Cent euros per a material escolar: continuen les crítiques contra la mesura

Les famílies de mig milió d’alumnes a Catalunya ja es poden beneficiar de l’ajut de cent euros per a material escolar que va anunciar la Generalitat. Aquesta mesura serà per a tots els infants d’educació primària escolaritzats el curs 2023-2024 en un centre públic o concertat, i es durà a la pràctica amb uns vals que es distribuiran per correu postal durant l’estiu i es podran bescanviar per material en comerços adherits a la iniciativa.

De bon començament, aquest ajut ha estat polèmic, i aquestes darreres setmanes no ha parat de créixer la xifra d’associacions de famílies que han signat un manifest contrari a la mesura. Les raons? N’hi ha unes quantes, però la crítica principal assenyala que aquest xec no ajudarà les escoles que compren el material de manera centralitzada per a obtenir més bons preus i fer-ne un ús més sostenible. Moltes escoles cobren una quota no obligatòria per aquest material, però les associacions de famílies denuncien que la mesura dificulta que els centres utilitzin els xecs per a aquesta gestió centralitzada i alhora facilita que cada família els facin servir individualment, anant a un establiment acreditat.

Moltes Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) consideren que els cinquanta milions d’euros de la mesura s’haurien d’haver destinat a reforçar l’educació pública per a garantir la gratuïtat progressiva del material escolar, no pas repartir-los en forma d’ajuts sense distinció per renda. “La seva condició de xec, excepcional, puntual i directe, no pretén resoldre els problemes d’infrafinançament ni els copagaments en particular, sinó que es tracta d’un pedaç“, diuen al manifest. “Una mesura que dóna cent euros a tothom independentment de la seva situació econòmica ens sembla malament com a concepte”, considera Urko Ellacuria, president de l’AMPA de l’escola José Echegaray de Martorell. El departament ha impulsat la mesura per pal·liar l’increment de preus i defensa que també hi ha mesures específiques per a les famílies més vulnerables.

Què passarà amb el material escolar socialitzat?

Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), considera que és una mesura “una mica electoralista”. “Aquest xec no evita que les famílies hagin de pagar la quota pel material al centre educatiu”, explica. De fet, l’aFFaC calcula que el 82% de les famílies no sap que aquesta quota no és obligatòria i, a més, veuen situacions en què se senten pressionades per a pagar-la. “El centre educatiu públic no és un establiment autoritzat, no pot agafar el xec de cent euros per a substituir-lo per la quota. Tot plegat demostra un desconeixement absolut del departament sobre com funciona el sistema. Hi ha moltes escoles que tenen el material socialitzat. Tu pagues la quota i hi ha un material que utilitza tothom i que es reparteix en funció de les necessitats, no és propietat de cada nen. El xec no serveix per a reduir la despesa de les famílies entorn d’aquesta quota, que ha anat augmentant i s’hi han afegit conceptes com el mobiliari o les pissarres.”

Fonts del Departament d’Educació asseguren que aquesta no és una mesura destinada a finançar indirectament els centres educatius perquè deixin de cobrar aquestes quotes, perquè les despeses de funcionament dels centres corresponen al departament i perquè aquestes quotes són voluntàries i no està estipulat que hagin de correspondre a la compra d’un bé determinat. Però hi ha algunes AFA que no ho veuen així: “Aquesta quota és als llimbs. Els centres no la poden fer obligatòria, però la necessiten per funcionar. Si haguessin de sobreviure només amb els diners que dóna la Generalitat, estarien tots en fallida”, considera Ellacuria. “Tots acaben gastant en material. La Generalitat o no ho vol saber, o no l’hi importa. I aquesta mesura perjudica els centres que, intentant mirar per les famílies, han gestionat aquestes compres de manera conjunta, cosa que ha significat més feina per a ells.” Posa l’exemple del seu propi centre, que és d’alta complexitat: “Tenim les famílies que més necessiten el xec, però no tenim clar si el podem aprofitar. L’escola centralitza totes les compres de material per oferir el millor preu, encara que hagi de comprar al febrer per a l’any següent. Fa ràbia, perquè fem una molt bona gestió del material per mirar d’afavorir les famílies desfavorides i ara ens trobem que ho tenim més difícil. En el nostre cas, part del material ja està comprat.”

A banda d’aquesta centralització i socialització del material, moltes escoles també reutilitzen els llibres per fer un estalvi econòmic i ecològic. Les associacions de familiars denuncien que aquest xec no serveix del tot per als qui empren aquest recurs i temen que pugui derivar en una compra excessiva i poc sostenible: “A qui beneficia realment no és a les famílies ni als centres, sinó als establiments privats que venen material escolar. Aquests establiments acabaran tenint un doble ingrés: el material que compra l’escola per mitjà de les quotes i el que compraran les famílies amb el xec de cent euros, que potser no acabaran gastant en allò que realment necessiten”, diu Gasull.

Fonts del departament insisteixen que l’ajut no va destinat a finançar les despeses de material del centre, sinó a les famílies: “Si una família escolaritza els seus infants en un centre que faci reutilització o material socialitzat, pot destinar aquest ajut al material escolar en un sentit ampli: elements d’escriptura, papereria, llibres de text, literatura infantil i juvenil, diccionaris, calculadores, motxilles, estoigs i jocs educatius. També es poden adquirir llicències de continguts educatius digitals.”

Complicacions pràctiques

Les direccions dels centres s’han trobat amb uns quants problemes pràctics. Tal com detalla la resolució de la Generalitat, a banda dels comerços, també poden adherir-se a la campanya els centres escolars, així com les AFA i AMPA que disposin d’un Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE) dels prevists. “Algunes direccions han intentat que l’AFA compri aquest material, es doni d’alta per a fer l’activitat econòmica i el vengui a les famílies”, explica Gasull. “Això és un caos de gestió. Com que les escoles públiques no ho poden fer, traspassen la gestió a les AFA, però llavors les AFA han de fer factures amb IVA i declaracions d’imposts. Això també té un cost i, novament, serien diners de les famílies. I hi ha AFA enfadades perquè, si fan reutilització de llibres, no es poden donar d’alta de l’IAE per cobrar el xec, perquè no fan una compra-venda.”

En la mateixa línia, Ellacuria considera que això dóna un privilegi a les escoles concertades: “Les escoles públiques no poden rebre aquest xec perquè no poden emetre factures ni tenir activitat econòmica, però si ets una escola concertada sí que et pots donar d’alta de l’IAE i rebre’l, per tant, ja és discriminatori. Com pot ser que una mesura de la Generalitat perjudiqui les escoles que gestiona el govern mateix? El mínim que demanem és que es pugui dotar els centres públics de la capacitat de recollir aquest xec.”

L’aFFaC també considera que el fet d’haver d’activar el xec de manera electrònica deixa fora les famílies amb menys recursos digitals. “Les famílies que més poden necessitar aquest xec són les que menys es maneguen en l’entorn digital per fer-ne l’activació”, conclou Gasull. “Les direccions postals s’han verificat amb els centres, però hi ha un percentatge de famílies en situació administrativa irregular i en aquests casos a vegades l’adreça del padró no coincideix amb l’adreça on viuen realment. Potser és un percentatge petit, però necessiten molt el xec i potser no els arriba.”