23.08.2016 - 18:22
|
Actualització: 25.08.2016 - 02:03
Les hores extres que es fan a l’estat han disminuït des de l’inici de la crisi. Ara bé, la major part de les que es treballen no es paguen, segons constata un estudi publicat avui per CCOO. El document també revela que la reducció de les hores extres dels darrers anys s’ha concentrat majoritàriament en les remunerades, mentre que les no cobrades, que ascendien a 3,5 milions d’hores el 2005 —el 56% del total—, pràcticament no han disminuït.
L’estudi calcula que podrien crear-se 156.000 llocs de treball per suplir la feina desenvolupada en aquestes hores extra i que, per tant, no només s’està generant un perjudici pel treballador que no cobra aquestes hores, sinó també pels aturats. A més, la Seguretat Social disposa de menys ingressos per aquestes hores extres no pagades.
La major part de les hores extres no pagades es concentren en el sector serveis, amb una menor presència sindical en comparació als sectors industrials, energètic o de la construcció. En concret, en els serveis no es pagaven el 47% de les hores extres el 2008, mentre que el 2015 aquest fenomen s’havia disparat fins al 60%.
L’economista del gabinet tècnic confederal de CCOO i responsable de l’estudi, Luis Zarapuz, explica que ‘l’evolució de les hores extres no pagades mostra un augment de l’explotació laboral durant la crisi, que s’ha consolidat en l’inici de la recuperació econòmica’. Segons que ha assegurat, ‘una part de la millora de la productivitat per treballador i de la devaluació salarial del factor treball s’explica per aquesta evolució de les hores extres no pagades’.
Al contrari del que hom podia esperar, l’informe de CCOO constata que les hores extres no pagades es concentren sobretot en llocs de treball indefinits i amb jornada a temps complet. ‘El perfil de les hores extres no pagades que es realitzen a Espanya no s’ajusta als trets habitualment associats a la precarietat laboral, contractes temporals i a jornada parcial, sinó com un tret de clara explotació laboral’, explica Zarapuz.
L’estudi dibuixa un perfil molt marcat de treballador a qui afecta aquesta circumstància: sobretot homes assalariats del sector privats dels serveis, amb contracte indefinit, jornada a temps complet i que exerceixen una ocupació laboral de tècnic o directiu.