la salut mental”, acaba dient Comasco.
Meeri Kim és una periodista ‘freelance’ especialitzada en ciència que viu a Califòrnia. Té un doctorat en física per la Universitat de Pensilvània.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
