L’escàndol de la censura a Castelló: quins són i de què parlen els llibres vetats per la jutgessa?

  • Una jutgessa de Castelló va acceptar la retirada de trenta-un llibres amb perspectiva feminista i LGBTI de centres públics de la ciutat · Repassem quins són aquests llibres, per qui són escrits i de què parlen

VilaWeb

Redacció

18.10.2021 - 19:21
Actualització: 18.10.2021 - 19:45

Divendres una jutgessa de Castelló va acceptar la mesura cautelar sol·licitada per l’associació ultracatòlica Abogados Cristianos, que demanava de retirar trenta-un llibres amb perspectiva feminista i LGBTI d’onze instituts públics de la ciutat i del centre de menors Pi Gros. Aquests volums, donats per l’ajuntament, es mantindran, ara com ara, a les prestatgeries dels centres públics perquè a la interlocutòria no s’ha interpel·lat la Conselleria d’Educació, que és la que té la competència sobre aquest terreny. L’intent de vetar aquests volums, però, ha causat una gran oposició i la llista de llibres censurats s’ha fet viral a les xarxes socials. Us oferim la llista completa d’aquests llibres, amb la descripció del contingut de cada un:

A la conquesta del cos equivocat, de Miquel Missé (Egales). És una de les obres més conegudes del sociòleg i activista trans Miquel Missé. Defuig els discursos medicalistes i patologitzants sobre el fet trans, com també la idea equívoca que els trans han nascut en un cos equivocat. Missé assenyala que l’origen del malestar en les persones trans no és al cos, sinó en la construcció cultural del gènere.

Jo sóc així i això no és un problema, de Fani Grande (Vincle). Fani Grande desmenteix falses creences socials com ara que ser trans és una elecció o un capritx. També parla del fet trans com un fet que passa a la societat en general, i no a individus concrets, i convida a fer un exercici d’empatia envers aquest col·lectiu.

Per què ser feliç quan podries ser normal?, de Jeanette Winterson (Edicions del Periscopi). Són les memòries de l’escriptora i periodista Jeannette Winterson. Quan, de jove, va confessar a la seva mare adoptiva que s’havia enamorat d’una noia va rebre una resposta que dóna títol al llibre: “Per què ser feliç quan podries ser normal?” Moltes de les obres de l’autora han explorat qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere.

Transsexualitats, de Miquel Missé (Universitat Autònoma de Barcelona). El sociòleg i activista capgira en aquest llibre el punt de partida del debat social sobre el fet trans. En compte de demanar-se per què les persones trans existeixen, Missé proposa de demanar-se d’on surt el rebuig social que susciten les persones trans.

What If It’s Us, de Becky Albertalli i Adam Silvera (Harper Collins). És una novel·la de comèdia romàntica per a joves escrita per Becky Albertalli i Adam Silvera. Narra la història d’Arthur i Ben, dos nois adolescents que es coneixen per casualitat en una oficina de correus i s’enamoren.

Corcel de fuego, de Lucía Sánchez Saornil (Ediciones Torremozas). És un recull de les obres de poesia i prosa més destacades de l’autora, Lucía Sánchez Saornil, poeta, militant anarquista, feminista i lesbiana que va haver d’anar-se’n a l’exili després de la guerra del 1936-1939. Va ser una de les fundadores de l’organització Mujeres Libres i la seva obra s’emmarca en el moviment literari d’avantguarda anomenat ultraisme.

Leia, Rihanna & Trump, de Proyecto Una (Editorial Descontrol). El col·lectiu Proyecto Una analitza en aquest llibre com el feminisme ha transformat la cultura pop i com hi ha respost el masclisme. Se centra especialment en les dinàmiques de les xarxes socials –les notícies falses, els trolls d’internet, els memes…– i també en les estratègies de l’alt-right i el conservadorisme. En definitiva, el llibre es demana si la nova onada conservadora és una reacció a les conquestes del moviment feminista i el col·lectiu LGBTI.

No vine a ser carne, de Gata Cattana (Editorial Aguilar). És l’antologia pòstuma de la rapera, poetessa i politòloga Gata Cattana, nom artístic d’Ana Isabel García. És una compilació de poesies i textos en prosa de l’artista, que va destacar sempre per posicions feministes i reivindicatives. Aquesta obra inclou també els seus primers poemes. Gata Cattana es va morir el 2017, a només vint-i-sis anys.

