17.09.2022 - 21:40
El 20 de setembre de 2017, Catalunya s’abocava a un encadenament de fets sense aturador que marcaria el seu futur polític i social. Aquell matí –dimarts en farà cinc anys– va acabar amb quinze detinguts, una quarantena d’escorcolls i un setge continuat de més de vuit hores a la seu de la CUP. No era un moviment improvisat contra els preparatius del referèndum. La investigació havia començat el mes de gener, fet que no va poder evitar que les urnes apareguessin als col·legis electorals. D’aleshores ençà, han passat cinc anys i els dirigents polítics que van organitzar el referèndum han estat jutjats, sentenciats i indultats. Mentre tot plegat ja ha estat assimilat per la societat catalana, aquesta causa, coneguda com “la causa del 13”, encara no ha tancat la instrucció i els advocats preveuen que el judici no es farà fins el 2024.
Els afectats són una trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat que el 2017 ocupaven la segona fila de l’independentisme, allò que es coneix com a sottogoverno. Són processats per malversació, desobediència, prevaricació, revelació de secrets oficials i falsedat documental. Entre els quals hi ha Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana; Aleix Villatoro, ex-secretari d’Afers Exteriors; Amadeu Altafaj, ex-delegat del govern davant la UE; Albert Royo, secretari general del Diplocat; Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball; i els ex-directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo. El cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura actual, Natàlia Garriga, va ser derivat al TSJC perquè són aforats.
El cas fa més d’un any que és encallat en les resolucions d’uns recursos presentats pels advocats d’Aleix Villatoro i Albert Royo, que reclamaven de dirimir el possible conflicte de competències que hi ha amb la investigació engegada al jutjat número 18. Aquest segon jutjat la primavera de l’any passat va obrir una causa nova contra l’acció exterior de la Generalitat i el Diplocat, i també hi apareixen tant Royo com Villatoro.
Això no vol dir que el jutjat 13 hagi d’acabar assumint tota la causa del 18. Solament la part que afecta una subvenció a la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) i de la qual en responsabilitzen Royo i Villatoro. Però la jutgessa instructora del 13, Alejandra Gil, no vol assumir-la i es va declarar incompetent, per la qual cosa les defenses dels acusats van presentar un recurs el juny del 2021. Més d’un any després, aquesta setmana passada, la magistrada va donar cinc dies a les parts perquè fessin les seves al·legacions. El dia 20 mateix s’exhaurirà el termini. Aleshores la pilota serà a la teulada de l’Audiència de Barcelona, que haurà de fixar una vista per a decidir si el jutjat 13 ho assumeix tot o no.
Els advocats consultats creuen que aquesta és l’opció més factible. Si és així, com que ja s’havien practicat diligències al jutjat d’instrucció número 18, solament caldrà prendre declaració indagatòria a Villatoro i Royo al 13 i la instrucció es podrà tancar definitivament: “Amb quinze dies pot estar fet”, diu un dels advocats dels acusats en la macrocausa.
Un judici difícil d’encabir
Entre les defenses dels acusats hi ha la convicció que l’escrit d’acusació ja és escrit i tan sols cal esperar que es resolgui aquest conflicte competencial. A partir d’aleshores ja es podrà obrir judici oral definitivament. Però serà un altre obstacle en aquesta causa eterna. La secció 21a de l’Audiència de Barcelona no és com el TSJC o el Tribunal Suprem espanyol, que no fan judicis ordinaris i tenen una agenda d’assenyalaments més lliure. Aquesta sala és l’encarregada de resoldre les apel·lacions contra resolucions de vigilància penitenciària i haurà de trobar un espai lliure d’uns tres mesos, que és el temps que podria durar un judici d’aquesta magnitud: “Podem anar a parar al 2024 o més enllà, tranquil·lament”, diu un lletrat de les defenses. Si fos així, gairebé haurien passat set anys d’ençà dels fets.
El jutjat d’instrucció número 13 va ser el primer que el 2017 va obrir diligències sobre l’organització del referèndum de l’1-O, i part de la causa va acabar essent jutjada al Tribunal Suprem espanyol i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “És la causa fundacional de tot el procés judicial d’aquests darrers anys. La gent posa molt el focus en la causa del Suprem, que jutjava càrrecs institucionals, però en aquesta causa hi trobem informàtics, directors de departament, treballadors de la Generalitat, interventors… Un gruix de gent que, segons la investigació, és qui va aconseguir que es fes la votació, més que no pas els consellers”, explica un altre advocat, que observa amb preocupació les penes que es puguin demanar.
La trentena de processats és acusada d’uns quants delictes, alguns dels quals poden acumular força anys de presó, com ara la malversació i la prevaricació: “És possible que hi hagi penes més altes que no les del Suprem. I tant. Però n’hem parlat moltes vegades amb els investigats. No és el moment de parlar-ne. Quan tinguem l’escrit d’acusació sobre la taula, el valorem. Ara tan sols serveix per a atabalar-nos. Però és evident que la gravetat dels fets, amb malversació superior als 250.000 euros, pot acabar essent una carnisseria”, afegeix una font coneixedora del sumari.
