La CE comença a legislar pensant en les pimes?


Avui s’ha filtrat el document que la Comissió Europea remetrà al parlament per a sotmetre’l a aprovació, en què proposa mesures per a frenar la morositat en les relacions comercials i fomentar així una clara millora en la liquiditat de les empreses. Significa un pas de gegant en aquest fosc món de la morositat, en què el peix gros sempre s’acaba menjant el petit, perquè té més influència i perquè té més capacitat de resistència financera. Del 2011 ençà no s’havia tocat l’última directiva existent en aquest àmbit. I ara se’n fa un reglament, per la qual cosa tindrà un caràcter immediat i directament aplicable a la legislació de cada estat. Evidentment, no admet interpretacions i és de compliment obligat.

La situació dels pagaments a l’estat espanyol l’analitzava l’informe sobre la morositat del 2022, fet per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM). Segons que s’explicava, a grans trets, el termini mitjà de pagament del sector privat el 2022 va ser de 67 dies, 5 dies menys que en l’estimació del 2021, encara lluny dels 60 dies establerts per la llei 15/2010.

Com passa cada any, les empreses que triguen més a pagar són les grans (55%). Es calcula que tan sols un 26% paguen dins el termini legal. Per una altra banda, el termini mitjà de pagament del sector públic, un altre clàssic dels retards, és de 67 dies, 6 dies més que en l’estimació del 2021.

Com a fet addicional, s’assenyala que el 94% dels proveïdors no van exigir la indemnització legal per costs de recobrament en cas de retard o impagament; que el 84% mai o gairebé mai no van exigir als seus clients morosos els interessos de demora; i que al 61% els imposen terminis de pagament superiors als permesos per la llei.

Tot plegat fa que la ratio de morositat dels enquestats (percentatge dels impagaments respecte del total de la facturació) fos el 2022 del 5%, lleugerament superior al 4,8% registrat el 2021. Ah! I els subcontractistes cobren dels contractistes principals a cent dies de mitjana. I –no podia ser altrament– l’expectativa respecte dels terminis de cobrament el 2023 es manté invariable per al 65% dels enquestats.

Pot semblar anecdòtic que el 93% consideri necessària la implantació d’un règim sancionador. És increïble que, al cap de tretze anys d’aprovada la llei, tothom pugui fer encara allò que li plagui amb els pagaments, perquè els successius governs no “han pogut” (ni volgut) aprovar el reglament de la llei, que no cal explicar pas gaire que afavoreix les empreses que tenen més poder.

Cal recordar els problemes que origina la morositat. No tan sols obstaculitza la competitivitat i augmenta la incertesa, sinó que, en el cas de la contractació pública, redueix la participació de les pimes. A qualsevol empresa afectada, a més, li augmenten les necessitats de capital circulant, veu créixer els costs, a causa del temps esmerçat a empaitar els deutors, i se li apuja el cost de finançament.

Sembla que tot això és a punt d’agafar un nou camí. “Ens enorgullim molt d’haver estat un dels grans impulsors de la norma que reduirà els pagaments al sector privat de tot Europa i beneficiarà pimes i autònoms, que són els que més es ressenten de les conseqüències de la morositat”, deia avui el president de la PMcM, Antoni Cañete. “És la culminació d’un camí de l’activisme empresarial per a donar veu a les pimes, que fins ara no n’han tingut. Ara s’apunta que es començarà a legislar pensant en els petits, perquè puguin ser competitius, tot millorant les regles del joc”, afegia.

M’explica que ha estat des del començament en la lluita per a fer arribar la veu dels petits a Brussel·les i que s’ha trobat amb un camí ple de traves. “Els lobbies europeus de les grans empreses han jugat molt fort perquè això no acabés així. Encara van tenir el valor d’organitzar una jornada, fa pocs mesos, amb la pretensió de tornar a posar en solfa els pactes entre les parts, que sempre donen preferència als poderosos i poden arribar a ofegar les pimes. Sortosament, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha estat molt clara en aquest punt i ha dit que s’ha de fer cas a les pimes.”

Demano a Cañete que em digui quins són, a parer seu, els tres punts clau del nou reglament. I no se’ls ha de pensar ni un segon. “El primer és el canvi de 60 dies a 30. Aquest és un pas important i decisiu. El segon és que els interessos de demora no s’hauran de demanar, com fins ara –cosa que en la realitat poca gent feia. Vénen incorporats amb les noves normes. Una factura impagada de 10.000 euros, per exemple, al cap d’un mes ja serà més cara, perquè incorporarà l’interès de demora. I el tercer és que per a les empreses serà més fàcil fer valer els seus drets, reduint la càrrega i facilitant l’accés a una reparació efectiva gràcies a la mediació. Hem de pensar que els litigis resolts amb la mediació sempre impliquen uns costs molt menors que els procediments judicials.”

En línies generals, es pot dir que el reglament promourà el principi de pensar primer a petita escala, amb les pimes i els autònoms. En relació amb això, la Comissió Europea ha assegurat que continuaria millorant els processos d’actualització de la legislació, inclosa la visibilitat de les activitats relacionades amb les pimes i la competitivitat, per garantir que la legislació i les polítiques de la UE funcionin millor per a les pimes. Toquem ferro i tant de bo sigui així!