Com celebren Cap d’Any als països on no mengen raïm? Les altres tradicions per tot el món

Donar la benvinguda a l’any nou amb una gran festa és una de les tradicions més esteses al món. A casa nostra, el costum és menjar dotze grans de raïm al ritme de les campanades. Aquest acte, que dura dotze segons, sol acabar brindant amb xampany i amb abraçades. Amb tot, costa de dir-ne tradició, perquè, segons que sembla, el fet de menjar raïm té un origen prou recent, concretament, l’any 1909, a les comarques del Vinalopó. D’allà estant, es va estendre a tots els Països Catalans.

Ara, menjar raïm no és una pràctica habitual a la resta del món. Cada país celebra aquest moment tan màgic de l’any de maneres diferents, i alguns fins i tot en unes altres dates del calendari. Per saber com acomiaden i comencen l’any a la resta del món, us expliquem algunes de les celebracions més habituals, però també de no tan conegudes i igualment sorprenents.

Cap d’Any a Alemanya i Àustria 

Tant a Alemanya com a Àustria, per Cap d’Any s’acostuma a fondre una figura de plom sobre una cullera i després se n’aboca el líquid que en resulta en un got d’aigua. Segons la forma que s’intueix, es pronostica què t’ofereix l’any vinent. D’una altra banda, a Alemanya és típic deixar restes de sopar al plat perquè significa que l’any vinent tindràs un rebost ben ple.

Cap d’Any al Brasil 

Al Brasil, més de dos milions de persones es reuneixen a la platja de Copa Cabana per veure un espectacle de focs artificials i honrar la deessa del mar, Yemayà. Per això, alguns llancen objectes i ofrenes de tota mena a la mar, mentre es dediquen a saltar set onades per començar l’any positivament.

Cap d’Any a Dinamarca

A Dinamarca tenen una doble tradició. D’una banda, és típic de pujar dalt d’una cadira a la primera campanada, i de saltar coincidint amb la darrera campanada. L’altra gran tradició consisteix a trencar plats contra les portes d’entrada de les cases d’amics i familiars, per desitjar-los felicitat. 

Cap d’Any a Egipte 

Egipte s’ha convertit en un reclam turístic per Cap d’Any. Ara, si els hotels i discoteques del Caire acullen festes massificades amb petards i els focs artificials, les famílies egípcies ho celebren en la intimitat de casa seva. Això sí, tots es posen roba ben acolorida i llampant. 

Cap d’Any a Itàlia 

El Cap d’Any a Itàlia té un protagonista indiscutible: les llentilles. A tot arreu mengen llentilles per sopar el darrer dia de l’any. Hom pensa que, d’aquesta manera, l’any vinent vindrà ple d’abundància, riquesa i diners. Com més se’n menja, més riquesa se suposa que es tindrà.

Cap d’Any a Nàpols i Roma

Tant a Roma com a Nàpols, la gent opta per llançar andròmines velles per la finestra durant l’últim dia de l’any, per trencar amb el passat i començar l’any nou amb bon peu.

Cap d’Any al Regne Unit i Escòcia 

Tant al Regne Unit com a Escòcia, és tradició de menjar el Christmas Pudding per Cap d’Any. A més, algunes famílies que ho celebren a casa fan una rotllana i, agafats de la mà, canten “Auld Lanf Syne”, una cançó tradicional escocesa que equivaldria a la nostra “Hora dels adeus” i que serveix per a acomiadar l’any.

En canvi, a les àrees rurals d’Escòcia la tradició consisteix a encendre foc en una bóta o barril i fer-lo voltejar pels carrers.

Així mateix, es manté la creença del First Footing, que diu que el primer que entri a casa el primer dia de l’any marcarà la sort d’aquella família els dotze mesos següents.

Cap d’Any als Estats Units

Els films i les sèries han difós la manera de celebrar el començament de l’any els Estats Units. La majoria de nord-americans corren a fer un petó a algú just després de la mitjanit, per evitar d’estar en soledat durant els 365 dies de l’any. A més, el Cap d’Any a Nova York és un dels esdeveniments més populars i mediàtics del món: hores abans de mitjanit, a Times Square ja no hi cap ni una agulla.

Cap d’Any al Japó 

Al Japó, la tradició de Cap d’Any és fer la cerimònia budista Joya No Kane, que consisteix a fer sonar cent vuit vegades la campana dels temples, perquè hom diu que és el nombre de desigs que té la gent. D’aquesta manera, també es pretén d’eradicar els pecats humans com la ira, l’enveja o el desig.

A més, abans de les dotze de la nit se sol menjar una sopa de fideus anomenada Toshikoshi soba, que augura una vida llarga, sana i tranquil·la. 

Cap d’Any a Mèxic, el Perú, l’Argentina i Veneçuela

En uns quants països de l’Amèrica Llatina és comú de fer un ninot amb draps vells i després cremar-lo. Amb aquest acte, se simbolitza la crema de tot allò dolent que s’ha viscut durant l’any i així s’obre pas a l’any nou començant de zero.

Cap d’Any a Rússia

A Rússia, així com a la resta de països eslaus, el dia de Cap d’Any és tradició de donar-se els regals amb l’arribada del Ded Moroz (es pot traduir com a “avi de les neus”), un personatge que s’encarrega de portar regals als infants. És una mena d’equivalent al Pare Nadal. Però, en aquest cas, els nens obtenen els regals quan surten al carrer i els agafen de sota l’arbre de Nadal gegant que cada poble o ciutat habilita.

A més, a Rússia també solen cremar papers amb desigs escrits. Alguns, fins i tot, posen les cendres a la copa de xampany amb què brindaran, perquè creuen que així es complirà el desig.

Cap d’Any al Salvador

A la República del Salvador donen la benvinguda a l’any nou amb un espectacle de petards i focs artificials. De fet, aquesta cerimònia és una de les més habituals per tot el món.

Cap d’Any a Sud-àfrica

El Cap d’Any a Sud-àfrica és una celebració per partida doble. Perquè, després de la típica festa del primer de gener, el dia 2 se celebra la festa del Tweede Nuwe Jar, un festival de colors i música en què la gent es disfressa, balla i surt al carrer a gaudir del bon temps amb els éssers més estimats.

Cap d’Any a l’Uruguai

A l’Uruguai és comú de llençar una galleda d’aigua per la finestra per deixar anar els mals esperits de la casa i deixar-la neta de males energies de cara a l’any vinent.