11.10.2024 - 09:11
|
Actualització: 11.10.2024 - 09:13
El cervell del cas Koldo, Víctor de Aldama —ara en presó preventiva per una altra causa judicial–, es vantava de la influència que exercia al Ministeri de Transports espanyol a través de l’ex-ministre José Luis Ábalos i del que havia estat el seu assessor Koldo García: “Amb el nou govern, el que es vulgui”.
“Amb el ministre ho tinc tot lligat”, va afirmar De Aldama en una conversa amb un diputat mexicà, a qui també va assegurar que Ábalos donaria el vistiplau per a posar en marxa vols directes d’Air Europa, empresa de la qual era conseller, de Madrid a Oaxaca, ciutat en què el comissionista era cònsol honorari.
La Guàrdia Civil situa la primera trobada de De Aldama amb Ábalos en un restaurant el 31 d’agost de 2018, poc després que els socialistes entressin al govern espanyol. La trobada la va propiciar el germà de De Aldama, Rubén, que feia d’escorta d’Ábalos com a policia.
Després del dinar, De Aldama va demanar al seu germà què els havia semblat als seus acompanyants. “Res, els has semblat molt professional i que fareu coses importants […] Ho tens fàcil per fer coses”, li va dir el germà, que li va facilitar el contacte de Koldo.
A partir d’aquell dia, De Aldama i Koldo García van començar a intercanviar missatges per WhatsApp, es van reunir unes quantes vegades i fins i tot van viatjar junts amb Ábalos a l’estranger. De fet, la primera vegada que es detecta la presència d’Ábalos i De Aldama en un acte junts va ser en un viatge oficial a Mèxic, el febrer del 2019.
La Guàrdia Civil també ha comprovat que De Aldama, com a conseller assessor d’Air Europa, va tenir una reunió amb Ábalos i Koldo a la seu del ministeri el 10 de juny de 2020.
Amb el temps, segons els investigadors, la relació entre tots dos va anar evolucionant. Si en un primer moment hi havia “un context marcat pels favors del dia a dia” que el comissionista feia al seu germà i a Koldo “en benefici d’Ábalos”, De Aldama va acabar anomenant “cap” l’ex-ministre entre el seu cercle més proper. Una relació que es va “estendre” fins i tot a l’àmbit privat.
Dins del ministeri, els investigadors han detectat que De Aldama va actuar com a intermediari amb altres països, sobretot amb Veneçuela, i va intervenir en la tramitació per a l’entrada i circulació a l’estat espanyol de persones estrangeres durant la pandèmia, a més de participar en l’adjudicació de contractes públics en benefici de tercers.
Tres mesos després que Ábalos prengués possessió del càrrec, el 10 de setembre de 2018, De Aldama va parlar per WhatsApp amb el diputat mexicà Pedro Haces per a organitzar una reunió a l’estat espanyol.
Aquella trobada, a la qual havia d’assistir Ábalos, havia de tractar qüestions relacionades amb els transports entre Espanya i Mèxic amb la finalitat de fomentar la freqüència de vols de Globalia, Air Europa, a Mèxic.
Quan Haces li va comunicar que no podria assistir-hi, De Aldama li va dir: “Guardo el cartutx per a un altre moment, perquè ja tinc convençut el ministre per a la línia directa Madrid-Oaxaca amb Air Europa.”
Segons la Guàrdia Civil, el vincle de De Aldama amb la vice-presidenta veneçolana Delcy Rodríguez i amb Air Europa va reforçar la seva posició privilegiada dins del ministeri.
La relació entre tots dos va ser tan estreta que, a més de col·laborar en qüestions importants com el rescat d’Air Europa, De Aldama va ser l’encarregat de pagar, a través d’un testaferro, el lloguer del pis que Ábalos va posar a disposició de la seva parella de llavors, J.R.G., una xifra que va arribar a gairebé 89.000 euros.
L’ex-ministre també va ser obsequiat amb un xalet a la urbanització La Alcaldesa, a Cadis, que De Aldama va comprar el 2021 per més de mig milió d’euros.
Segons la Guàrdia Civil, Ábalos va gaudir d’aquest immoble com a contraprestació per l’adjudicació de contractes de compra de màscares a Soluciones de Gestión i per les gestions d’habilitació de l’empresa d’hidrocarburs Villafuel. El propietari d’aquesta empresa, Claudio Rivas, es va fer càrrec “de les despeses derivades” del pagament de la casa.
La sortida d’Ábalos del ministeri, el 10 de juliol de 2021, va deixar compromesa la concessió a Villafuel, fet que va impedir que l’exministre es quedés amb la propietat del xalet, segons que explica la Guàrdia Civil en l’últim informe aportat a aquesta causa.