El cavall jacobí de París

No sé com actua el govern francès, Vicent, a l’hora d’impulsar el català a Catalunya Nord. M’imagino que obra amb la mateixa tebior que a Iparralde, si no hi va directament en contra. María, vosaltres, en canvi, teniu la bona sort de no haver de patir els mandataris de París; ja en teniu prou amb aquesta Junta que fa ben poc en favor de la seva llengua.

Per més exemplars i multitudinàries que siguin les seves campanyes, el govern de Macron no vol baixar del seu cavall jacobí, potser per por que el seu estat s’esberli. Seaska, l’organisme que aglutina les ikastoles d’Iparralde, és, amb diferència, el referent més important respecte de fer les classes de l’educació reglada en èuscar. Alhora, com més va més escoles públiques i privades catòliques volen oferir l’educació en èuscar, cosa que demostra que la voluntat de fer classes en aquesta llengua no és un caprici dels separatistes bascs sospitosos.

París continua fugint d’estudi sobre aquestes peticions, i no ha fet cabal de les propostes que li va presentar una delegació institucional basca en una reunió feta al setembre a la capital francesa –una delegació formada per membres de l’Oficina Pública de la Llengua Basca i per uns quants parlamentaris. Aquesta delegació ha esperat una resposta durant mesos.

Una de les seves demandes ja s’ha convertit en un símbol en la llista dels drets de l’èuscar: la possibilitat de fer els exàmens homologats en èuscar. Perquè el Ministeri d’Educació francès obliga l’alumnat, malgrat haver cursat els estudis en èuscar, a fer en francès els exàmens de l’anomenat DNB –diplôme national du brevet–, que homologa aquests estudis. Els hi obliga tant sí com no.

París no vol afluixar la corda en la qüestió del DNB: s’ha tancat en banda, perquè sap que és la primera passa d’una marató llarga, que aquesta cursa es fa passa a passa i que després d’una vindrà la següent.

En el moviment que lluita per poder fer aquests exàmens en èuscar, els joves alumnes de Seaska tenen un paper especial. És gratificant de veure que aquesta generació jove –molt, tot sigui dit– manté amb fermesa la mateixa essència de qui va crear Seaska.