Centenars de persones celebren Estellés a València

“Tant si vostè ho permet o com si no”. Vicent Andrés Estellés convoca i els seus deutors, els lectors, els amics, van a la cita i una vesprada plujosa de juny a València, més de dues-centes persones omplin el vestíbul de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Hi ha poetes, professors, editors, mestres, polítics en actiu i a la reserva i lectors i més lectors. Tothom hi va amb el vers d’Estellés que fa part de la seua vida adherit a la pell, amb el llibre rebregat, amb la frase i amb l’anècdota. Era l’acte central del centenari del poeta que han organitzat la Plataforma Estellés, Acció Cultural del País Valencià, la Institució de les Lletres Catalanes i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La incompareixença de la Conselleria de la Generalitat Valenciana ha estat tan clamorosa com fèrtil, perquè un any que ells volien eixorc ha florit esponerós per les places i els carrers del país sencer.

Honors al poeta contra els intents de silenciar-lo

I això ho ha volgut remarcar Anna Oliver, la presidenta d’ACPV, quan ha donat la benvinguda als assistents que han desbordat l’espai previst per a la celebració. “És una satisfacció veure tanta gent, és un goig veure com s’honora el nostre poeta. Nosaltres som poble, treballem cada dia per la llengua, creiem en el país, som resilients i, malgrat els embats, continuem”, ha dit.

En el seu parlament, la consellera de Cultura de Catalunya en funcions, Natàlia Garriga, ha parlat d’Estellés com a poeta universal i n’ha destacat la dimensió popular i cívica. Garriga n’ha remarcat la vàlua com a poeta universal. “No només va beure de la paraula i la tradició cultural d’Ausiàs Marc, sinó que també va beure del parlar del carrer, el parlar del poble, el parlar de tots”, ha dit.

La consellera Garriga s’ha referit als temps que corren per assenyalar la importància de l’Estellés militant i compromès amb la llengua i la democràcia. “Per això, davant els intents de silenciar-nos, davant els atacs a la llengua que patim, cal que seguim el mestratge d’Estellés defensant la llengua.”

Tot construint el poeta

Durant tot l’acte, els versos del poeta que són frases conegudes i de pedra picada han anat ressonant i han fet de fil conductor, de teranyina de seda finíssima que connectava els assistents amb allò que anaven dient els participants en la taula rodona. Entre els convidats prevists, Joan Francesc Mira no hi ha pogut assistir per motius de salut, però tots els altres han convertit les seues intervencions en peces d’un trencaclosques que, una volta juntes, l’una al costat de l’altra, han acabat construint un Estellés de mida natural, de carn, ossos i paraules i ritme.

Un Estellés de veritat que feia trampa al parxís, que cartografiava un país malalt de fam i de postguerra, que il·luminava la misèria. Carmina Andrés, la filla del poeta, ho explica així. Com ha explicat a la concurrència que amagava els llibres a son pare, que a la casa de la mar hi anaven Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet i més intel·lectuals de l’època, però que per a ella eren els amics del pare. “A molts dels que sou ací us recorde del pis de Pintor Peiró.” Sense misteris i amb naturalitat. Tanta com alguns dels poemes que ressonen.

La conversa l’ha conduïda Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que anat fent preguntes als interlocutors delerosos de fer festes en nom del poeta de Burjassot.

El poeta Jaume Pérez Montaner, amic i estudiós de Vicent Andrés Estellés i curador de la recent antologia Una tendresa oculta, ha explicat que el primer poema el va llegir en portuguès en una antologia publicada a Rio de Janeiro. “Vaig veure que era d’una modernitat increïble, que enllaçava amb tot el que es feia a Europa i vaig deduir que era un poeta com no havíem tingut mai al País Valencià”, ha recordat. Com que també era amic de Fuster, ha explicat que abans que el de Sueca escrivís allò que Estellés és el gran poeta valencià després d’Ausiàs Marc, ja li ho havia dit a ell als anys seixanta. L’antologia diu que l’ha feta al seu gust. Tornant a llegir tota l’obra del poeta amic i triant els que més li agraden. Fent, això sí, concessions a aquelles peces que són imprescindibles, que són estimades pel públic, que s’han convertit en uns preciosos llocs comuns que qualsevol lector no es cansa d’anar trobant ací i allà.

