Cayetana Álvarez de Toledo i una croada particular contra el procés

  • Perfil de la candidata del PP per Barcelona a les eleccions espanyoles del 28 d'abril

VilaWeb
El president del PP, Pablo Casado i la candidata de les eleccions espanyoles per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.

Redacció

21.03.2019 - 01:50
Actualització: 21.03.2019 - 10:20

Cayetana Álvarez de Toledo i Peralta-Ramos, i tretzena marquesa de Casa Fuerte. A partir del nom ja es dedueix que la candidata del PP per Barcelona a les eleccions espanyoles no ha tingut una vida gaire difícil. És la seva segona etapa al partit. Ja n’havia format part abans, però Rajoy li semblava massa tou i se’n va anar. Ara, amb Pablo Casado i la seva política de la confrontació amb l’independentisme, Álvarez de Toledo ha trobat el moment de tornar a la política. L’objectiu, ‘defensar l’Espanya constitucional des de Catalunya’ i fer que s’acabi ‘la xenofòbia i la intolerància’ que diu que practica l’independentisme.

Els orígens ajuden a entendre la seva bel·ligerància envers l’independentisme. Aquests cognoms composts, com és habitual, van acompanyats d’un títol nobiliari. Com a Álvarez de Toledo, li ha pertocat ser la tretzena marquesa de Casa Fuerte, atorgat per Felip V al virrei de l’imperi espanyol a l’Amèrica del Sud. Per part de mare, descendeix d’un colonitzador sud-americà. Per tant, ve d’una nissaga que va tenir un paper destacat en l’auge de l’imperi castellà.

La candidata del PP per Barcelona va néixer a Madrid, però els primers anys el passà a Londres i després a Buenos Aires. Es formà en escoles exclusives. Més tard ingressà en la prestigiosa Universitat d’Oxford, on es llicencià en història moderna i es doctorà amb una tesi dirigida per l’hispanista John H. Elliott.

D’ençà que va acabar el doctorat, Álvarez de Toledo ha volgut ser present als mitjans per a difondre el seu pensament ultraliberal. Això la va conduir a entrar al PP, on va ser diputada al congrés però sense obtenir cap mena de notorietat. Va abandonar el partit el 2014, molesta amb Mariano Rajoy perquè considerava que havia estat massa tou amb el govern de Mas durant el 9-N. ‘El govern de la nació no va fer, a parer meu, tot allò que havia d’haver fet per impedir-ho’, va argumentar. Tres anys més tard, durant el judici als dirigents polítics del 9-N, va presenciar-ne algunes sessions en directe, en uns seients reservats darrere els acusats. Hom la podia veure rient mentre Mas declarava, feliç, com si guanyés.

Del PP a la FAES i ‘Libres e iguales’

Quan abandonà el PP, Álvarez de Toledo va començar una campanya personal contra l’independentisme, un propòsit que de llavors ençà ha marcat notablement la seva vida. Va entrar de vocal a la FAES, des d’on ha demanat que PP i Ciutadans es fusionin, i va crear la plataforma Libres e Iguales, una mena de Societat Civil Catalana a l’espanyola que volia evitar ‘la ruptura de la sobirania nacional’. El seu llegat és escàs, tret d’aplegar el suport a la seva causa de personatges famosos, com ara Félix de Azúa, Mario Vargas Llosa i Fernando Sánchez Dragó.
Durant el referèndum de l’1-O es va mostrar molt satisfeta per la violència policíaca contra la població catalana. Quan els primers guàrdies civils van començar a carregar va escriure a Twitter: ‘Finalment arriba la Guàrdia Civil.’ Eren les 9.12 del matí i hi adjuntava un vídeo que mostrava un comandament en acció. De l’1-O en diu que és el fet més greu que ha passat d’ençà del cop d’estat del 1978. ‘És més greu que Tejero i Milans amb els tancs. Molt perillós, perquè podria ser un cop postmodern: mobilitzar la societat sota una suposada capa de pacifisme’, ha dit no fa gaire.

Amb afany de marcar perfil per a diferenciar-se d’Inés Arrimadas, candidata per Ciutadans a qui no pot guanyar en popularitat a Catalunya, la marquesa de Casa Fuerte opta per les declaracions més provocatives. Diumenge va arribar a afirmar que el procés era un projecte d’estrangeria i va confirmar el seu menyspreu per la llengua dient que el fet de no parlar català donava ‘més sentit’ a la seva candidatura. Ahir, en la presentació com a candidata, va qualificar el moviment independentista de ‘xenòfob’. Falten molts dies per a  les eleccions i, com a bona admiradora de Josep Pla que és, de segur que exhibirà un repertori d’adjectius ben variat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor