11.03.2017 - 23:00
El sindicat Comissions Obreres viu aquests dies jornades intenses, perquè el 4 d’abril comença l’onzè congrés. Una de les grans notícies d’aquest congrés serà l’adéu de Joan Carles Gallego (1954), un dels històrics del sindicalisme català contemporani. Llicenciat en econòmiques, professor d’institut i d’FP, Gallego ha estat secretari general de CCOO des de l’any 2008. Gairebé deu anys. I si no hi ha res de nou, l’home que el substituirà serà Javier Pacheco (1970), actualment secretari general de la potent Federació d’Indústria.
Però el canvi de lideratge no serà l’única notícia del congrés. També hi haurà més novetats, i sucoses. Entre més coses, el sindicat ha elaborat una enquesta interna entre els més de 100.000 afiliats. Aquesta enquesta, que es farà pública d’aquí a uns deu dies, ha demanat la posició sobre la independència i les preferències polítiques dels treballadors afiliats. I tot el que m’arriba, i m’arriba de bona font, va en la mateixa línia: l’enquesta diu que els independentistes dins de CCOO són molts. Però molts. Són tants que fins i tot superen la mitjana catalana. Poca broma. I no només això: els afiliats voten partits independentistes sense problema i en massa.
El dia que es facin públiques les dades (si són les que m’arriben a mi) a més d’un li explotarà el cap. Molts hauran de revisar el seu antic i provincià discurs que afirma, com feia Solé Tura, que el nacionalisme i l’independentisme és cosa de burgesos. Segur. Per això n’hi ha tants a CCOO. Per això a les zones pobres de Catalunya és majoritari, l’independentisme. En fi, que l’independentisme guanyi espais en el sindicalisme és d’una importància cabdal, bàsica, definitiva. I que es faci públic, més: trenca tota retòrica de classe obrera contra la independència. Una retòrica que es fa servir des del temps de Lerroux. Però com tothom sap, i molts neguen, són dues coses perfectament compatibles.
Aquests dies s’ha reactivat la intenció d’actualitzar la posició del sindicat CCOO respecte de la qüestió nacional. És lògic que, si el sindicat ha descobert que té molta base independentista, vulgui actualitzar la seva posició. Ara, a mi m’estranyaria molt que CCOO es declari independentista demà mateix. De fet, tots no ho són. Però també m’estranyaria que no fessin passos més ferms en aquesta direcció. I si jo escric aquest article és només amb una intenció: pressioneu, amics independentistes dins de CCOO, perquè el vostre sindicat sigui reflex de la vostra realitat interna. Sou molts. Que es noti. I que es noti aquest congrés.
El senyor Pacheco, futur secretari general, no és independentista, però haurà de liderar una organització que en gran part sí que ho és. Aquest és el futur immediat del sindicat més gran del país. Un equilibri no fàcil, però perfectament possible.
Podem trobar-nos que CCOO viu el mateix procés que va viure el país sencer no fa gaire: hi haurà una sortida de l’armari independentista total i definitiva. Els afiliats de CCOO descobriran, com va passar als catalans en general, que són una cosa que no sabien: independentistes en bona part. Això sí, els faltarà organitzar-se i ser influents. Com ens va passar als catalans en general. I mira, tampoc ha anat tan malament.
