Cerni Escalé: “S’ha de legalitzar l’avortament a Andorra”

Cerni Escalé (1987) és el jove candidat de Concòrdia, un partit creat fa vuit mesos i que es presenta a les eleccions andorranes de diumenge. Politòleg de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, màster en dret europeu a París (SciencPo) i en administracions públiques a Nova York (Columbia), i amb sis anys d’experiència al Banc Mundial, Escalé explica en aquesta entrevista feta a la seu del partit les seves propostes electorals, per què calia un partit nou i com veu l’acord d’associació amb la Unió Europea, per què vol legalitzar l’avortament i com lliga el coneixement del català a la renovació del permís de residència, entre més.

—Per què un partit nou? Què heu detectat?
—Que Andorra té un patrimoni natural magnífic. Molta qualitat de vida. I hem de fer el possible per a conservar-la. La nostra percepció és que el model econòmic actual, el dels últims cinquanta anys, ha tocat sostre. Andorra no és més rica avui que l’any 2007. Necessitem trobar noves formes de créixer com a país. A Concòrdia som els primers que posem en dubte el model de creixement andorrà. No solament en l’àmbit comercial i de construcció, sinó de protecció del territori, atesa la construcció fora d’escala del país. Hem de canviar l’orientació actual, de créixer molt, a créixer en benestar i cohesió social.

—Concòrdia és un partit de dretes, d’esquerres o de centre?
—Som un partit que es defineix com a progressista. Creiem en serveis públics de qualitat. Pensem que és important mantenir les tradicions. I que Andorra pot fer més per recuperar institucions tradicionals que han perdut l’ús, però poden ser útils.

—Aquesta flor del vostre logotip què significa?
—Aquesta és la flor mil·lenària dels pastors pirinencs. La sexifòlia. La posaven a les portelles. Per invocar comunitat. I també altres hi veuen la grandalla, un dels símbols nacionals, la flor típica.

—Pactareu amb Xavier Espot, de Demòcrates per Andorra (DA)?
—No. No farem govern de coalició amb DA. Si nosaltres no podem governar com a força més votada, aleshores ens tocarà ser la vigilància necessària al consell general. Tocaria una oposició vigilant, atenta i valenta, que a Andorra ens ha faltat molta valentia per a resoldre els nostres problemes. Però també serem oposició constructiva.

—La compra d’habitatges per a estrangers, la limitaríeu?
—Ho limitaríem a un immoble per persona. I que no sigui immoble d’inversió, sinó de segona residència. I que el nombre total fos limitat. També defensem una moratòria abans de divuit mesos. Durant divuit mesos, aturar la inversió estrangera, com ha fet el Canadà. I en els divuit mesos, calcular impactes i quotes. Però de moment, aturar el mercat.

—Topall al lloguer: a favor o en contra?
—Hem de fer baixar els preus del mercat. Una manera és limitar la inversió estrangera. Una altra és que els pisos buits entrin dins el mercat. Es calcula que hi ha entre 6.000 i 12.000 pisos buits, a Andorra.

—La tàctica d’Espot ha estat posar molts pisos al mercat.
—La tàctica d’Espot ha estat començar a crear un parc d’habitatge públic. Que és una bona idea, però és insuficient. El problema és tan gran i la solució tan minsa, que encara hi ha feina a fer.

—El PIB a Andorra del turisme i el comerç és del 40%. El canviaríeu? Cap a on?
—Andorra no és un supermercat, i no es pot convertir en un supermercat. El model de comerç tradicional de serveis turistes, esquí, ha de continuar. És un model atractiu i competitiu. Però s’han de fer noves apostes. Hem de crear vivers d’empreses en un parc tecnològic. Hem de créixer en inversió estrangera, però en la que porta valor afegit.

—Us imagineu una Andorra sense neu?
—Hem de començar a planificar els efectes del canvi climàtic. Hem de planificar millor, i això implica mirar-nos els problemes que té el país, més enllà dels quatre anys de legislatura. Nosaltres demanem una llei del benestar. Recull objectius concrets per a protegir el país en matèria de sostenibilitat, d’equilibri financer (Andorra té força deute econòmic), en matèria educativa i de mobilitat (per a reduir la circulació a les xarxes) i amb una finestra d’actuació que sigui de deu o vint anys vista. Per protegir el país per a les generacions futures. Hem de pensar més amb les generacions que vindran.

—Quin seria un bon acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea?
—Per nosaltres, hi ha uns quants aspectes que s’han de protegir. Primer, limitar la inversió estrangera en immobles, perquè són aquestes inversions les que han disparat el preu de l’habitatge a Andorra. En els darrers sis anys, el preu de l’habitatge ha pujat més d’un 90%. La crisi de l’habitatge és una crisi d’inversió estrangera. La construcció ha passat a ser el primer sector en composició del PIB. De ser a molta distància del comerç i serveis financers, la construcció ara és el primer. Per primera vegada a la història. I el nostre país no havia tingut mai tants metres quadrats construïts com ara. Segon, mantenir la competitivitat de les empreses andorranes i els professionals liberals, dels arquitectes, advocats, enginyers, dins la plaça andorrana. Per una qüestió d’escala pot ser difícil de competir per moltes d’aquestes empreses, que són unifamiliars, unipersonals. Garantit que l’economia andorrana continua depenent dels andorrans. Tercer, veure si es respecta el sistema de quotes migratòries. Si a Europa hi ha 450 milions d’habitants i a Andorra, 80.000, que els andorrans es desplacin a territori europeu no és cap problema per a la UE. Però el fet que hi hagi lliure circulació de persones dins el territori andorrà sí que pot representar un problema per a les institucions andorranes. Per tant, control sobre la nostra política migratòria.

