22.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 23.11.2016 - 07:54
El Barça torna a la Champions aquest vespre. Visitarà un dels pocs equips que és també ‘més que un club’: el Celtic de Glasgow (Escòcia). Si el Futbol Club Barcelona és un gran símbol de la catalanitat, el Celtic és un equip històric amb una dimensió extrasportiva, car representa històricament l’anhel de llibertat del poble… irlandès.
El Celtic de Glasgow és un equip centenari, fundat el 1888, onze anys abans que no el Barça. En foren fundadors uns emigrants irlandesos establerts a Escòcia, dirigits per un capellà, el pare Walfrid, que volia recaptar diners per a alleugerir la pobresa de la ciutat.
Al segle XIX, la capital econòmica d’Escòcia, majoritàriament protestant i obrera, va rebre una onada de treballadors irlandesos, que fugien de les penúries econòmiques d’Irlanda, aleshores sota domini britànic. L’arribada d’obrers catòlics va portar algunes friccions i desavinences a la Glasgow protestant, i durant dècades els nouvinguts no van tenir els mateixos drets que els escocesos.
Des de la fundació, doncs, el Celtic ha estat, per damunt de tot, el club de referència de la comunitat irlandesa de Glasgow, en particular, i d’Escòcia, en general. Però també ha sabut captar la simpatia de la diàspora irlandesa d’Austràlia, dels EUA i d’Irlanda mateix.
El Celtic, doncs, és l’estrany cas d’un equip escocès lligat estretament al nacionalisme irlandès. Per això els colors del club són tan irlandesos com el verd i el blanc, i al camp, el Celtic Park, hi voleien habitualment moltes banderes d’Irlanda.
El Rangers, l’etern rival
L’altre equip de Glasgow, el Rangers, és als antípodes del Celtic. De base protestant i fermament unionista, llueix els colors blanc, blau i vermell, els de la Union Jack britànica. Per això molta gent considera que la rivalitat entre els dos equips més destacats de la lliga escocesa és la més polaritzada del món del futbol, atès que hi entra en joc la política, el nacionalisme i la religió. Durant l’època de radicalització del conflicte armat al nord d’Irlanda, a la segona meitat del segle passat, foren habituals les topades entre totes dues afeccions, fins que les autoritats escoceses i la directiva de cada club van esforçar-se a tranquil·litzar tanta fogositat. El resultat és que al cap de pocs anys l’afecció del Celtic ha passat a ser tinguda com una de les millors del món, amb reconeixements internacionals i tot, pel seu comportament exemplar.
En aquest vídeo de VilaWeb TV, de l’any 2007, s’explica l’origen de la rivalitat entre el Celtic i el Rangers.
Reivindicacions de catalans i escocesos
És previst que l’afecció del Celtic mostri estelades durant el partit d’avui, malgrat la prohibició de la UEFA. Els afeccionats escocesos es destaquen per les seves reivindicacions: sense anar més lluny, durant un partit de Champions contra el campió de la lliga israeliana, l’Hapoel Be’er Sheva, un centenar d’afeccionats va exhibir banderes palestines com a mostra de rebuig a les accions de l’estat d’Israel contra la població de Palestina.
La UEFA va sancionar el club de Glasgow per haver mostrat una simbologia que l’organització considera il·legal en un camp de futbol. També en aquest sentit el Celtic té semblances amb el Futbol Club Barcelona, que ha estat castigat per la UEFA per haver mostrat estelades a l’estadi. El Camp Nou es va convertir en un mar de banderes independentistes amb motiu de la visita del Celtic el setembre passat.
També, com a senyal de solidaritat amb l’independentisme escocès i irlandès, l’afecció blaugrana va desplegar una gran pancarta on es podia llegir ‘Welcome to Catalonia’, amb les baneres d’Escòcia i Irlanda.
