Per què hi ha vint-i-quatre aules de Catalunya que ja apliquen el 25% de castellà?

Vint-i-quatre aules del Principat han començat el curs amb un 25% d’hores lectives en castellà. Obeeixen resolucions judicials que són fruit de denúncies interposades per famílies concretes, sovint assessorades per entitats espanyolistes com l’Asamblea por una Escuela Bilingüe. Són grups de centres que han d’aplicar el percentatge perquè ho diuen unes mesures cautelars. En la majoria d’aquests casos, la resta de famílies, contràries a la imposició del 25%, s’han organitzat per combatre-ho legalment. Mentre aquest combat s’encalla, però, assignatures com les matemàtiques o el coneixement del medi ja s’ensenyen en castellà a les desenes d’estudiants afectats.

D’aquests vint-i-quatre grups classe, vint-i-dos ja aplicaven el percentatge l’any passat. N’hi ha dos, tanmateix, que són resultat de procediments nous. La Plataforma per la Llengua, que assessora molts d’aquests centres, avisa que durant aquest mateix curs n’hi podria haver encara més, perquè hi ha jutges que tenen casos semblants damunt la taula. Segons que explica la directora de la Plataforma, Rut Carandell, han detectat que els col·lectius espanyolistes tenen un modus operandi nou, més selectiu, que cerca centres on creuen que la imposició serà més fàcil d’aplicar.

Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació entre el maig del 2021 i el juny del 2023, va assegurar més d’una vegada que no hi hauria més centres que haguessin d’aplicar el 25%. Si fins ara n’hi havia que ja ho havien de fer, deien, és perquè ho estipulaven uns procediments judicials antics, anteriors a l’aprovació de la llei 8/2022, que segons els partits signants –PSC, ERC, Junts i Comuns– superava els percentatges. S’equivocava: els jutges han continuat donant la raó a famílies que volen més castellà. Un dels nous centres afectats va rebre les mesures cautelars el juliol proppassat i, a partir d’aquesta setmana, un grup de primària farà les matemàtiques en castellà.

El Javi, pare d’un alumne del curs afectat, explica que van rebre la notícia com un xoc. “Hi ha molts pares que no entenem que un jutge que no coneix la realitat social del centre imposi més castellà”, declara a VilaWeb. “No hi ha cap perill que els nostres fills no aprenguin castellà. Al pati parlen castellà; a l’esport extraescolar parlen castellà; a les xarxes socials, si en tenen, també; a la televisió, també…” A banda la família que va demanar el 25%, la resta, diu el Javi, ho consideren un atemptat contra un sistema que tothom creia que era el correcte. Així i tot, les famílies han estat molt curoses de no fer-ne llenya davant la canalla perquè no hi hagi assenyalaments.

A les mans dels tribunals

El desembre del 2020, el TSJC va sentenciar que tots els centres de Catalunya, en tots els cursos, havien d’aplicar un 25% de castellà –cosa que significa, a la pràctica, afegir-hi una assignatura troncal. Fins aleshores, només ho havia dictat en casos concrets, com aquesta vintena llarga de centres. El conseller d’Educació d’aleshores, Josep Bargalló, va dir que la llei d’educació espanyola que Esquerra Republicana acabava d’aprovar amb el PSOE a Madrid faria inaplicable la sentència perquè blindava el català com a llengua vehicular. En una sentència del març del 2021, tres mesos més tard, el TSJC desmentia explícitament la interpretació dels republicans i remarcava la condició de vehicular del castellà.

L’aplicació del percentatge es féu obligatòria mesos després, el gener del 2022, quan la sentència esdevingué ferma. Aleshores, Esquerra Republicana, Junts, el PSC i els Comuns van pactar aquesta llei nova, la llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, que acceptava el castellà com una llengua “d’ús curricular i educatiu”. Era un subterfugi per a acceptar-ne, de fet, la condició de vehicular, imposada per la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut. Gonzàlez-Cambray, substitut de Bargalló, va tornar a dir, triomfal, que allò resolia la qüestió. “A partir de la setmana vinent, cap aula del país no aplicarà el 25% del castellà”, va dir a començament de setembre d’aquell mateix any. Al cap de tot just dos mesos, va haver d’admetre que hi havia vint-i-sis aules del país que sí que l’aplicarien.

Ara com ara, totes les aules del Principat es mantenen en espera que el Tribunal Constitucional espanyol decideixi si la nova llei és constitucional o no. Mentrestant, el TSJC ha dit que, de moment, la seva ordre d’aplicar el 25% de manera generalitzada no es pot imposar. El govern d’Aragonès es pensava que això també el faria inaplicable per als centres que depenien de sentències específiques, però el tribunal ho ha refusat en múltiples recursos, i el degoteig va continuant.

Les lliçons dels precedents

L’Helena, mare d’un alumne de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, una de les afectades per aquest reguitzell d’imposicions, opina que seria desastrós que el 25% de castellà s’apliqués de manera generalitzada. Allí, aquest curs és el quart que s’hi faran les matemàtiques en castellà, cosa que no tan sols implica la llengua del mestre, sinó els materials físics per a l’aula, com els llibres, i els materials en línia de les tauletes. En cursos anteriors, les famílies es van negar a comprar els materials en castellà i ho va haver d’assumir l’escola. La situació, tanmateix, va incomodar moltes famílies i també professors, que entenen que la posició del claustre és molt complicada perquè es troba entre l’espasa i la paret.

Aquests últims anys, explica l’Helena, les famílies han mirat d’aguantar estoicament la tensió que ha causat la situació. Però ara es troben esgotades: “No t’escolten ni et donen veu: és com parlar amb una paret. És molt esgotador i punyent veure que van passant els anys i, igualment, una família té més drets que les altres vint-i-quatre.” Els equilibris perquè la imposició no contamini l’ambient entre les criatures comencen a ser difícils. “Hem intentat que no els repercutís gens personalment, però és veritat que cada vegada són més grans, i més madurs, i la qüestió és més present, i s’adonen més que és una imposició”, explica.

Però el cansament no impedeix que continuï la lluita judicial. Les famílies partidàries de mantenir la immersió van imposar un recurs de cassació al TSJC que no va ser admès i ara s’adreçaran al Constitucional espanyol. “El fet més greu és que el model d’escola catalana és dinamitat. Les famílies que volem el català al Turó del Drac coincidim en la defensa de l’escola pública i de qualitat. Som famílies, no som polítics ni ens trobem a l’avantguarda pedagògica, però veiem que la intenció és anar més enllà de nosaltres, i que la llança apunta els pilars de la nostra cultura”, diu, l’Helena. La Plataforma per la Llengua també insisteix que, en tot cas, resta explorar el camí de la justícia europea, encara que hi hagi poca tradició en el dret respecte de qüestions lingüístiques.