21.01.2019 - 01:50
El president del Cercle Mallorquí de Negocis, Bartomeu Rosselló, ha dit a VilaWeb que la inversió prevista pel govern espanyol deixa les Illes en nivells de fa deu anys. Diu que aquesta actitud de l’estat és l’esquer per a anar a pidolar i que ell pensa que s’ha de fer una altra cosa: canviar de paradigma per aconseguir d’administrar els recursos propis. Segons ell, la inversió prevista a les Balears pel pressupost del govern de Pedro Sánchez és ‘la cadena que ferma els esclaus’ i manifesta un ‘tracte colonial pur i pelat’ de Madrid.
Rosselló admet que a les Illes hi ha un clam generalitzat per a exigir una millora del finançament, però no per a fer efectiu aquest canvi de paradigma que reclama. I ho atribueix a la interpretació que en fan els partits. Diu que s’ha de mirar en clau de país i pensant en l’interès general, però que, en canvi, totes les formacions polítiques es preocupen de blindar la seva zona de confort i prou. Segons Rosselló, no hi ha amplitud de mires ni la voluntat d’assegurar el futur de les Illes.
Aquests darrers temps, el Cercle Mallorquí de Negocis, homòleg del Cercle Català de Negocis, ha focalitzat l’esforç en dues línies d’actuació: la gestió aeroportuària i la demanda de la zona d’exclusió de contaminants –o zona ECA– en aigües balears. Rosselló s’exclama: ‘Només ens miren com un recurs a explotar. Vénen a depredar, també en l’àmbit internacional amb els fons voltor.’ Sobre l’aeroport de Palma, diu que es recapten seixanta milions d’euros anuals amb taxes ambientals que haurien de repercutir directament en les Illes, però que se’ls reparteixen entre els accionistes d’AENA. I denuncia que el govern balear no ho reclama, malgrat que ho podria fer –diu– per imperatiu legal.
La reacció del Cercle Mallorquí de Negocis s’afegeix a l’allau de protestes de la societat balear després de saber les xifres de l’executiu de Pedro Sánchez, que a parer de Rosselló descol·loquen Francina Armengol. ‘La cosa més preocupant –afegeix– no és què ens espolien, sinó la competitivitat que ens resten.’ I ho atribueix al poc pes polític de les Illes en el congrés espanyol.
Bartomeu Rosselló recorda que les Balears són una potència econòmica i que la veritable espoliació és estructurada dia a dia. Com a exemple, denuncia que tot l’IVA procedent del turisme, que representa el 80% de l’economia balear, va directament a Madrid. En vista d’aquesta situació, diu que s’ha d’estructurar una estratègia de canvi més radical perquè les Balears perden cada vegada més pes, cosa que és un risc per al benestar de la societat. I això, segons ell, només s’encara plantant-se políticament.
El pressupost espanyol, encara per aprovar, manté les Illes a la cua en inversions. Són el tercer territori amb menys despesa de l’estat: tan sols un 1,2% del total (152 milions d’euros). Això vol dir una reducció de quasi 20 milions, si ho comparem amb els comptes aprovats el 2018 per Mariano Rajoy. De 171 milions a 152. Un 11,7% menys, amb Pedro Sánchez a la Moncloa. Aquesta disminució ha incomodat el govern de Francina Armengol. La consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, ha dit que era l’aportació prevista pel govern espanyol era ‘clarament insuficient‘.
La presidenta Armengol, que guarda silenci, ha quedat en una situació difícil, tal com li ha retret l’oposició. I també els socis de govern, Més per Mallorca, que consideren aquest pressupost espanyol ‘pèssim per a les Illes’ i recorden que fins ara el govern Sánchez els ha deixats abandonats. El president del Consell de Mallorca i candidat de Més al parlament, Miquel Ensenyat, feia un piulet en aquesta mateixa direcció.
Els #PGE2019 només ens deixen 4 molles i mereixem el pa sencer. Això no canviarà si no fem sentir la nostra veu. pic.twitter.com/RPCvD0coUn
— Miquel Ensenyat (@ensenyat) January 15, 2019
Tampoc no hi ha hagut cap novetat en el règim especial de les balears (REB). I això que Pedro Sánchez i Francina Armengol, abans d’acabar el 2018, van acordar d’agilitar-ne l’aplicació.
El món cultural també ha respost a l’anunci dels comptes espanyols. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha proposat una resposta contundent contra allò que considera un ‘nou insult i menyspreu’ de l’executiu espanyol als ciutadans de les Illes.
