Cent mil joves catalans cerquen feina

Segons les dades de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), corresponent al primer trimestre, a Catalunya hi havia 300.000 joves entre setze anys i vint-i-quatre disposats a treballar, dels quals 200.000 tenien feina i 100.000, no. Això vol dir que la taxa de desocupació superava lleugerament el 33%, una taxa molt alta: és gairebé el doble de la que registra la zona euro (17%) i a anys llum de països com Alemanya, on és del 6%. No ens hauria de tranquil·litzar, gens ni mica, que la taxa sigui inferior a la de l’estat espanyol, que amb gairebé un 40% és la més alta d’Europa. És obvi que aquestes diferències tan fortes amb Europa ens diuen, de fa molt de temps, que no fem les coses ben fetes. Si fóssim a la mitjana europea, aquí avui haurien de treballar 50.000 joves més.

La gran contradicció és que hi ha feina. Fa pocs dies, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va fer una nova sessió del IV Congrés de Pimes de Catalunya. Les primeres paraules del president, Ernest Plana, només de començar, van ser: “El nostre cavall de batalla durant més de set anys és la formació, és allò que més preocupa els nostres associats, segons totes les enquestes. Ens trobem que hi ha molts joves sense feina, però no trobem professionals per a cobrir la demanda del mercat.” El poc interès dels joves pels oficis, les dificultats de trobar professionals preparats, la lentitud administrativa a l’hora d’incorporar nous currículums a la formació professional i les limitacions de la llei de prevenció de riscs laborals, van ser algunes de les principals preocupacions que van sortir durant la sessió.

Entre les coses que es van dir, destacaria les paraules d’Ernest Roglans, president del Gremi d’Instal·ladors de Girona, que va assegurar que el sector necessita personal cada vegada més qualificat i no en troba. I la cosa més curiosa és el sentit de la urgència que té l’administració quant als problemes empresarials, que ja hem comentat a la píndola més d’una vegada. Roglans va dir: “El problema és la descoordinació entre Ensenyament i Treball. Fa quinze anys, vam detectar que el mercat necessitava un cicle de formació de frigoristes i Ensenyament va trigar tretze anys a fer-lo efectiu.” L’administració hi compta, que en tretze anys tot pot haver canviat una altra vegada? Que el temps de l’empresa no té res a veure amb el de la burocràcia?

Vet aquí cent mil joves catalans que volen treballar, per una banda, i un feix d’empreses que no troba la gent adient, per una altra. Si aquest problema fos nou, pensaria que només cal que es posin d’acord les patronals amb les escoles i les facultats, i tot resolt. Però és que fa trenta anys o quaranta que sentim aquesta cançó i no s’acaba de resoldre mai. Mentrestant, anem com els crancs.

En la sessió esmentada, Jordi Solà, president de l’Associació d’Empresaris de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions de les comarques gironines (CORVE), va exposar que un dels problemes principals és que els currículums de la FP, ara com ara, són obsolets. Trobo molt fort que una organització empresarial digui això. Què estudien els joves, doncs? I en va posar un exemple. “En el cas del vehicle elèctric i els nous sistemes de propulsió, els centres formatius són a anys llum de la realitat i la tramitació per a actualitzar els currículums és massa lenta. Necessitem que l’administració sigui més àgil a l’hora d’implantar nous currículums.” Esperem que amb els vehicles elèctrics no passi com amb els frigoristes, que van trigar tretze anys…

I els joves, què en pensen? A la guia del mercat laboral 2021 de la consultora de recursos humans HAYS, es fan unes reflexions que trobo molt interessants sobre el comportament dels joves i el canvi que la covid-19 ha dut en els seus plantejaments a l’hora de cercar la primera feina. La directora comercial estatal de la consultora, Noelia de Lucas, per exemple, compara què responien sobre aquest punt fa un any i què responen ara, i veu que la pandèmia ha fet valer la importància de l’estabilitat i la permanència. “Els joves sempre han estat un col·lectiu més espontani i obert a noves aventures. No obstant això, amb el canvi de context també ha canviat allò que esperen de la seva primera feina.”

Ve’t aquí que, si abans de la pandèmia, el 26% dels joves volia guanyar experiència, un altre 26% tenir una feina relacionada amb els seus estudis i un 17% tenir un bon sou, les respostes, un any després, mostren una tendència molt diferent. Rebre un bon sou, per exemple, ha deixat de ser una prioritat i només un 8% ho considera important. Guanyar experiència sí que continua essent la principal prioritat dels joves (29%) i, en segon lloc, hi ha la possibilitat de desenvolupar-se professionalment, que creix considerablement respecte a l’any passat, d’un 13% a un 28%. “Aquest canvi de tendències reflecteix que, avui dia, els joves s’estimen més optar a un lloc de feina, encara que no sigui de la seva àrea de formació, abans que no noves aventures o un salari més bo.”

Segons De Lucas, les empreses veuen molt clar que les oportunitats d’ocupació s’acumulen al sector tècnic i pràcticament nou de cada deu (88%) aconsellen a les noves generacions d’estudiar una enginyeria (telecomunicacions, informàtica, industrial i química). D’una altra banda, aquest últim any també ha crescut la consideració per les ciències de la salut, que ja són d’un 33%, cinc punts per sobre del 2020. Els joves són molt conscients d’on són les oportunitats de treball i molts es reciclen cap a llocs en què saben que hi haurà feina, comenta. I afegeix: “Una gran part complementa els estudis i es forma en iCloud, big data i més tecnologies en auge per aconseguir feina.”

En definitiva, la guia reconeix que els joves són el col·lectiu més castigat i penalitzat per la pandèmia. I que al jovent d’avui li ha tocat de viure en un període molt breu dues crisis molt fortes que han afectat directament la seva ocupació. Arran d’això, han optat per ampliar la formació i convertir-se en “eterns estudiants”, moltes vegades, sense possibilitat d’independitzar-se i amb grans dificultats d’entrar al mercat laboral. No cal afegir-hi res més.