Lesbianas, así somos, de Marta Fernández Herraiz i Kika Fumero (Traficantes de Sueños). Marta Fernández Herraiz i Kika Fumero analitzen en aquest llibre com es perceben a si mateixes les dones lesbianes, com són les seves relacions de parella i familiars, quins productes i serveis a favor de les lesbianes existeixen, quins referents de dones lesbianes hi ha i quin és el futur del col·lectiu. El llibre s’ha fet a partir de l’anàlisi dels resultats d’una enquesta en què van participar cinc mil dones.

We too, d’Octavio Salazar (Editorial Planeta). Octavio Salazar parla en aquest llibre de com viuen la quarta onada feminista els joves, especialment els nois. L’autor ha publicat uns quants llibres sobre noves masculinitats i amb volums com aquest vol ajudar els més joves a relacionar-se de manera igualitària, lluny de la masculinitat tòxica.

Después de lo trans, d’Elizabeth Duval (La Caja Books). En aquest assaig la filòsofa i escriptora Elizabeth Duval parla del fet trans i dels debats actuals sobre la qüestió entre sectors de l’esquerra i del feminisme, com també de les guerres culturals i identitàries avui dia. L’autora mira el tema des de la perspectiva de la ciència, la sociologia, l’estètica i la filosofia, i també a partir de la perspectiva política, bo i analitzant la polèmica sobre la llei trans a l’estat espanyol.

Transfeminismo o barbarie, de diversos autors (Kaótica Libros). És un llibre col·lectiu escrit per Aingeru Mayor, Aitzole Araneta, Alicia Ramos, Carmen Romero Bachiller, Carolina Meloni, Duen Sacchi, Javier Sáez, Leo Mulió, Lucas Platero, Mafe Moscoso, María Galindo, Nuria Alabao, Olga Ayuso, Patricia Reguero i Silvia L. Gil. Parla de la lluita transfeminista i dóna una resposta col·lectiva a les actituds contràries a l’activisme trans per part d’alguns sectors del feminisme. El llibre també aclareix conceptes i malentesos sobre la Teoria Queer.

Pride, de Matthew Todd (Andre Deutsch Ltd). Aquest llibre explora la història del moviment LGBTI i parla d’esdeveniments històrics com la revolta de Stonewall, a més dels desafiaments que afronta el col·lectiu. Inclou els testimonis personals de Travis Alabanza, Bisi Alimi, Georgina Beyer, Jonathan Blake, Deborah Brin, Maureen Duffy, David Furnish, Nan Goldin, Asifa Lahore, Paris Lees, Lewis Oakley, Reverend Troy Perry, Darryl Pinckney, Jake Shears, Judy Shepard i Will Young.

Libérate, de Valeria Vegas (Editorial Dos Bigotes). En aquest llibre, la periodista i escriptora Valeria Vegas fa un homenatge als artistes LGBTI a l’estat espanyol d’ençà dels anys seixanta del segle XX fins a començament del XXI. Parla dels obstacles, la censura i intolerància que van haver de superar.

Simon vs. the Homo Sapiens Agenda, de Becky Albertalli (Penguin Books). És una novel·la juvenil de Becky Albertalli que narra la història de Simon Spier, un noi gai de setze anys que no ha sortit de l’armari i que bescanvia correus anònimament amb un altre noi que es troba en la mateixa situació.

Orgullo, de Josema Busto (Bruguera). Aquest llibre il·lustrat de Josema Busto ret homenatge a cinquanta anys de lluita LGBTI amb cinquanta personatges que han lluitat pels drets del col·lectiu i com a punt de partida en la revolta de Stonewall.

El amor del revés, de Luisgé Martín (Anagrama). Autobiografia de Luisgé Martín, que quan va tenir la certesa que era gai, a quinze anys, va jurar-se a si mateix que no ho explicaria. Però el 2006 es va casar amb un home i el llibre parla de tot el procés fins a sortir de l’armari. Martín fins i tot va ser sotmès a una teràpia conductual per canviar la seva orientació sexual.

La cultura de la homofobia y cómo acabar con ella, de Ramon Martínez (Egales). En aquest llibre Ramon Martínez reflexiona sobre què es pot fer per a eradicar l’homofòbia en el context actual, anys després de la legalització del matrimoni homosexual, però amb nombroses notícies d’agressions LGBTI-fòbiques.

