Llums i ombres dels centres sentinella, el nou sistema per a predir rebrots

Saber cada dia les dades de nous positius de coronavirus es va convertir en un ritual que molts ciutadans van incorporar a la seva rutina. A les deu del matí es publicaven les de Catalunya, al migdia les de les Illes i a la tarda les del País Valencià. Però el mes passat, en l’anomenada declaració de Saragossa, el Ministeri de Sanitat espanyol i les autonomies van acordar de canviar el paradigma de l’estratègia de control del virus i deixar de comptar els casos per passar a fer el control de vigilància epidemiològica mitjançant centres sentinella, una estratègia que Catalunya ja desenvolupa, encara que el ministeri va donar marge per a constituir-los fins al 2023. Però encara se n’ha de demostrar l’efectivitat, perquè ara per ara no s’ha fet pública la web des d’on consultar les dades.

Aquest nou pla de control es va activar l’11 d’abril. S’anomena SIVIC, sigles de Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya, i es basa en una xarxa de centres sentinella repartits per tot el Principat. Són trenta-tres centres d’Atenció Primària, amb la inclusió de línies pediàtriques, i deu hospitals, representatius del conjunt de la població.

Cada un d’aquests quaranta-tres centres recull, entre dilluns i dimarts, deu mostres aleatòries. La recollida de mostres ja funciona, tal com va comprovar VilaWeb dilluns al CAP Numància, un dels cinc centres sentinella que hi ha a Barcelona. “Quan una persona comenta al taulell del CAP que té símptomes respiratoris com ara mucositat, tos, rinorrea o mal de cap, acompanyats de febre o no, ens avisen que és un possible candidat i li recollim la mostra”, explica Helena Sánchez, infermera i adjunta de l’Equip d’Atenció Primària del CAP Numància.

Els centres tenen dos dies per a recollir aquestes mostres, si bé ara mateix, amb el nivell de circulació del virus, en tenen prou amb un dia. La presa de la mostra és doble –nas i faringe– perquè el sistema sigui més fiable.

Entre tots els centres sentinella recullen quatre-centes mostres cada setmana. Aquest sistema és una extensió del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), que s’activa cada hivern per a controlar l’evolució de la grip. El nou sistema, doncs, unifica la vigilància epidemiològica de la grip, de la covid-19 i d’altres virus respiratoris. Si bé el pla de control de la grip es limitava al període de l’octubre al maig, que és quan el virus es replica amb més facilitat, ara aquest sistema s’amplia a tot l’any i té una representativitat poblacional més gran, atès que es passa d’un 0,9% de població del PIDIRAC a un 9% de població.

La publicació de les dades, un interrogant

Amb les mostres obtingudes, l’objectiu és extrapolar les dades a tot el territori i tenir una fotografia de la circulació del virus per avançar-se als possibles rebrots. L’anàlisi de dades centralitzada correspon a Salut, que haurà de decidir si recupera restriccions en cas que les xifres dels centres sentinella es desboquin. Però el cas és que Salut encara no ha activat la web des d’on s’han de poder veure aquestes dades.

Aquesta queixa l’han expressada alguns experts, just ara que es tem pel creixement de casos. “Potser s’ha anat massa ràpid. No tenim encara els sistemes de vigilància a punt i ja hem aixecat restriccions”, deia en una entrevista Magda Campins, epidemiòloga de l’Hospital Vall d’Hebron.

De fet, ella és la presidenta del Comitè Científic Assessor de la covid-19 i diu que encara no ha pogut accedir a les dades d’aquest sistema: “Als epidemiòlegs que no treballem a la conselleria ens agradaria tenir el seguiment d’aquestes dades. Per això de moment ens guiem molt per com van les hospitalitzacions i la incidència en els més grans de seixanta anys”.

El coordinador de la unitat covid-19 a l’Hospital del Mar, Robert Güerri, explica que el model s’ha d’acabar de validar perquè les previsions siguin el màxim d’ajustades a la realitat, però preveu que serà de gran utilitat. Per explicar-ne el funcionament, ho compara amb els sondatges a peu d’urna, que seleccionen uns determinats col·legis per anticipar resultats electorals amb poc marge d’error.

Güerri diu que no és una feina fàcil, acabar d’afinar el sistema, i descarta que fos un error deixar de comptar els casos, perquè el cost-benefici que comportava la logística no sortia a compte. Sobre la setena onada, Güerri és clar: “A peu de llit, hi ha un augment de casos, sí, i se sabia que passaria. Però si entenem per onada el que hem vist el mes de gener amb l’òmicron, amb milers de casos i centenars d’ingressos, això és molt poc probable.”