Celler de les Galeries Laietanes: l’art i el vi a la Barcelona de la Gran Guerra

Faltava poc més d’un mes perquè s’acabés la Primera Guerra Mundial amb l’armistici alemany al bosc de Compiègne, quan l’empresari Santiago Segura es va morir a València, a conseqüència de la pandèmia de grip, mal anomenada espanyola. “El fet és què, mort en Segura, el nostre moviment artístic ha rebut una gran sotragada i li costarà molt d’alçar-se si les coses no s’arreglen o no surt ningú per a arreglar-ho, i si la naturalesa no ve a demostrar palesament que en Segura era insubstituïble”, va escriure el seu amic Francesc Pujols. Un altre amic i protegit, el poeta Joan Salvat-Papasseit, hi afegia: “I recordarem sempre amb prou profit aquell que es digué en vida Santiago Segura, home que no sols féu, sinó que manà fer i que desenrotllà una gran energia iniciadora, posant-ho tot en pràctica al moment. Aquest home, que fou un jove extraordinari, no va escriure cap llibre, ni va fer cap poema, ni va pintar cap tela. Sense els grans elements que posseeixen els cenacles de Sitges i Terrassa, en Santiago Segura creà belles revistes i sabé mantenir-les a un grau d’intel·ligència digne dels catalans i del seu nom. Ell sol va valer més que una legió de joves no va valdre.”

“Lo pa fa pança i lo bon vi mena la dança”

Un dels projectes culturals innovadors que la seva desaparició prematura va estroncar va ser justament el que vinculava l’art i el vi, el Celler de les Galeries Laietanes. Per evocar l’essència d’aquella “mena de santuari dedicat al vi en plena Primera Guerra Mundial, a la Barcelona neutral, al soterrani d’una galeria d’art”, l’editora Montserrat Serra, que fa cinc anys que relaciona literatura, vi i art a l’editorial Vibop, va encarregar un llibre a l’historiador i crític d’art Joan Maria Minguet. L’encàrrec, que correspon a la plaqueta número vint-i-dos de la col·lecció “Envinats”, s’ha acabat encarnant en una obra de teatre, en què Minguet entoma l’envit fugint de l’assaig i donant veu a cinc personatges –l’Obrera, l’Historiador, la Memòria, la Crítica d’Art i el Sommelier, amb una sospitosa retirada a Josep, Pitu, Roca– basats en texts de diversos autors. El text va acompanyat del facsímil de la mítica carta de vins del celler de les Galeries Laietanes, on destacaven els vins dolços i generosos de Xerès, mançanilles, vins de Màlaga, malvasies de Sitges, a més de vins portuguesos i italians, de Bordeu, Borgonya i del Rhin, escumosos i xampanys –tota una raresa en una Europa en guerra–, a més de roms, conyacs, ginebres, whiskies, tres referències de cervesa, cinc d’aigua, incloent-hi la Sarva, la de Vilajuïga i el Vichy Catalán, i una llarga llista d’aperitius, entre els quals no falta el Bitter Secrestat, de gran popularitat en l’Europa de la Belle Époque, després de la prohibició de l’absenta.

Al text teatral d’improbable representació, Minguet, bon coneixedor de l’època i el context artístic –va dirigir amb Fèlix Fanés l’exposició “Barcelona zona neutral (1914-1918)” a la Fundació Joan Miró–, s’ocupa de la decoració a càrrec de Xavier Nogués, que analitza “amb la mirada neta i clara”, tal com assegurava fa pocs dies l’editora, que el mena a preguntar-se si Nogués era l’artista noucentista per antonomàsia, com es repeteix canònicament. Però ho fa dins allò que en podem dir la història cultural d’un espai singular, com va ser el celler, que va acollir artistes com ara Enric Casanovas, Manuel Humbert, Iu Pasqual, Domènec Carles, Joan Colom, Ricard Canals, Miquel Utrillo i Pablo Picasso. Aquest darrer hi va ser amb motiu d’un homenatge organitzat per les seves amistats catalanes aprofitant la seva estada a Barcelona l’estiu del 1917, quan els Ballets Russos de Serguei Diàguilev, dels quals formava part la seva parella Olga Khoklova, van estrenar Parade al Gran Teatre del Liceu. Al llibre de signatures del celler, Picasso hi va estampar: “Visca Catalunya i els meus amics.”

El món dels borratxets i borratxuts

Nascut a Sabadell el 1879, Santiago Segura va transformar en galeria d’art la botiga de ceràmica del seu oncle, el terrissaire i lliurepensador Marian Burgués, el Faianç Català. L’any 1915 obrí al costat del darrer emplaçament del Faianç, al número 615 de la Gran Via, les Galeries Laietanes, on s’exposaven i venien tota mena d’objectes ornamentals i de decoració –una mena d’Ikea de la primeria de segle, on Papasseit despatxava llibres i revistes–, amb el seu celler subterrani. Per a decorar aquell espai d’acord amb la seva funció, va confiar en Nogués, que també es va encarregar de la il·lustració de la carta de vins. Nogués, pintor i caricaturista, era amb Feliu Elias, Apa, un dels ninotaires de capçalera la revista aliadòfila Ibèria, el principal portaveu de la intel·lectualitat pro-aliada de la ciutat, entre els quals també es comptava Segura, membre de la delegació catalana que va visitar el front francès l’any 1916, amb els periodistes Màrius Aguilar, Romà Jori o Claudi Ametlla, director de la publicació. De fet, els dibuixos de Nogués i la carta en són els únics testimonis, juntament amb les fotografies d’aquell memorable celler. Les ampolles de vi, que Segura va procurar-se en els viatges per a adquirir novetats per a les seves botigues de decoració, van ser degustades amb profit i només ens les podem imaginar.

Nogués va omplir el celler de borratxets i borratxuts, dipsòmans entranyables que segueixen la màxima de Baudelaire: “Cal estar sempre embriac. […] De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.” L’artista, més o menys noucentista com ens proposen discutir els personatges del vodevil de Minguet, reincidiria en el món bàquic, anys a venir, encarregant-se de la decoració del celler cooperatiu del Pinell de Brai, de Cèsar Martinell, obra insigne de la Mancomunitat de Catalunya, materialització en obra de govern de les idees noucentistes. I això que, segons que s’escrivia en l’època, preferia l’aigua al vi. Els plafons de Nogués, banda de l’oferta etílica, es van convertir en tota una atracció d’aquell espai inaugurat l’any 1916 i que es presentava, amb ironia, com un “veritable siti de perdició”: “Per consegüent, recomanem als que visiten les galeries que no baixin sols al celler si volen tornar serens a casa i sense fer esses com les que fan aquells borratxos que hi ha al celler de què parlem perquè hem d’acabar advertint, per si no ho sabien, que el celler de les Galeries Laietanes és ple de borratxos pintats a la paret per la mà d’un artista molt conegut de Barcelona.”

La vídua de Santiago Segura, Maria Cladellas, va mantenir obert el negoci del marit, però va convertir en magatzem el soterrani on els amics del seu home havien trascolat els millors vins, licors i espumosos. Als anys quaranta, Ramon Gudiol i Andreu Esturiol van encarregar-se d’arrencar els dibuixos de Nogués de la paret i traspassar-los a tela. El 1947 van ser exposats a la Sala Parès i adquirits pels Museus Municipals d’Arts i dipositats al Museu d’Art Modern. Avui dia, podem assajar un brindis, ni que sigui imaginari, tot saludant els borratxets de Nogués a les sales del MNAC. Salut!

El llibre El celler de les Galeries Laietanes serà presentat dimecres 20 de desembre a les 19.00h, a l’espai VilaWeb (carrer de Ferlandina 43, Barcelona). Hi participaran l’autor, Joan M. Minguet, l’historiador de l’art Albert Domènech i l’editora, Montserrat Serra. Es compartirà una copa de vi com es feia al celler de les Laietanes.