10.10.2018 - 22:00
Poques hores després de les inundacions de Sant Llorenç del Cardassar, on hi ha hagut deu morts –i aquest nombre pot créixer–, parlem amb Celso García, professor de geografia física de la Universitat de les Illes Balears. Un bon coneixedor del territori, que explica algunes claus de tot això que ha passat i fa propostes per a evitar que es repeteixi, sempre dins els límits d’una natura que és incontrolable.
—Per què hi ha hagut aquestes inundacions?
—Primer de tot, s’ha de remarcar que la precipitació va ser extraordinària. Una precipitació d’aquestes característiques només hi és cada cinc-cents anys. En poques hores va caure molta aigua en una zona de pocs metres amb un desnivell fort. En pocs minuts van caure tres-cents litres per metre quadrat i el resultat va ser una torrentada forta.
—Era imprevisible?
—N’hi va haver una de semblant el 1989, però no tan intensa. Cal tenir en compte el marc geogràfic: és una zona de forts desnivells, on l’aigua es concentra ràpidament, i va cap al nucli urbà. No hi ha temps d’avisar la gent.
—Com pot ser que es construeixi en un torrent?
—El torrent és canalitzat amb formigó, però no basta per a rebre tanta aigua. És dissenyat de fa cinquanta anys i el poble ha anat creixent aquests darrers trenta anys cap a aquesta zona. El formigó accelera el flux d’aigua, es desborda i inunda tot el poble. El problema és que hem ocupat un espai fluvial i aquí és on hauríem de fer la crítica. No es pot construir en zones fluvials i a més, tenir la riera descurada i plena de cotxes, com va passar a l’Illot, perquè aleshores els efectes són encara més devastadors.
—En algunes altres zones inundables s’avisa la població.
—En el cas de Sant Llorenç era molt difícil. Però també s’ha de dir que el poble és en el mapa de zones inundables del Ministeri de Foment i, per tant, cal fer més prevenció. Quan hi ha una situació d’alerta vermella, com era el cas, s’ha d’avisar la gent, s’han de tenir plans d’evacuació prevists, s’ha de prohibir d’aparcar a la riera, etc. Ara, hem de tenir en compte que això és un fet catastròfic, que té una part d’imprevisible, com sempre passa a la naturalesa.
—Doncs què podem fer perquè una altra vegada no hi hagi unes conseqüències tan perjudicials, en vides i en béns materials?
—Valdria més no construir en zones inundables. Si això no pot ser, no canalitzar els torrents amb formigó i conscienciar la població que viu en una zona crítica. Els veïns han de saber conviure amb el risc. Però sobretot ens hem de mirar els torrents d’una altra manera. Encara que siguin eixuts, sempre poden tornar a portar aigua. S’ha de deixar espai perquè l’aigua circuli i no hem de construir tant.
—La culpa és de l’home?
—No podem parlar de culpables, perquè ha estat una catàstrofe. Tampoc ho podem atribuir al canvi climàtic, perquè de torrentades n’hi ha hagut sempre. Si de cas, el canvi climàtic pot haver influït en la intensificació, però sempre n’hi ha hagut. Per entendre’ns, són un fenomen normal que aquesta vegada ha esdevingut dramàtic.
