03.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 04.12.2021 - 00:21
Té aquest nom: diligències prèvies 104/2017. I se’n sap molt poca cosa, perquè el jutge de l’Audiència espanyola que les va activar, Manuel García Castellón, les manté en secret d’ençà de fa quatre anys. No se sap exactament quan va obrir aquesta causa, però les defenses dels acusats per l’operació Judes, els detinguts del 23-S, apunten a VilaWeb la possibilitat que comencés fins i tot abans del referèndum del Primer d’Octubre. I amb un objectiu molt concret: neutralitzar els Comitès de Defensa del Referèndum –aleshores incipients–, després rebatejats amb el nom de Comitès de Defensa de la República. Els advocats dels tretze acusats del 23-S, processats per presumpta pertinença a organització terrorista, van saber que existia aquesta causa secreta fa només un parell de mesos, i es van exclamar quan van comprovar que era el forat negre d’on sortien moltes de les dades que utilitzava la fiscalia contra tots ells, producte de seguiments fets sobre una quantitat indeterminada de persones durant anys. Unes dades a què les defenses encara avui no han pogut accedir, malgrat les peticions insistents al jutge. La resposta sempre és negativa.
El jutge García Castellón ha anat incorporant en el sumari de la causa contra els tretze acusats de l’operació Judes documentació provinent d’aquestes diligències prèvies 104/2017, com ara transcripcions d’escoltes telefòniques i informació sobre seguiments fets als investigats de molt abans que no es pensessin les seves defenses. Els punxaven els telèfons i els col·locaven balises de seguiment i micròfons als vehicles, i la informació que la policia n’obtenia ha estat utilitzada per la fiscalia com a material incriminatori i incorporat pel jutge en aquestes diligències prèvies, primer, i en la causa contra els activistes del 23-S, després. Però sense que hi apareguin en la seva totalitat, sinó de manera fragmentada.
Fins i tot l’Asociación Española de la Guardia Civil va demanar de personar-se com a acusació popular en les diligències 104/2017, just l’endemà de les detencions del 23-S del 2018, segons que va avançar El Món i ha confirmat VilaWeb de fonts de la investigació. Com sabien aleshores que existien aquestes diligències, si tenien una numeració diferent de les diligències d’investigació contra els CDR detinguts, i que era la peça separada número 2 de les diligències prèvies 99/2018?
Un secret de sumari ad infinitum
I tot plegat sense que les defenses en tinguessin coneixement. Per això els advocats demanen de poder accedir a la totalitat d’aquest material, perquè, amb la fragmentació de les converses intervingudes, tant la fiscalia com el jutge, tot descontextualitzant-les, construeixen els relats incriminatoris que els interessen. Si les defenses no poden consultar-les íntegrament, són objecte de vulneració del principi d’igualtat d’armes i, en conseqüència, els vulenren el dret de defensa. Han demanat la nul·litat de les actuacions per aquest motiu o, si més no, de poder accedir-hi retornant al punt en què va engegar formalment la investigació de l’operació Judes, el desembre del 2018.
Però les peticions que han fet han estat sistemàticament desestimades pel jutge García Castellón, que manté aquelles diligències sota secret de sumari, i d’això ja fa quatre anys. Les defenses denuncien que les pròrrogues que n’ha anat fent successivament no han estat convenientment motivades, i sospiten que l’Audiència espanyola les podria allargar indefinidament, i fins i tot que no se n’arribés a aixecar mai el secret de sumari.
No solament això. També sospiten que el secret d’aquestes actuacions amagui intervencions de les comunicacions i seguiments de desenes o de centenars de persones que no ho saben, de gent que d’alguna manera o altra s’hagi mobilitzat des de l’activisme independentista. Perquè van situar els CDR en el punt de mira des del moment mateix del referèndum. Ve’t ací l’objectiu de García Castellón amb aquestes diligències secretes: tenir els CDR completament controlats, per actuar quan fos més convenient.
I fou al cap d’uns quants mesos d’haver-se obert aquelles investigacions que es van fer visibles, quan la fiscalia de l’Audiència espanyola va anunciar públicament, el 2 d’abril de 2018, que actuarien penalment contra els CDR. Era una reacció contra la campanya de mobilitzacions que hi va haver aquella Setmana Santa, coincidint amb l’empresonament del president Puigdemont a Alemanya. Al cap d’una setmana, l’amenaça es va fer efectiva, amb la detenció de Tamara Carrasco a Viladecans, l’intent de detenció d’Adrià Carrasco, que es va poder exiliar, i una operació dels Mossos d’Esquadra, aleshores encara sota el control directe del govern espanyol per l’aplicació del 155, contra sis activistes per les protestes al parc de la Ciutadella el 30 de gener d’aquell any, el dia que era prevista la investidura de Puigdemont.
En el cas de Tamara Carrasco fou el jutge de l’Audiència espanyola Diego de Egea, actuant com a jutge de reforç de García Castellón al jutjat número 6, que la va fer detenir, tot accedint a l’impuls de la investigació que feia el fiscal Miguel Ángel Carballo, el mateix responsable de la ràtzia contra l’independentisme del 23-S. I és significativa l’única prova esgrimida finalment en l’acusació contra Tamara Carrasco, un àudio de WhatsApp enviat a un grup privat amb què feia una crida a protestar per la situació dels presoners polítics i la repressió contra l’independentisme. Fins avui ningú no ha sabut explicar d’on va treure aquell àudio, la fiscalia, i com s’ho va fer. Però el cas és que aquell àudio fins i tot va anar a parar a les mans dels advocats de Foment del Treball, que van provar d’esgrimir-lo com a prova en el judici (que es va fer el mateix mes d’abril que fou detinguda Tamara Carrasco) contra la Intersindical-CSC en l’intent de declarar il·legal la vaga general del 8 de novembre de 2017.
Ara per ara, no hi ha cap certesa que l’àudio de Tamara Carrasco sortís de les diligències prèvies 104/2017, però sí que n’hi ha totes les sospites. I tot plegat mentre es va acostant, de mica en mica, el judici als processats en l’operació Judes. L’horitzó encara és incert, perquè encara hi ha tràmits pendents, com ara la ratificació del processament, la presentació dels escrits de les acusacions, els de les defenses…, que poden fer que el judici no arribi fins ben entrat l’any vinent.
