06.11.2022 - 21:30
Les malifetes de l’ex-rei espanyol Juan Carlos fins ara han estat impunes. El seu equip legal, amb el suport de l’engranatge de l’estat espanyol, ha aconseguit que el monarca s’hagi escapolit de les mans poc bel·ligerants de les fiscalies espanyola i suïssa, que no s’han atrevit a enviar-lo al banc dels acusats pels seus negocis tèrbols. Aquesta impunitat, tot i que els tripijocs eren vox populi i han aparegut en mitjans d’arreu del món, s’ha justificat per la seva suposada inviolabilitat.
Ara, aquesta carta de llibertat podria ser paper mullat al Regne Unit, on la seva ex-amant Corinna Larsen va presentar una demanda per assetjament i espionatge entre el 2012 i el 2020 –és una causa civil per la qual es demana una ordre d’allunyament i una indemnització per danys i perjudicis. De fet, la justícia britànica ha dictaminat que Juan Carlos no té immunitat d’ençà que va abdicar, atès que no forma part de la Casa Reial. D’aquesta manera, els tribunals tenen via lliure per investigar tots els fets ocorreguts després del juny del 2014.
A més, aquesta setmana, el Tribunal d’Apel·lacions de Londres revisarà el recurs de l’ex-monarca, que diu que entre el 2012 i el 2014 era inviolable, com a cap de l’estat espanyol, de manera que s’ha d’arxivar tot allò que s’hagi denunciat sobre aquest període. A principi d’any, el jutge del Tribunal Superior de Londres, Matthew Nicklin, va determinar que Juan Carlos tampoc no gaudia de protecció diplomàtica perquè no era clar si havia actuat per interès personal o d’estat.
La guerra dels cent milions de dòlars
La relació entre Juan Carlos i Corinna Larsen es va fer pública l’abril del 2012, quan l’ex-monarca va tenir un accident durant una cacera d’elefants a Botswana. Més enllà de l’operació de maluc i del vídeo de “ho sento molt, no tornarà a passar”, l’afer va desembocar en una tempesta mediàtica que va preocupar profundament el Banc Mirabaud de Ginebra. Allà, per mitjà de l’empresa deslocalitzada Lucum, Juan Carlos hi tenia amagats els cent milions de dòlars que havia rebut del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita.
L’equip legal de l’ex-rei diu que els diners van ser un regal, però la veritat és que no s’ha investigat mai amb profunditat si van ser una comissió per portar el TGV a la Meca. En tot cas, arran de l’escàndol de Botswana, el banc va demanar a Juan Carlos que s’emportés els fons cap a una altra entitat per evitar una crisi d’imatge i reputació. I així ho va fer, els va transferir a un compte de Larsen al Banc Gonet de Nassau, la capital de les Bahames.
Aquest canvi de mans origina el conflicte definitiu entre l’ex-rei i la seva amant. Davant la fiscalia suïssa, que la investigava per un delicte d’emblanquiment de capitals, Larsen va declarar que Juan Carlos li havia donat els cent milions per amor. Ara, el maig del 2012, es va reunir en un hotel de luxe de Londres amb el cap del CNI, Félix Sanz Roldán, qui li va dir que no podia garantir-li la seva seguretat física ni la dels seus fills si no tornava els diners.
Sanz Roldán, que actuava a petició del monarca i feia servir l’àlies de Paul Bon, va contactar més vegades amb Larsen per telèfon i per correu electrònic. La maquinària de la guerra bruta ja s’havia activat –un factura que ara l’ex-amant prova de cobrar amb la publicació d’un pòdcast titulat Corinna i el rei.
Assalts, trets i persecucions
En la demanda, Larsen explica que l’entorn de Juan Carlos ha ordit una campanya d’assetjament i de difamació que no sap de fronteres. En aquest sentit, relata persecucions pels carrers de Londres i Mònegue, on també ha tingut unes quantes trobades amb desconeguts –suposadament agents del CNI– que li han dit que torni els diners i han provat de col·locar-li balises al cotxe –també denuncia que el monarca va provar de subornar el seu conductor.
Així mateix, han assaltat alguns dels seus domicilis –el de Mònegue va estar ocupat cinc dies– amb la voluntat de robar-li documentació. A la seva finca de Shropshire, per exemple, Larsen diu que uns desconeguts li van fer un forat en una finestra, van disparar trets amb balins contra dues càmeres i van provar d’accedir al sistema d’enregistrament.
De tota manera, segons que va explicar en una entrevista a la BBC, un dels elements més recurrent d’aquesta campanya són les amenaces de mort, que ha rebut per escrit o per via telefònica. Una vegada un desconegut, fent referència a l’accident mortal de la princesa Lady Di, va dir-li: “Hi ha molts túnels entre Niça i Mònegue.”
Els àudios de Villarejo
Aquesta trama obscura, així com qualsevol afer tèrbol d’aquests darrers anys a l’estat espanyol, també té dosis de José Manuel Villarejo. L’ex-comissari de la policia espanyola es va reunir unes quantes vegades amb Larsen fent veure que era un advocat que la podia ajudar, però amb la missió real de prendre-li documentació. “A la princesa Corinna la vaig enganyar. Em va enviar el CNI, la meva missió era seduir-la, guanyar-me la seva confiança, i així ho vaig fer”, va declarar en seu judicial.
Anys més tard, Villarejo va filtrar a la premsa els enregistraments de les trobades a fi de pressionar l’estat espanyol i aconseguir la llibertat condicional després d’anys de presó provisional per la macrocausa Tàndem. En els àudios, Larsen parla sobre l’obsessió de Juan Carlos pels diners i quin era el seu modus operandi per obtenir-ne, tal com va passar amb els cent milions de l’Aràbia Saudita.
–Corinna Larsen [C.L.]: No entenc que no tinguin gent més competent. Com aconsegueixen els diners? Agafen l’avió, van als països àrabs i tornen en avió.
–Villarejo [V.]: Amb l’efectiu?
–C.L.: Amb l’efectiu, en maletes. A vegades van amb cinc milions. Els diners són a la Zarzuela. Té una màquina per…
–V.: Per a comptar?
–C.L.: Per a comptar. Ho he vist amb els meus ulls. No entenc les operacions que fan, són perillosíssimes.
La publicació d’aquests àudios va ser un element fonamental perquè el fiscal suís Yves Bertossa obrís la investigació per emblanquiment de capitals, que finalment va acabar en res.
Cara a cara amb Juan Carlos
El setembre del 2014, poc després d’haver abdicat, Juan Carlos es va reunir amb Larsen a l’hotel The Connaught, de Londres, on anys abans s’havia trobat amb el cap del CNI. Allà el monarca li va tornar a exigir que li tornés els diners o que els transferís en una altra empresa deslocalitzada sota el seu control.
Segons El Confidencial, Larsen s’hi va negar i li va fer una contraproposta. Estava disposada a tornar-los-els, si Juan Carlos acceptava de rebre’ls en un compte corrent a nom seu i declarar-los a la Hisenda espanyola. Incapaç de sortir-se amb la seva, l’ex-rei va abandonar la reunió i se’n va tornar a Madrid amb el seu avió privat.
L’endemà, segons Larsen, li va trucar i la va tornar a amenaçar: “Les conseqüències no seran bones.” Tots dos no es van tornar a veure cara a cara fins al 2019, quan el monarca va provar debades de signar un tractat de no-agressió. Dies abans, la seva ex-amant havia enviat una carta a Felipe VI en què l’avisava que havia estat beneficiari de l’empresa deslocalitzada dels diners de l’Aràbia Saudita.
