28.04.2018 - 22:00
|
Actualització: 29.04.2018 - 19:12
En el primer trimestre de 2018, com és habitual en el primer de cada any, l’ocupació ha baixat en 12.900 treballadors menys. La cosa que no és tan habitual és que l’atur no hagi registrat un increment, sinó que també hagi minvat, en 20.600 persones… Són dades poc significatives i que aconsellen de fer l’anàlisi amb una perspectiva més llarga, d’un any, per exemple. I, segons aquest punt de vista, la clau de les xifres de l’ocupació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2018, és que l’economia ha estat capaç de crear més de 100.000 llocs de treball en dotze mesos, cosa que hauria de posar fi a les especulacions interessades sobre el seu comportament. Aquesta setmana, els presidents de la Cambra de Comerç i de la Pimec, per exemple, han rebutjat els mals auguris repetits contínuament sobre la seva evolució. El fet és que en els dotze darrers mesos, un de cada quatre llocs de treball creats en l’estat espanyol s’ha materialitzat a Catalunya. Així mateix, un de cada quatre aturats que s’ha ‘esborrat de la llista’ ho ha fet també aquí. La màquina ha posat una marxa més alta, com ho demostra el fet que la Cambra hagi apujat les projeccions de creixement econòmic per a enguany en quatre dècimes, fins al 3,1%.
Més de 100.000 llocs de treball i 118.000 aturats menys situen Catalunya a l’avantguarda del creixement de les comunitats autònomes. La taxa d’atur torna a baixar en el trimestre fins al 12,19% (3,1 punts percentuals menys en un any) i s’allunya de l’espanyola, que puja lleugerament fins al 16,74%. El ritme català de creixement anual de l’ocupació, al seu torn, és del 3,29% i supera la mitjana estatal (2,36%) gairebé en un punt.
L’anàlisi de què ha passat en aquests dotze mesos, però, no és fàcil, perquè es parteix de la premissa una mica peculiar que la població més gran de setze anys ha augmentat en 59.000 persones, mentre que la població activa (la disposada a treballar) queia en 12.700 persones. Com es menja això?
La primera pregunta que cal fer-se és d’on surten aquestes noves 59.000 persones. En termes de nacionalitats, s’escau que 37.000 són estrangeres (el 34% dels quals han vingut aquí) i 22.000 espanyols. Per edats, la majoria, 39.000, tenen més de cinquanta-cinc anys. Creuant les dues sèries de dades s’observa que aquest grup són majoritàriament espanyols (33.000) –gent gran de l’estat espanyol que ha vingut a reunir-se amb familiars residents a Catalunya?– i 27.000 dels 37.000 estrangers que han vingut tenen menys de vint-i-quatre anys. Aquesta explicació pot encaixar amb la composició dels 72.000 nous inactius (persones majors de setze anys no disposades a treballar) que hi ha a Catalunya ‒una xifra molt alta‒ dels quals 32.000 són jubilats i 31.000 en situacions no especificades…
Però anem a veure com s’ha creat ocupació. Crec que la gran notícia és que el 53% dels llocs de treball a Catalunya s’han generat en la indústria. Sens dubte, aquest sector tira fort gràcies a l’exportació… però també a la demanda interna. Sí, és cert que el nivell d’abans de la crisi encara és lluny (encara falten 200.000 llocs de treball), però no es pot menystenir que el creixement de la feina al sector és del 9,9% anual, un percentatge triplicat per la mitjana catalana. Convé destacar en aquest aspecte el 9,3% de creixement que ha tingut la població ocupada en les TIC. Comparem, per exemple, aquesta xifra amb el 3,6% de creixement (que està molt bé) que han tingut els treballadors del sector turístic.
Per nacionalitats, els espanyols s’han endut vuit de cada deu llocs de treball. No obstant això, hi ha un fet a destacar amb els estrangers: dels 22.000 que han trobat feina, 20.000 són dones…
Qui va dir que els estudis ja no servien per posar-se a treballar? En aquests dotze mesos, 86.000 persones amb estudis superiors ho han fet al costat de 41.000 amb educació secundària, mentre que 23.000 que solament tenien l’educació primària han perdut la feina. Per descomptat, una altra cosa és que els titulats superiors treballin en allò que han estudiat. Això no ho diu l’EPA, lamentablement. Però aquí queda la dada.
Per activitats, destaca el creixement de l’ocupació en l’entorn de la informàtica, de la sanitat i dels serveis socials, seguits de l’hostaleria, la química, les activitats immobiliàries i professionals, el transport i l’emmagatzematge, el sector de l’automòbil i la construcció. Han perdut ocupació sectors com el comerç, l’educació i les activitats financeres. El canvi, en el ventall professional, sembla que es va engegant, encara que a pas lent.
Només afegeixo una dada que em sembla important. Els aturats que busquen feina per primera vegada s’han reduït a la meitat en un any i la taxa d’atur dels joves (de setze a vint-i-quatre anys) baixa del 30% per primera vegada en molt de temps. Recordem que fa tot just cinc anys era del 52%!
A nivell estatal, sens dubte, el fet que més m’ha cridat l’atenció ‒com en el cas català‒ és que la població de més setze anys augmenta substancialment (172.000 persones) en dotze mesos i, en canvi, la població activa cau en 23.000. D’entrada, cal dir que els qui més creixen d’aquest grup d’edat són estrangers (131.000 persones) i que, d’aquests, 63.000 persones es tornen directament inactives. És una proporció molt alta, que solament pot explicar-se amb l’efecte de la reunió de famílies, siguin joves que estudien o familiars grans. Si no, és difícil explicar com és que gairebé la meitat dels estrangers que han arribat no cerquin feina. La resta n’han trobat i l’atur existent en aquest segment de la població ha minvat els darrers dotze mesos. Així i tot, la seva taxa d’atur continua essent alta, un 24,3% enfront del 15,7% dels espanyols.
Un altre fet que m’ha sorprès és observar com augmenta l’ocupació en el sector públic aquest primer trimestre en 31.000 persones, mentre que es redueix en 155.200 al sector privat. Però potser és més sorprenent observar que en els dotze darrers mesos l’ocupació s’ha incrementat en 304.000 persones en aquest sector i en 131.900 en el públic. La proporció és molt alta. No és pas cada any que el sector públic genera el 30% de l’ocupació total a l’estat espanyol.
Volem destacar, així mateix, que en el darrer any l’ocupació creix en tots els sectors excepte en l’agricultura. En els serveis hi ha 274.000 ocupats més, 105.500 en la indústria i 70.400 en la construcció, mentre que n’hi ha 14.000 menys en l’agricultura.
En aquest punt concret és obligat ressaltar la diferència en la creació d’ocupació entre Catalunya i Espanya. Aquí, la indústria ha creat 53 de cada 100 llocs de treball i a Espanya, 24. Per contra, els serveis han significat el 41% de la nova ocupació aquí, i han estat el 62% a l’estat espanyol, mentre la construcció representa un 7% i un 16%, respectivament. L’aposta catalana per la indústria és una dada positiva a no perdre de vista…
