08.09.2023 - 21:40
Tornem al Galeusca de Directors després del període estival bo i celebrant que fa cent anys, concretament l’11 de setembre de 1923, es va constituir a Barcelona la Triple Aliança, amb l’objectiu de coordinar les forces nacionalistes de Catalunya, el País Basc i Galícia i donar suport a la lluita que es tirava endavant per la llibertat de les nacions respectives. L’acord donava formalitat a les relacions que d’ençà del passat mantenien catalans, bascs i gallecs, però, sobretot, representava la voluntat de donar una alternativa a la situació de dependència que patien totes tres nacions en el marc del règim en crisi de la I Restauració espanyola i d’un nou ordre mundial emergent com a resultat de la Primera Guerra Mundial i de la Revolució Russa.
El pacte de la Triple Aliança és indissolublement associat a les grans figures dels nacionalismes català, basc i gallec del moment. Em refereixo, Vicent, a Francesc Macià i Rovira i Virgili, i, Amagoia, a Elías Gallastegi i José Domingo de Arana, a més del gallec Alfredo Somoza. Sobretot, l’acord va ser el resultat de la consideració col·lectiva d’uns moviments polítics que pertanyien a tres nacions que, amb les seves diferències, compartien un mateix estat opressor i la demanda d’una estructura d’estat per als seus pobles.
Les raons i reivindicacions d’aquella primera forma de Galeusca, paraula que dóna nom a aquesta secció, continuen intactes. En aquest sentit, els nacionalistes aplegats a Barcelona el 1923 denunciaven que el règim imposat per l’estat espanyol a Catalunya, el País Basc i Galícia era fill de les violències passades i de les coaccions presents, i que dins l’Europa reconstruïda segons el principi de llibertat de les nacions grans i petites, el País Basc, Catalunya i Galícia continuaven sotmeses en contra de la seva voluntat. A més, reivindicaven el dret de totes tres nacions a disposar lliurement dels seus destins i a viure segons un règim de plena sobirania política.
La tàctica política definida pels impulsors de la Triple Aliança optava per construir un consell de tres delegats, un per a cada nació, que representarien el conjunt de les organitzacions patriòtiques de tots tres pobles i servirien d’enllaç entre si, i declarava “en nom dels patriotes bascs, gallecs i catalans” que era el seu propòsit “d’unir les veus en el crit de justícia, agafar-se de mans en la propagada, unir les forces en la lluita i, si fos necessari, mesclar la sang en el sacrifici”.
La resposta per part de tot l’espectre espanyolista a la Triple Aliança no es va fer esperar. Aquell 11 de setembre, com bé sabeu, Vicent i lectors de VilaWeb, la Diada va ser dissolta amb una gran violència i, els dies següents, la premsa de tot l’estat espanyol va criticar contundentment les posicions dels nacionalismes. El 13 de setembre, Alfons XIII va donar un cop d’estat, per mitjà de la figura interposada de Primo de Rivera, que va obrir la porta a la repressió contra els moviments nacionalistes de l’estat espanyol.
Cent anys després, continuem teixint els fils plegats a les pàgines de VilaWeb, Berria i Nós Diario. En aquest sentit, aprofitem l’obertura d’aquesta nova temporada d’aliança per expressar la nostra voluntat de continuar compartint amb els nostres lectors informació i opinió sobre allò que passa a les nostres nacions, però també sobre la resta del món, amb una mirada que impugni els relats globalitzadors dominants i ofereixi una informació que escapi del filtre dels grans grups de poder; en un altre temps, però en aquelles mateixes nacions, davant una altra Restauració borbònica en crisi i enfront d’un nou ordre mundial en emergència.