—Quart?
—Quart, que l’adopció del dret comunitari no sigui dinàmic. Ara mateix es negocia que es pactarien excepcions amb la UE de les normes del mercat, i fora de les excepcions, Andorra, de manera dinàmica, hauria d’anar acceptant-les totes. I això ens deixa en situació de desprotecció. Vol dir que juguem un partit on les regles es decideixen sense que Andorra hi tingui veu ni vot. I finalment, tenim els monopolis d’Andorra Telecom i Feda. L’empresa de telecomunicacions i la d’energia, ambdues públiques, i que ho fan bé. S’ha arribat a un preacord per al manteniment del monopoli de Feda. Però encara hi ha en qüestió el d’Andorra Telecom. Una empresa que aporta uns 30 milions d’euros a les arques del país. Pràcticament equivalent al que l’estat ingressa per l’impost de societats. Aquest 7%-8% dels ingressos de l’estat és molt important de mantenir-lo.

—I aquestes línies es mantenen en la negociació actual?
—El govern ha anat modificant la posició i són més conservadors ara que no abans de la campanya electoral. Detecten força oposició a l’acord de fronteres obertes que es plantejava al principi. Així i tot, hi ha un problema democràtic amb l’actitud del govern, perquè el govern fa propaganda d’aquest acord d’associació. Per nosaltres és important trobar l’encaix dins la UE, però no a qualsevol preu.

—Avortament, sí o no?
—Avortament, sí. Andorra té un règim històric, mil·lenari, de coprincipat. I durant els quatre anys de legislatura hem de trobar l’encaix de l’avortament amb aquest règim, però prioritzant els drets fonamentals. És una qüestió ètica, de drets humans. Nosaltres creiem que l’avortament s’ha de despenalitzar immediatament. I que és una vergonya que encara hi hagi penes per als metges que practiquen l’avortament. I en la despenalització hi ha un acord entre els principals partits. Crec que passarà molt de pressa. I en els quatre anys de legislatura s’ha de legalitzar l’avortament a Andorra. No podem ser el país més restrictiu del continent. Afecta la nostra reputació. Ja ens ocasiona problemes diplomàtics.

—I no us pot afectar aquesta decisió amb el copríncep, bisbe de la Seu?
—El copríncep de la Seu podria no sancionar la llei, i amb la sanció del copríncep francès en tindríem prou. I el copríncep episcopal no ha expressat mai de manera pública i clara que renunciaria al càrrec en el cas que es legalitzés l’avortament. Encara no ha passat. I els interlocutors canvien. Cal fer aquest esforç diplomàtic per veure quin seria el tipus d’encaix.

—La relació amb els Països Catalans, la voldríeu enfortir, mantenir o reduir?
—Necessitem una relació més propera amb els Països Catalans, sobretot quant a la promoció de la llengua. Podem fer molts més esforços comuns per a projectar el català al món. Andorra és membre d’organitzacions internacionals com l’ONU. I el català és llengua oficial dins aquestes institucions. I, per tant, calen més aliances per a promoure la llengua, la cultura i les tradicions. Tenim institucions polítiques pròpies, i sentim el nostre país fermament independent, però al mateix temps també ens sentim reconeguts en la comunitat catalana en llengua i tradicions.

—Hi ha països que vinculen el permís de residència al coneixement de la llengua.
—Aquesta és la nostra idea. Pensem que en la renovació del permís de residència és important que sigui requisit saber parlar el català. No en l’atorgament del permís inicial, sinó en la renovació. Tindran un any. I els hem de donar els recursos, els cursos. No volem filòlegs, però sí que pensem que les persones que visquin al país han de fer aquest esforç per a parlar la llengua. Sia els treballadors de sectors serveis o residents passius.

—Quant es tarda a tenir la nacionalitat, ara?
—Vint anys. I sense interrupció. Nosaltres volem que siguin quinze anys, i que no calgui que siguin ininterromputs. Ara ets aquí dinou anys i onze mesos, te’n vas, i has de començar de zero. És una qüestió de corresponsabilitat: volem donar més veu i participació més d’hora, i cal involucrar els residents en consultes populars, però al mateix temps han de corresponsabilitzar-se ells també, i aprendre la llengua.

—Voleu afegir res?
—S’ha de ser optimista. M’agrada que el partit hagi mantingut la coherència. Som a la primera batalla d’una lluita que és molt més llarga. Vam néixer fa vuit mesos. I el creixement ha estat molt fort.