Estellés és inevitable, però inimitable. Tant Jaume Pérez Montaner com Sebastià Alzamora han convingut que hi ha molts de poetes contemporanis que estellegen una mica. I se’ls nota. “Molts de poetes de vint-i-cinc o trenta anys el tenen com a referència, però no és una bona idea imitar-lo. Sí que és, però, una influència molt fèrtil.” Per a Alzamora, que va arribar al poeta quan anava a l’institut, a Mallorca, Estellés és una manera meravellosa d’acostar-se a la llengua. “Quan veus el català a través d’Estellés, t’adones que és una eina molt més potent que no imaginaves. Té una vibració humana que no tots els poetes tenen”, diu.

Àngels Gregori, que és poetessa i la comissària de l’any Estellés, ha explicat que, com li va passar a Alzamora, va arribar al poeta quan era una adolescent i anava a l’institut. “Sempre vas cap al poeta, el rellegeixes i sempre trobes i trobes i mai no saps on arribaràs ni quan hi arribaràs.” I és que Estellés va ser la clau que a ella li va obrir el pany d’Ausiàs Marc, per exemple. “Sempre que hi tornes assisteixes a la conformació de la seua veu, veus com ell es forma com a poeta, com s’acosta a la poesia per a fugir de l’hostilitat i com, en els últims llibres, ho fa com una responsabilitat, com una manera de donar veu a la col·lectivitat”, diu.

Estellés sempre hi ha estat, diu Sebastià Alzamora, que ha parlat de la relació del poeta amb els coetanis mallorquins. Com arriba a l’illa mitjançant l’imprescindible farmacèutic Bernat Vidal i Tomàs, l’apotecari de Santanyí que cosia complicitats. “Estellés té uns quants dons dels grans petes. Un és que el fa gairebé inefable. El llegeixes i veus que això no podia ser dit de cap més manera.”

El llacet a la trobada l’ha posat Andreu Valor, que ha interpretat quatre cançons fetes a partir de poemes d’Estellés. S’ha mostrat partidari de la cultura que no és de l’aparença ni del capitalisme. “La cultura et remou, et fa evolucionar, t’abraça quan ho necessites. Eixa és la base que aporta Estellés. En els moments més difícils, tens la certesa que vas pel camí correcte.”

Actes de l’Any Estellés

L’Any Estellés se celebra sense la participació i amb l’animadversió absoluta de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. És per això que una colla d’entitats s’han unit per a organitzar actes per a celebrar el poeta a tot el país. A banda aquest més solemne que s’ha fet avui al vestíbul de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, és previst que el 7 de setembre, tres dies després del natalici, es faça un concert col·lectiu d’homenatge a l’auditori de Burjassot. El coordinarà el Col·lectiu Ovidi Montllor, i hi són convocats tots els artistes que han posat música als versos d’Estellés. Aquell dia serà també el tret d’eixida de tot un seguit de festes i sopars Estellés que de fa anys se celebren de cap a cap del país.

Segons que ha avançat Àngels Gregori, el mes d’octubre hi haurà un gran congrés a la Universitat d’Alacant, amb estudiosos veterans i amb tota la legió dels joves que treballen l’obra del poeta de Burjassot. El congrés s’estendrà a més universitats dels Països Catalans i ha de contribuir, diu, a acabar de situar-lo dins el cànon i a col·locar-lo en un context internacional. Aquest és un altre dels objectius de l’Any Estellés, que, segons que ha dit, va ple d’actes organitzats per a la societat civil. “Potser n’hi ha tres o quatre cada dia en llocs diferents.”

L’Any Estellés es tancarà oficialment a Barcelona a final de novembre amb una festa literària.