20.02.2019 - 14:01
Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) han descobert que els astròcits, un tipus de cèl·lules del cervell, alliberen proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones, la qual cosa obre noves possibilitats terapèutiques contra l’Alzheimer.
La investigació, que publica la revista ‘Journal of Neuroscience’, ha estat dirigida per Albert Giralt, qui ha explicat que fins ara una de les teràpies més prometedores contra el Alzheimer és l’ús de factors neurotròfics, una família de proteïnes que afavoreix la supervivència de les neurones, com a factor neurotròfic derivat del cervell (FNDC, o BDNF, per les sigles de brain-derived neurotrophic factor).
No obstant això, segons Giralt, l’administració de FNDC planteja dificultats, com la falta de control sobre el seu alliberament, que no permet dirigir-lo específicament al teixit malalt ni alliberar els nivells adequats, sobretot tenint en compte que les dosis massa altes poden ser neurotòxiques.
En aquest treball, els investigadors han estudiat els FNDC generats pels astròcits, un tipus de cèl·lules de forma estrellada que es troben en el cervell i en la medul·la espinal i que es veuen afectats per un dels processos de neuroinflamació més coneguts de l’Alzheimer, l’astrogliosi.
En aquest context, els investigadors van dissenyar un experiment amb uns ratolins modificats genèticament perquè patissin Alzheimer.
‘Aquest disseny ens va permetre que, des del moment en què hagués neuroinflamació i patologia, els astròcits generessin FNDC a les zones més afectades del cervell malalt. Per tant, les pròpies reaccions endògenes del cervell regularien aquesta administració de FNDC segons la severitat de la malaltia’, segons Giralt.
L’estudi mostra que aquest mètode restaura la producció i l’alliberament dels factors neutròfics en el teixit neuronal malalt quan comença la patologia.
Així, el FNDC generat pels astròcits regula la formació de neurones en les mostres de cultiu neuronal in vitro i també té efectes cognitius en els models de ratolí transgènics.
‘Aquests resultats demostren per primera vegada que els astròcits també produeixen FNDC, fins ara considerat únicament de tipus neuronal, i que tenen els mecanismes moleculars necessaris per alliberar-lo en zones del teixit nerviós malalt on es requereix activitat a favor de la supervivència neuronal’, ha concretat Giralt.
Encara que l’ús en éssers humans d’aquesta teràpia encara estaria molt lluny, els investigadors apunten a l’ocupació d’astròcits a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes com una prometedora estratègia terapèutica que podria explorar-se.
Segons l’investigador, ‘una possibilitat seria que en un futur es poguessin derivar cèl·lules mare induïdes de la pell dels propis pacients, i posteriorment modificar-les genèticament in vitro per expressar FNDC per després diferenciar-les i trasplantar-les en les regions cerebrals més alterades dels pacients’.
