Cereria Abella: cinc generacions innovant amb les espelmes

Hi ha comandes de galets que no es ficaran a l’olla, perquè la seva missió serà il·luminar les taules dels àpats de festa aquest Nadal. Són les espelmes amb forma de galet de Nadal i de diferents mides, dissenyades per la firma Cerabella a imatge i semblança de la pasta de sopa. Les trobem al número 9 del carrer de Sant Antoni Abat de Barcelona, la botiga que fa 161 anys que procura llum i caliu a les cases, i que fa molt bona olor. Treballen de manera ben artesanal espelmes decoratives, amb perfum o sense, com a punt de llum sobre una taula i moltes hores de companyia. Avui la cinquena generació d’una mateixa família és al capdavant d’aquest negoci.

El va engegar l’any 1862 una jove pallaresa, Francesca Abella, filla d’Isona, al Pallars Jussà. La seva família era originària del municipi veí d’Abella de la Conca, d’on probablement prové el cognom que, premonitòriament, la duria a obrir una cereria a Barcelona.

El pare de Francesca Abella era traginer de ciris. Els baixava a cercar en un dels tallers cerers del carrer de la Cera, a Barcelona, on els feien, i els duia a vendre pels pobles del Pirineu. Proveïa esglésies i cases particulars, que se’n servien per il·luminar la vida quan queia el sol.

En un dels seus viatges, va tenir un accident i va perdre una càrrega de ciris, i també la vida. Aleshores la filla va treure tota l’empenta per deixar la muntanya i el món rural tan pròxim i baixar a la ciutat a treballar a la cereria i compensar d’aquesta manera el deute pendent del pare.

Però a Francesca Abella aquell ofici de fabricar espelmes li va agradar molt. Tant, que va cercar un lloc per obrir la seva pròpia botiga. El va trobar a la plaça del Pedró, just davant d’on és ara el comerç, perquè el primer local se li va fer petit. El negoci anava molt bé, els fardells de ciris que despatxaven a granel anaven sortint de la botiga per satisfer els encàrrecs tant per a la litúrgia eclesiàstica, com per al consum domèstic. La cereria de Francesca Abella de seguida va fer-se un nom que, quan la mestressa es va casar, va haver de rebatejar-se amb el nom del seu marit, Emili Oller. Però quan ell es va morir, la botiga va recuperar el cognom de la propietària, i es va passar a dir Cereria Abella, abans d’ajuntar totes dues paraules i posar el nom actual de Cerabella a la firma.

Disseny i fabricació propis

Al polígon de Can Clapers de Sentmenat tenen la fàbrica on es dissenyen totes les espelmes que venen a la botiga. Hi dibuixen els models, preparen els motlles que omplen de cera i, un a un, els van fent. Actualment, fan servir ceres vegetals, la cera d’abella és reservada per a un sol model d’espelma 100% natural que fan en tres mides. “Queden pocs apicultors i el consumidor demana més un producte sostenible i vegà”, diu la responsable de marca de Cerabella, Marta Flores. I explica que els confinaments durant la pandèmia van ser una gran oportunitat per a les espelmes, que van aportar caliu en molts moments de reclusió a les cases. “L’espelma és un element d’acolliment, relaxació i benestar. Especialment, amb certs aromes, encara pronuncien més aquestes sensacions”, apunta Flores.

Les tres primeres generacions d’aquesta família de cerers van seguir el mateix estil, tant en les espelmes del ritual litúrgic, com en les que feien llum a les cases. L’arribada de l’electricitat i la bombeta i el Concili Vaticà segon, cap als anys seixanta, van ser un punt d’inflexió en el negoci de les espelmes. Més austeritat a les esglésies, juntament amb el corrent elèctric van reduir l’ús dels ciris a tot arreu. Aleshores, Toni Anglès Lluch, quarta generació a Cerabella, avançant-se al seu temps, va veure una bona sortida per al negoci amb la fabricació d’espelmes amb ús decoratiu. El seu fill, Antoni Anglès i Cantó, continua empenyent el negoci amb l’opció per la decoració i incorpora a l’equip gent del món de l’art. La seva germana, Eugènia Anglès, il·lustradora i dissenyadora, hi aporta la imatge gràfica. I aquests darrers anys han establert col·laboració amb uns quants dissenyadors de renom, com ara Jordi Labanda, Michele Oka Doner, Òscar Tusquets i Marta Villalonga, entre més artistes. “Acaba essent molt entranyable. Per nosaltres és molt interessant i divertit i als artistes els fa sortir del seu hàbitat”, explica Roser Thomas, encarregada de la botiga.

Es repensen dia rere dia però conserven la manera artesanal de treballar cada espelma. L’esperit innovador i creatiu conviu amb el tribut diari a l’ofici de la cereria amb motlles únics i vint-i-quatre hores de repòs de la cera abans d’esdevenir una espelma. Així és com han arribat al dia d’avui originalment, amb espelmes amb molta personalitat i estil propi.

Petites escultures que fondran

La botiga és com una galeria d’art, amb escultures petites i més grans, totes efímeres una vegada la flama les comenci a cremar de dins. Hi predomina el blanc i l’ivori, els colors de la cera que donen forma a avets de Nadal esvelts, candeles fines, emulacions de làmpades, petxines, corals, espigues de blat, o galets de Nadal, i tot de formes de la natura i figures geomètriques.

Trobem els colors en espelmes que simulen formes quotidianes de lletres i números, tests o la flor del panot de Barcelona. També hi ha grans espelmes que fan de suport d’unes altres de més petites, que són les que aportaran la llum al conjunt, en un consum més sostenible i racionalitzat, perquè tan sols cremarà l’espelma de dins, que és la que s’anirà canviant.

Encara fan ciris d’església, els més grans, a mida, a partir de quaranta centímetres, alguns per a sortir en processons. I entre la clientela, com més va hi ha menys gent gran que compra espelmes per encendre-les als seus sants en petits altars a casa. Vénen del barri o d’unes altres barriades de Barcelona i també de fora de la ciutat. La botiga també la descobreixen fàcilment els turistes que fan servir el carrer de Sant Antoni Abat per connectar el Mercat de Sant Antoni amb la Rambla, passant pel carrer de l’Hospital o pel carrer del Carme.

Roser Thomas recorda que, a final dels anys noranta, van començar a vendre les espelmes amb olor, en què també van ser pioners: “Es feien llargues cues al carrer de gent que entrava i deia que els havien dit que teníem espelmes perfumades i les necessitaven per a emmascarar el fum, per exemple, perquè aleshores es fumava molt, tothom anava amb els puros. I la gent s’ho anava dient i aquí, a la botiga, semblava que embogia quan descobria tantes olors.” Aquell boca-orella va ser molt bo per a aquest negoci, que continua vivint moments bons. “Ara hem incorporat els ambientadors de varetes amb olis essencials, amb els quals hem fet créixer les col·leccions aromàtiques”, expliquen.

Llimona, taronja i lavanda són capdavanteres com a fragàncies preferides, però tenen una formulació de perfums equivalent a la de la perfumeria. Muguet, cedre, ensems, vainilla i sàndal també hi són. Ara han preparat una col·lecció amb Eduardo Barba, que és un estudiós de la botànica en obres d’art. A partir de les seves interpretacions de la vegetació a El jardí de les delícies, del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, Cerabella ha creat espelmes inspirades en el paradís i en l’infern.

Amb l’ofici impregnat a la pell, a Cerabella han demostrat que mai no han tingut por de fer coses trencadores i no valorar-ho tot per l’èxit comercial que podria tenir.

L’ensurt de l’incendi de l’any 2021

L’octubre del 2021, una vegada superat el sotrac de la pandèmia de la covid, hi va haver un incendi a la fàbrica i tot l’edifici va anar a terra. “Es van perdre molts motlles antics, maquinària expressa i tota la documentació antiga, fotografies i contractes que guardaven des dels orígens”, explica Roser Thomas. Va començar a treballar-hi mentre estudiava a la universitat, abans d’anar-se’n a voltar món i treballar en uns altres llocs, per tornar finalment a Cerabella, ara fa vuit anys. Després de l’incendi, va tenir una cosa clara: “La cinquena generació al capdavant d’aquest negoci manté l’esperit emprenedor de la fundadora.” Ho diu perquè l’incendi de la fàbrica podia haver estat ben bé el final de Cerabella, però Antoni Anglès, rebesnet de Francesca Abella i actual gerent, el mateix dia de l’incendi, quan va veure la nau tota cremada, va dir: “Aviseu els modelistes que continuem.” I, en una altra planta llogada al costat de l’antiga fàbrica, “van tornar a principi de segle, treballant com van poder, però en tan sols una setmana ja tornaven a produir”, recorda. Era el mes d’octubre i calia procurar les màximes comandes de Nadal. La campanya, tot i algunes mancances, es va arribar a fer.

En paral·lel, es va reconstruir la nau incendiada i a partir de començament d’any ja es va tornar a la producció normal. Cerabella forma part d’un grup empresarial amb una setantena de treballadors, uns seixanta dels quals són a la botiga i fàbrica d’espelmes. “A la fàbrica hi ha gent que fa més de trenta anys que hi treballa, i en alguns casos hi treballen alhora dues generacions d’una mateixa família”, explica la responsable d’aquest comerç familiar que explica tan bé un bocí d’història del Raval.