24.07.2015 - 06:00
|
Actualització: 24.07.2015 - 12:35
Un equip d’arqueòlegs busca, al jaciment de la Dou a la Vall d’en Bas (Garrotxa), les restes d’un poblat del bronze tardà que es podria convertir en un dels més importants de la península. El jaciment es va localitzar el 2005 i, des d’aleshores, han fet diverses campanyes que han permès saber que, a la mateixa zona, hi va haver assentaments en dues etapes diferents: el neolític antic i el bronze final. La campanya d’aquest estiu s’ha centrat en aquest darrer període i han fet un descobriment important: les restes del parament de la llar d’una casa que va patir un incendi a l’època. ‘Pensem que forma part d’una ocupació molt més gran que no tenim localitzada però esperem trobar’, diuen els arqueòlegs.
El jaciment de la Dou es va localitzar l’estiu del 2005 durant les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas. Fins el moment, s’han realitzat vuit campanyes d’intervencions arqueològiques programades (2006-2013), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009-2013) amb una superfície total excavada de 729 metres quadrats.
Al jaciment hi conviuen restes de presència humana que va des del neolític fins al bronze
final. La campanya arqueològica d’aquest estiu s’ha centrat en indagar en les ocupacions del bronze tardà. L’equip d’arqueòlegs destaca la troballa de multitud de restes que provindrien d’un habitatge de la època que s’hauria cremat. Hi ha multitud de peces de ceràmica recuperades, restes de material de construcció cremat i també restes d’animals.
Els arqueòlegs exposen que aquestes restes fan pensar que ben a prop hi ha un poblat de grans dimensions. ‘Amb el que hem trobat en aquest gra retall, pensem que formaria part d’una ocupació molt més gran que a hores d’ara encara no tenim localitzada però que en els propers anys esperem localitzar’, ha assenyalat un dels arqueòlegs, Jordi Revelles.
La categoria de materials arqueològics més abundant son les restes ceràmiques, seguides de les restes de fauna, material de construcció, objectes i restes de fosa de bronze i restes d’ornaments fabricats amb lignit.
De manera genèrica, els recipients ceràmics recuperats al fossar de la Dou es poden classificar en tres categories: vaixella de taula, vaixella destinada a servir, vessar i a la preparació d’aliments, i un tercer grup destinat a la preparació, manteniment i cocció d’aliments. ‘Un parament sencer’, han indicat. Entre el repertori ceràmic cal assenyalar algunes peces considerades de luxe o prestigi per la seva originalitat en les formes o per un excés decoratiu inusual. Es tracta de dues urnes de forma complexa amb coll alt i convergent i decorat amb l’acanalat; un plat decorat amb excés i una copa de peu alt feta d’una argila molt fina, de color granatós.
En relació a les restes de faunes, les espècies domèstiques localitzades són de bou, porc o cabra. Es documenten també restes de gos domèstic. Els animals salvatges trobats són el cérvol, el cabirol i el porc senglar.
Amb l’excavació també han recuperat un conjunt d’objectes metàl·lics de bronze, de forma i funció variada, amb peces d’ús ornamental i d’ús pràctic. Entre les ornamentals cal esmentar una anella tancada, una dena, dos fragments d’anella i també restes de fosa. Entre les no ornamentals han recuperat un punxó biapuntat i un ganivet de llengüeta simple. Les anàlisis de composició indiquen que tots ells són bronzes de qualitat i que possiblement hi ha dues fonts de procedència del metall.
Entre els objectes trobats hi ha també fragments de braçalets de lignit, de secció semicircular. Tot i que és una raresa, no és cap novetat, ja que també s’han localitzat a un altre jaciment d’aquesta cronologia (la Fonollera). Aquesta categoria d’objectes, junt amb les formes noves de recipients i els objectes de prestigi de metall, poden ser representatius d’intercanvis comercials a gran distància.
El projecte està coordinat des del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (Maria Saña) i finançat pel Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona. La direcció del projecte corre a càrrec de Gabriel Alcalde (UdG), Enriqueta Pons (MAC), Maria Saña (UAB), Jordi Revelles (UAB), Rafael Rosillo (UAB) i Vanessa Navarrete (UAB).
Les intervencions sobre el terreny estan dirigides per: Jordi Revelles (UAB) i Rafael Rosillo (UAB).
