03.10.2022 - 20:10
|
Actualització: 04.10.2022 - 07:35
El govern espanyol ha acordat amb CCOO i la UGT un augment de sou als funcionaris de fins al 9,5% d’ara al 2024. El 2022 pujarà un 1,5% amb caràcter retroactiu -que s’afegeix al 2% ja apujat a principi d’any-, el 2023 un 2,5% fix amb possibilitat d’un 1% variable i el 2024 un 2% amb un 0,5% variable. UGT ja va avançar divendres que avalava la proposta i CCOO l’ha acceptat avui. Faltava saber la resposta del CSIF, sindicat majoritari a l’administració, que després de la Mesa General de Negociació de les administracions públiques d’aquesta tarda no s’hi ha afegit perquè “ni tan sols cobreix la pujada de la inflació d’aquest any”. El sindicat calcula en un 5% la pèrdua de poder adquisitiu dels funcionaris enguany i no descarta mobilitzacions.
La proposta del govern espanyol inclou pujades fixes i variables. Aquestes últimes es materialitzaran si les pujades de l’IPC i del PIB superen certs llindars. Durant el 2022 només s’aplicarà l’augment de l’1,5% fix retroactiu. En canvi, durant el 2023 hi haurà un augment del 2,5% fix més un 1% dividit en dues variables. La primera és condicionada a l’IPC. Si la suma d’aquest índex harmonitzat del 2022 i el 2023 supera el 6% el sou dels empleats públics pujarà un 0,5% de forma retroactiva, que es cobrarà l’octubre del 2023. La segona està condicionada al PIB nominal. Si a final de l’any que ve aquest indicador arriba al 5,9%, el sou del funcionariat s’incrementarà un altre 0,5%.
De la mateixa manera, el 2024 l’augment fix serà del 2%, que podrà veure’s incrementat un 0,5% si l’IPC harmonitzat dels últims tres anys està supera la barrera del 8%. És per això que el secretari general d’acció sindical de CSIF, Francisco Lama, en cap cas parla d’un augment salarial del 9,5%, sinó que el situa en el 6% fix (no compta el 2% que ja es van apujar els sous dels treballadors públics a principi d’any) i subratlla que l’altre 1,5% està subjecte a variables que la formació veu molt difícil que es compleixin.
Lama ha manifestat així “el rebuig més absolut” de la formació a l’acord perquè el funcionariat torna a perdre poder adquisitiu. També ha lamentat que el govern “provi d’adornar” l’acord amb un refregit de millores laborals que “en molts casos ja podrien haver-se aplicat”, com és el cas de les 35 hores.
En canvi, en un comunicat CCOO ha explicat que accepta l’oferta salarial supeditada a tancar un acord que prevegi la resta de millores de condicions de treball -recuperació de drets sindicals, el dret a la negociació col·lectiva, eliminació de restriccions per a la implantació de la jornada de trenta-cinc hores, entre d’altres. Per exemple, el text també inclou la percepció íntegra del salari en cas d’incapacitat temporal o la recuperació de la jubilació parcial anticipada dels funcionaris.
L’altra central sindical que ha donat el vistiplau a la proposta d’Hisenda, UGT, ha argumentat que la pujada salarial “esmorteeix de manera raonablement realista” els efectes de l’alça de preus pel gairebé tres milions d’empleats públics de l’Estat.
Diàleg intents i constant
De la seva banda, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública espanyola ha celebrat un acord que s’ha assolit per majoria absoluta i que ha estat fruit d’un diàleg intens i constant. Alhora ha subratllat que el pacte assolit avui al sector públic “pot contribuir a assolir un pacte de rendes al diàleg social”.
L’executiu també destaca que el pacte permet recuperar els drets laborals que van ser retallats el 2012, i manifesta que la pujada beneficiarà 2.717.570 treballadors públics, dels quals 513.721 del sector públic estatal i 1.611.697 del sector públic autonòmic, a més de 592.152 de les entitats locals.