Year without a name, de Cyrus Dunham (Little, Brown and Company). Cyrus Dunham parla sobre la transició de gènere des de la seva experiència. Year without a name són unes memòries en què narra totes les limitacions relacionades amb el gènere que va sentir durant la seva infantesa, com també el seu procés de transició com a noi trans.

Cuando muera Chueca, d’Ignacio Elpidio Domínguez Ruíz (Egales). Ignacio Elpidio Domínguez Ruíz analitza el barri madrileny de Chueca des de la perspectiva de l’antropologia, els estudis urbans i la geografia. Així doncs, Cuando muera Chueca dóna explicacions diverses sobre com i per què s’han desenvolupat espais LGBTI al barri i a la resta del món.

Modern Families, de Susan Golombok (Cambridge University Press). La professora de la Universitat de Cambridge Susan Golombok fa un repàs de dues dècades d’investigació sobre la criança en les noves formes de família: famílies LGBTI, mares solteres i famílies formades mitjançant les tècniques de reproducció assistida.

Chicas que entienden. In-visibilidad lesbiana, de diverses autores (Egales). M. Ángeles Goicoechea Gaona, Olaya Fernández Guerrero, M. José Clavo Sebastián i Remedios Álvarez Terán són les autores d’aquest recull de testimonis de dones d’edats i condicions diverses que se senten atretes per dones i que per aquest motiu són víctimes discriminació.

Gay sex, de Gabriel J. Martín (Roca Editorial). Gabriel J. Martín dóna nombroses claus per a millorar l’autoestima eròtica dels homes gais i deixar enrere la masculinitat tòxica en l’àmbit sexual, amb consells, exercicis pràctics, referències científiques i reflexions pròpies.

De nombre y hueso, de diversos autors (Egales). És un recull de dotze relats escrits per escriptors trans, il·lustrats també per artistes trans. Són històries sobre conceptes com la mort, els monstres o la identitat. En són autors Judas Salieri, Matt D. McGregor, Neil Hazard, Kaia Baena, T. Mateo Díaz Romero, Violeta Serrano, Iván García, Ángel Belmonte Rodes, Tyren Sealess, Denis Gil Vega, David Orión Pena i Elliot Caín García.

No estamos tan bien, de Rubén Serrano (Editorial Planeta). El periodista i activista pels drets LGBTI Rubén Serrano recull diversos testimonis d’agressions LGBTI-fòbiques i reflexiona sobre la discriminació que rep el col·lectiu en un moment en què es pensava que ja s’havien conquerit molts drets.

El fin del armario, de Bruno Bimbi (Anaconda Editions). El periodista i doctor en estudis del llenguatge Bruno Bimbi fa una crònica sobre els canvis viscuts pel col·lectiu LGBTI aquestes darreres dècades. Parla d’experiències individuals i col·lectives, i també de filosofia, història, teologia, biologia i política amb perspectiva LGBTI.

Cómo superar un bollodrama, de Paula Alcaide (Egales). La psicòloga Paula Alcaide parla sobre les particularitats que tenen les relacions sexoafectives entre dones i dóna consells per a superar les ruptures, la gelosia o les crisis de parella, entre més.

Ahora que ya lo sabes, d’Oriol Pàmies (Editorial Planeta). L’empresari i activista LGBTI Oriol Pàmies narra el procés d’acceptació de la seva condició sexual i el seu cos i de la destrucció de la seva homofòbia interioritzada, a més de qüestions com ara les malalties de transmissió sexual i els estereotips al voltant de l’homosexualitat.

Queer: A Graphic History, de Meg-John Barker i Jules Scheele (Icon Books). És un llibre il·lustrat sobre la teoria Queer, escrit per Meg-John Barker, amb il·lustracions de Jules Scheele. Parla d’algunes de les idees clau d’aquest cos teòric i dels seus pensadors més destacats.

LGTB para principiantes, de Daniel Valero (MueveTuLengua). L’activista LGTBI Daniel Valero, més conegut per Tigrillo, respon cent preguntes per a resoldre tots aquells dubtes que poden sorgir sobre el col·lectiu.

Transeducar. Arte, docencia y derechos LGTB, de Ricard Huerta (Colección G). Ricard Huerta proposa en aquest llibre que la diversitat sexual sigui un component essencial en l’educació dels infants. És per això que aquest llibre tracta de la diversitat sexual des de l’educació i les arts.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor