El centre de detenció israelià que és acusat de cometre “abusos inimaginables”

The Washington Post · Miriam Berger

Israel trasllada centenars de presos de Gaza fora de Sde Teiman, un centre de detenció fosc gestionat per l’exèrcit al desert del sud d’Israel que ex-presos han denunciat que va ser un lloc en què es van cometre vulneracions greus dels drets humans.

Les autoritats israelianes han anunciat que han començat a traslladar els detinguts a unes altres instal·lacions en resposta d’una vista feta pel Tribunal Suprem del país dimecres, la primera que qüestiona la legalitat de Sde Teiman. Aquesta és la darrera acció dels grups de drets humans per aportar llum a allò que diuen que és un forat legal creat després del 7 d’octubre, que ha permès que els presos de Gaza desapareguessin sota custòdia militar.

Israel ha negat les acusacions d’abusos i es nega a revelar els noms i l’emplaçament dels milers de gazians que diu que són retinguts al seu territori, i també de què són acusats. En l’audiència de dimecres, l’Associació pels Drets Civils a Israel (ACRI), amb seu a Tel-Aviv, i quatre grups de drets humans més van presentar una petició al tribunal més alt d’Israel per tancar el centre de detenció, amb l’argument que “les vulneracions greus a Sde Teiman fan que la privació de llibertat a aquesta gent sigui descaradament inconstitucional”.

Antics presos de Gaza van dir a The Washington Post el mes de gener que van ser colpejats, els van negar assistència mèdica i els van fer agenollar emmanillats i amb els ulls embenats durant dies en llocs de detenció secrets d’Israel. El mes passat, una investigació de la CNN sobre Sde Teiman va trobar que el camp era dividit en dues parts: àrees tancades amb grups de detinguts encadenats, alguns dels quals tan fort que es van haver d’extirpar quirúrgicament parts del cos, i un hospital de campanya, en què els pacients amb els ulls embenats i bolquers estaven lligats als llits i alimentats per força amb palletes.

“Els testimonis creixents han exposat els abusos inimaginables a Sde Teiman: cirurgies sense anestèsia, restriccions prolongades en posicions agonitzants que condueixen a amputacions, embenament dels ulls durant dies fins i tot durant el tractament mèdic i l’ús del vàter, detinguts obligats a portar bolquers, pallisses fortes i tortures”, va declarar l’ACRI al jutjat.

La ràdio de l’exèrcit israelià va informar dilluns que la policia militar havia obert investigacions penals sobre les morts de quaranta-vuit palestins, la major part dels quals es van morir detinguts o de camí cap a una instal·lació. L’exèrcit israelià va establir Sde Teiman després dels atacs dirigits per Hamàs l’any passat per mantenir els detinguts de Gaza en una forma de detenció administrativa, o empresonament sense judici, i va fer servir la llei de combatents il·legals de gran abast del país. Els detinguts no són classificats com a presoners de guerra.

Els advocats de l’estat israelià van dir dimecres que Sde Teiman era pensat “com una instal·lació de recepció, investigació i classificació preliminar per a mantenir-hi els detinguts durant poc temps” abans de transferir-los a uns altres llocs, i que tornaria al “propòsit original”.

L’advocat de l’estat Aner Helman va dir al tribunal que uns set-cents palestins ja havien estat reubicats a la instal·lació militar d’Ofer, a la Cisjordània ocupada, i cinc-cents més serien traslladats en les setmanes vinents. L’estat havia d’informar el tribunal tres dies després de l’estat dels dos-cents detinguts addicionals que restaven a Sde Teiman, va explicar  Helman. “Sembla que entenen que això que han fet fins ara no pot continuar”, explica l’advocada d’ACRI, Roni Pelli.

Però estava preocupada pel suggeriment de l’estat que Sde Teiman podria ser emprat com a lloc de retenció temporal. “Si el centre de detenció no compleix les condicions de la llei humanitària internacional i el dret israelià”, diu Pelli, “no es pot fer servir ni tan sols per retenir una persona durant un dia”. La resposta del govern no va abordar cap de les acusacions d’abusos, i va dir que crearia un comitè per investigar les condicions als centres de detenció israelians.

Abans de l’audiència de dimecres, els advocats de l’estat van endarrerir uns quants cops la seva resposta al tribunal, explica Pelli, i en “una maniobra molt estranya” van proporcionar una breu resposta fora de termini i poc abans de l’audiència. “No era una situació normal”, diu. “Perquè, realment, no van respondre a cap dels nostres arguments.”

El mes passat, la Casa Blanca va qualificar els informes sobre les condicions a Sde Teiman de “profundament preocupants” i “molt inquietants”. Segons les autoritats israelianes, uns 1.500 homes armats van ser detinguts el 7 d’octubre i els dies següents. Milers de palestins més, tant combatents com civils, han estat detinguts a Gaza per les Forces de Defensa d’Israel (FDI) i traslladats a Israel. El mes passat, en resposta d’una altra impugnació legal, les autoritats israelianes van dir que uns 4.000 gazians havien estat detinguts i uns 1.500 alliberats per manca de proves, el primer recompte públic de les detencions que fins aleshores havien estat secretes.

Els gazians són retinguts en tres principals centres de detenció israelians –Sde Teiman, Anatot i Ofer–, a més de llocs improvisats gestionats pels serveis de seguretat israelians i més instal·lacions penitenciàries israelianes, segons Tal Steiner, el director executiu del Comitè Públic Contra la Tortura a Israel (PCATI).

El cap de l’estat major de les FDI, el tinent general Herzi Halevi, va dir la setmana passada que l’exèrcit investigava les acusacions de maltractament i les condicions generals als tres principals centres de detenció. És previst que un comitè faci recomanacions a Halevi aquest mes.

A final de maig, el Tribunal Suprem d’Israel va escoltar els arguments inicials d’una petició presentada per PCATI i més grups de drets humans israelians que impugnaven l’ús de la llei de combatents il·legals (UCL). Sota les esmenes en temps de guerra a l’UCL, els detinguts poden ser retinguts durant mesos abans que un jutge no revisi el seu cas o abans no tinguin accés a un advocat. “La llei, que permet la detenció incomunicada de civils gazians en condicions presumptament espantoses, és inconstitucional, desproporcionada a les necessitats de seguretat d’Israel i vulnera els drets humans fonamentals protegits per la llei internacional”, va dir PCATI en un comunicat.

Segons els advocats de l’estat, entre els detinguts, més de dues mil persones són retingudes com a combatents il·legals, en comparació amb tan sols trenta combatents retinguts en la mateixa categoria durant la guerra Israel-Gaza del 2008-2009. Les FDI van dir a The Washington Post el mes de gener que l’UCL treia algú “del cicle de les hostilitats” i atorgava “diverses garanties processals i drets bàsics”.

En resposta a la petició que impugna l’UCL, els advocats de l’estat van dir que els detinguts durant més de setanta-cinc dies havien estat vists per un jutge. “Però no han estat representats per advocats a les audiències, i els registres del tribunal no s’han fet públics”, segons Steiner. Els advocats dels detinguts que s’enfronten a càrrecs penals –és previst que incloguin milicians que van participar en els atacs del 7 d’octubre– han demanat que les seves identitats s’ocultin perquè “temen la persecució”, diu Steiner.

A principi de maig, el grup de drets humans HaMoked, amb seu a Israel, va presentar una petició al govern per trobar un sanitari palestí detingut per les forces israelianes durant una incursió al febrer a l’Hospital de Nasser, al sud de Gaza. Els advocats del govern israelià van respondre que no tenien l’obligació de proporcionar la informació perquè Gaza era considerada “territori enemic”.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb