La cautela s’imposa a l’hora de comprar

  • Els analistes diuen que és molt possible que el consumidor mantingui un comportament moderat de la despesa fins a final d'any · Els comerciants catalans també són cauts, però veuen uns mesos finals més satisfactoris

Jordi Goula
11.10.2024 - 19:50
VilaWeb

Aquest setembre hem viscut una cascada de revisions a l’alça per a l’economia espanyola com poques vegades s’havia vist. L’INE ha corregit xifres anteriors, però també l’economia mostra més força. Ara l’OCDE ha elevat un punt el seu càlcul del PIB per a enguany fins al 2,8%, en línia amb allò que han publicat aquests dies el Banc d’Espanya i l’Autoritat Fiscal (AIReF), i una dècima per sobre de l’estimació que el govern espanyol inclou en la darrera actualització del seu quadre macroeconòmic. També ho ha fet, en el terreny privat, l’enquesta de Funcas.

Un denominador comú d’aquestes millores del creixement econòmic previstes per a enguany és el canvi que hi ha en el comerç exterior. S’espera que les exportacions, de béns i serveis (turisme), ajudin el PIB a enfilar-se més que no s’havia previst fa un temps. En canvi, el consum privat no mostra canvis en les expectatives inicials i es manté en les estimacions fetes, amb un ritme al voltant del 2%.

Segons el Banc d’Espanya, d’acord amb els indicadors conjunturals més recents, el consum de les famílies podria haver prolongat la senda de recuperació gradual durant el tercer trimestre. És la direcció que apunten, per exemple, el to positiu que presenta la confiança dels consumidors i el dinamisme que manté el crèdit al consum, a més del repunt de l’índex de comerç al detall del juliol i l’agost, i les matriculacions d’automòbils (en la mitjana de juliol i agost).

En aquestes revisions, crec que es parla poc de les perspectives del consum familiar, atesa la seva importància. En aquest sentit, ahir es va fer públic l’informe corresponent al tercer trimestre de “Panorama by Kantar”, l’empresa capdavantera mundial en dades de màrqueting i analítica, dedicat a l’estat espanyol. D’entrada, hi ha un fet curiós. Encara que les previsions de l’economia s’han corregit a l’alça, diu que el consumidor espanyol es manté caut i moderat, i concreta la valoració en una estabilitat en l’índex de confiança calculat per ells. Després de tres períodes de millora gradual de l’índex, aquest trimestre pràcticament no es pot parlar de creixement, sinó que es manté en xifres molt similars a les del segon.

I, més curiós encara, aquesta estabilitat i prudència es perceben també a escala micro, de manera que la valoració que fan els consumidors sobre la situació econòmica del país continua essent negativa i no mostra variacions respecte de trimestres anteriors. Vol dir que hi ha un forat bastant clar entre les bones perspectives estatístiques i la percepció que tenen de la realitat els consumidors.

Parlo amb Teresa de Ledesma, responsable de l’estudi, perquè m’aclareixi una mica la situació. L’explicació que em fa em sembla coherent, tant en relació amb les previsions de millora com els motius de la cautela de la gent. Diu: “Els consumidors ens mostren un comportament molt caut, és a dir, no acaben de fiar-se, per dir-ho d’alguna manera, de les bones previsions macro. Segurament, perquè, per una banda, vénen barrejades amb notícies menys encoratjadores i, per una altra, i molt relacionada, perquè al final el consumidor no basa la seva confiança solament en allò que sent i veu a les notícies, sinó en allò que viu en el dia a dia.”

En realitat, l’anàlisi ja indica que el fet que la inflació o els tipus d’interès es vagin moderant és un alleujament per a les economies, però alhora la inflació subjacent, és a dir, la que no té en compte els productes que es veuen molt afectats per les grans crisis, no acaba de moderar-se. “El consumidor mitjà possiblement no la sap, aquesta dada, però sí que veu en què es tradueix. I es tradueix, per exemple, en el fet que la cistella de la compra continua alta i els estalvis disminueixen, amb la qual cosa no mostra excessiva confiança, ni experimenta cap millora en la valoració que fa de la situació del país o de la seva economia domèstica”, afegeix Ledesma.

Sigui com sigui, segons l’enquesta, sembla que el consumidor s’ha acostumat una mica a la situació de preus alts i inestabilitat, i és aquesta adaptació la que li permet, per exemple, d’ajustar el seu pressupost mensual per a ser capaç d’estalviar alguna cosa al mateix temps que no creu que la seva situació millori pas a mitjà termini.

Depenent de tot plegat, “hauríem d’esperar fins el període següent per veure què passa amb les expectatives respecte de la desocupació, perquè en aquest cas s’han pogut veure afectades per les notícies de la desacceleració en la creació d’ocupació i pel final de l’estiu, moment en què acaben molts contractes temporals”. I conclou assegurant: “És complex fer previsions, però és molt possible que el consumidor mantingui un comportament moderat fins a final d’any, tret que passi res que canviï molt el dia a dia de les seves economies o esdeveniments a nivell macro que realment impliquin una variació important.”

Em sembla interessant la reflexió que em fa la directiva de Kantar, però també vull saber com es veu la situació en el comerç català, que tracta directament amb el client. I parlo amb Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta. Em comenta que les vendes a turistes van molt bé i que el setembre ha estat particularment bo. Quant a la gent d’aquí, veu “la demanda interna estabilitzada”, però diu que les perspectives que tenen són satisfactòries. Els motius que em dóna són: “La gent veu que l’ocupació no va malament, que la inflació va cap avall i que els tipus d’interès també baixen, i això li presenta un escenari positiu. Tinc contacte molt sovint amb gent de banca i em destaquen dues coses sobre tot això. Que el crèdit al consum continua i que no creix la seva morositat. Ho valoro positivament.” I acaba dient-me que sí, que hi pot haver cautela, atesa la situació geopolítica actual. Però que, si tot continua igual: “Per Nadal, la gent sempre fa una excepció i enguany no el veiem pas malament, ans al contrari.”

En la línia de les paraules de Jené, tenim les dades que proporciona l’índex de compres de Comertia. Efectivament, aquest setembre va ser bo, i el seu índex de vendes va créixer d’un 5,7% sobre el mateix mes de l’any passat, amb un 76% d’associats que van tenir un augment de vendes en valor. I quant a la variació del tiquet mitjà de venda, el 68% assegura que l’ha augmentat. Finalment, situen la previsió de facturació del mes d’octubre amb un increment del 5,3%. Molt positiva.

Sembla que entre els professionals de l’anàlisi i els del comerç hi ha una lleugera diferència de matís per als mesos finals de l’any, però cal dir que és molt difosa, si bé el comerç mostra més optimisme. Probablement, serà així, però, en el fons, la cautela manarà sobre totes les decisions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor