26.06.2022 - 21:40
“Una empresa ens va dir que si volíem incloure el català en la versió oficial, havíem de traduir-lo en deu dies”, explica Ricard Soler, membre del projecte Ce Trencada. “I ho vam fer, vam traduir 24.300 paraules en deu dies!” Aquest grup de voluntaris decidits a oferir més videojocs en català sap que, no solament en aquest cas, sinó també en el dia a dia, s’enfronta a una tasca gegantina. I per això treuen el màxim partit dels recursos reduïts de què disposen: la dedicació voluntària, el temps lliure i el convenciment d’oferir als jugadors traduccions de qualitat.
Tots els membres de Ce Trencada, que s’estructura de manera horitzontal a partir de projectes, tenen una implicació voluntària i, malgrat que hi arriben a dedicar fins a deu hores setmanals, no reben cap ingrés personal: “Ho fem per amor a l’art, el català i els videojocs.” Així, quan tenen una idea o reben la proposta de portar el català a un videojoc, organitzen un grup entre cinc voluntaris i sis, i els membres són lliures de decidir si s’hi impliquen o no i amb quin rol. Amb aquest procediment han aconseguit de traduir jocs com ara Horror Tales: The Wine, Grunnd i l’icònic Dark Souls, que consideren el joc més popular en què han treballat.
‼️ NOU? JOC EN CATALÀ ‼️
La comunitat catalana és meravellosa, i aquí teniu a l' @AlvaroASants i a l' @urixturing mostrant-vos una versió 100% funcional del #Wordle en #català per la #NintendoGameBoy. Seguiu-los per estar atents/es de les novetats que ens vagin anunciant! 👇👇👇 https://t.co/Z3X5Q4RxKd
— Projecte 'Ce Trencada' (@PrCeTrencada) May 16, 2022
L’anàlisi que fan de la situació de la llengua al seu camp és més aviat pessimista: “És el mercat en què el català està més malament, perquè fins i tot quan hi havia sèries d’anime i per a joves a la televisió, no era imaginable de jugar en català.” No obstant això, per a revertir aquesta situació no són l’únic heroi al seu bàndol. Així com ells, la revista 3DNassos, que ha publicat el primer número en paper, GamingCat, Xboxers catalans i Xe Quin Pasme! treballen voluntàriament per incentivar la llengua dins el món dels videojocs.
Preferirien no haver d’existir
La clau per ells és influir en la demanda del mercat i que els jugadors catalans vulguin jugar en la seva llengua: “La quantitat és ridícula i per revertir-ho cal que fem que el públic se senti còmode jugant en català”, diu Soler, que també és traductor de professió. Però no solament és una qüestió dels jugadors, també miren cap a les empreses, que no assumeixen els costs de les traduccions: “Veuen el mercat molt petit, per això cal incentivar i pressionar les empreses en aquesta direcció”, afegeix Nu Drama –nom de jugador de Ricard Soler.
Per això creuen que les administracions, que ja ofereixen subvencions a iniciatives com la seva, s’hi han d’implicar més i fer que no hagin de ser voluntaris els qui afegeixen el català als videojocs sinó els professionals de les empreses desenvolupadores. “Sempre ho diem, el nostre objectiu és desaparèixer, perquè voldrà dir que el català ja s’haurà normalitzat als videojocs”, diu.
“Ens interessa molt que les traduccions siguin de qualitat”
El primer pas és investigar si poden accedir als texts que han de traduir, cosa que sovint els impedeix de començar la feina: “Hi ha empreses que ens envien els arxius perquè tinguem més facilitats i així ho poden afegir a la versió oficial, però en uns altres casos no ens fan cas i ens hem de buscar la vida o fins i tot acaba essent impossible.” Una vegada tenen els arxius amb el text, el divideixen entre els implicats i comencen a traduir. Quan ja tenen totes les línies en català, el darrer pas és corregir-les i assegurar-ne la coherència i normativitat: “Ens interessa molt que les traduccions siguin de qualitat.”
“El 90% del que fem és traduir texts, cartells, diàlegs i rètols, però algunes vegades hem doblat de les veus, que és una tasca molt més complexa”, afegeix Soler, que ha aprofitat la seva experiència com a actor en els doblatges. De fet, el joc The Binding of Isaac tan sols té un doblatge disponible a tot el món i és, gràcies a Ce Trencada, en català. I lluny d’acabar ací, quan els voluntaris han tingut prou temps i forces –dues vegades–, també han portat el català als vídeos promocionals dels videojocs, que es poden veure al seu canal de YouTube. Per assumir les despeses del material necessari per a traduccions i doblatges, accepten donacions dels seguidors.
De traduccions individuals a un projecte comú
La llavor de Ce Trencada va sorgir en gent diversa en moments diferents, però no va ser fins que es van trobar que la idea no va quallar en el projecte que és avui, en què s’impliquen unes vint-i-cinc persones. Dani Medina, Teksait al món virtual, creava una civilització virtual amb un amic quan van veure que no seria gaire complicat d’accedir als arxius del joc i traduir-los. Tan sols volien poder-hi jugar en la seva llengua, sense cap aspiració de convertir-ho en un projecte col·lectiu. Satisfets amb la feina feta, van decidir de compartir la prova mitjançant la retransmissió d’una partida a Twitch: “Volíem que la gent pogués veure el joc en català i que opinés, corregís i col·laborés en la traducció pel xat.”
👹 Iniciem la penúltima setmana de #juny polint els detalls de la nostra traducció rècord: més de 24.000 paraules en 10 dies! Aviat us anunciarem quin nou videojoc podreu jugar oficialment en #català gràcies a la magnífica feina de la gent del @PrCeTrencada. Ja en tenim ganes! 👇 pic.twitter.com/cJLFWKdLb0
— Projecte 'Ce Trencada' (@PrCeTrencada) June 20, 2022
En aquell xat es van començar a crear sinergies quan un espectador els va posar en contacte amb Francesc Parisi (Furank), que ja havia cavil·lat durant temps sobre la possibilitat d’unir les traduccions que feien jugadors com ells. Ja hi havia hagut alguns intents d’establir un projecte semblant que havien fracassat per manca d’estructura i constància, però van reunir quatre jugadors convençuts a fer-ho rutllar. I les xarxes van fer la resta. Quan van obrir canals públics, s’hi van posar en contacte més internautes interessats a afegir-se al projecte i van començar a posar fil a l’agulla.
Amb els primers videojocs, es va encendre la flama: “Tot feia molta il·lusió, perquè teníem projectes i semblava que en trèiem suc.” I d’aleshores ençà han aconseguit de materialitzar la passió, convenciment i afecció de molts jugadors en videojocs en què ja es pot prémer el botó de “començar” en compte del de “start”.
