20.04.2022 - 19:50
Ahir, el Fons Monetari Internacional (FMI) rebaixava per segona vegada consecutiva les previsions de creixement de l’economia espanyola, dins una revisió general a la baixa del PIB global per a enguany. Recordem que, a començament d’any, l’FMI ja va empitjorar les perspectives per culpa de l’expansió de la variant òmicron. Ara ha estat per l’impacte de la guerra entre Ucraïna i Rússia. La rebaixa del PIB és d’un punt, fins al 4,8%. Així i tot, és més optimista que el Banc d’Espanya, que fa dues setmanes el va abaixar fins al 4,5%. També és més optimista en la previsió d’inflació, que espera que sigui del 5,3% (mitjana), en contrast amb el 7,5%, respectivament. En definitiva, l’un i l’altre apunten a creixements de l’economia més minsos, preus més alts i, sobretot, molta incertesa els mesos vinents.
En vista d’aquestes previsions d’institucions oficials, no fa estrany que al segon trimestre del 2022 l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya –que hem sabut avui– mostri una disminució del 2,1% respecte del trimestre anterior (un -4% a tot l’estat espanyol). Segons l’INE, l’Idescat i les cambres de comerç, l’hoteleria i el transport són els únics sectors que mostren una millora de la confiança (4,9%) i la resta empitjoren. Per grandària de l’establiment, tots els grups declaren pèrdua de confiança en relació amb el trimestre anterior, amb més importància en els més grans. Per demarcacions, també totes disminueixen la confiança respecte del trimestre anterior, tret de la Cambra de Barcelona, que es manté estable (0,0%). La resta de cambres de Barcelona són les que tenen una disminució més alta (-4,3%), seguides de les cambres de Tarragona (-3,4%), les de Lleida (-3,2%) i les de Girona (-1,6%).
“Els empresaris estan neguitosos per culpa de la incertesa, però el gran maldecap són els costos de l’energia”, em comenta Cristina Serradell, directora de la Unitat de Negoci Internacional d’Acció. “Estan molt preocupats per la política de preus que han d’adoptar. No tots poden aplicar els augments de costos completament, perquè quedarien fora de mercat, sobretot alguns exportadors. Molts els apliquen en part. Però el dubte és fins quan podran aguantar els marges la situació actual, amb les pimes a la primera fila del risc”, afegeix.
I m’explica un fet preocupant que, en aquests moments, és bastant general tot i que se’n parla poc. “Arran de la por de tenir retards o més encariments de preus amb els aprovisionaments, moltes empreses compren més del compte, cosa que té uns efectes financers negatius, que afectaran més els que siguin menys potents en aquest terreny.” I, a més, crec que cal no oblidar el nivell d’endeutament que tenen avui moltes pimes catalanes, a conseqüència del sistema d’ajuts, aplicat durant la pandèmia pel govern espanyol, basat en els crèdits ICO.
Serradell insisteix en el fet que moltes empreses no tenen possibilitat de fer repercutir els augments dels costs. Alguns sectors, com la fusta, tenen contractes per any avançat. “Hi ha empreses del sector que veuen com els proveïdors els apugen els preus i allarguen els terminis, mentre es troben lligades de mans i peus pels contractes signats amb els clients, sobretot de la construcció. Passa també amb alguns béns d’equipament. I, és clar, si el client és el sector públic, alguna cosa cal fer.”
Les patronals catalanes ja se’n feien ressò la setmana passada. Antoni Abad, president de la CECOT, deia que, arran de l’encariment dels preus que perjudica qualsevol contracte del sector públic i les empreses que els executen, cal adoptar mesures urgents i de caràcter excepcional, que permetin una revisió, també excepcional, dels preus dels contractes. Afegia: “Demanem d’equiparar el tracte excepcional que s’ha aplicat als contractes d’obres, als contractes de serveis i als contractes de subministrament, perquè igualment estan afectats greument per la pujada de preus.” I insistia: “Cal tenir en compte que hi ha moltes empreses mitjanes i petites, que proveeixen de béns i de serveis l’administració i que la majoria ja tenien contractes subscrits sobre la base d’unes condicions que ara, amb la pujada desorbitada de determinades matèries, no poden repercutir i els fan perillar la viabilitat i la supervivència. Demanem que, excepcionalment, també es pugui aplicar una revisió de preus en el context actual per esmorteir l’impacte econòmic sobre l’activitat d’aquestes empreses perquè puguin continuar operant.”
També la PIMEC va fer una nota la setmana passada, en què deia: “A la vista de les dades relatives a l’índex de preus al consum publicades per l’INE, reclamem novament corresponsabilitat a les administracions públiques, ja que el decret estatal de revisió de preus en els contractes d’obra i l’acord amb la Generalitat de Catalunya es limita a assumir els increments de determinades obres i només d’alguns productes.” Per això va demanar que s’adoptessin mesures en aquells casos en què ho poden fer i que assumissin la part que els toca de les conseqüències negatives provocades per aquest creixement desbocat dels preus. L’entitat afirmava haver constatat, segons dades de consultes al teixit productiu català, que les pimes encara no han pogut revertir l’encariment dels preus.
I, canviant de tema, la nota positiva d’avui ens arriba del comerç. “Les previsions econòmiques per a les empreses familiars catalanes de comerç són moderadament optimistes, després d’un 2021 en què els estralls de la pandèmia encara es van fer notar.” Ho diu l’Informe de Situació d’Empreses Familiars Catalanes de Retail, elaborat per Comertia. Segons el document, el 67,4% dels empresaris catalans enquestats preveu un augment del consum per a enguany, mentre que només una minoria (4,7%) considera que podria ser pitjor que els de l’any passat. Aquest optimisme en la reactivació econòmica del país es preveu acompanyat d’un augment de nous comerços. Un 63% de les empreses enquestades té previst d’obrir nous establiments enguany.
L’informe, elaborat gràcies a una enquesta a les empreses afiliades entre el 20 de febrer i el 30 de març, dibuixa una radiografia agredolça de les dades de facturació del sector el 2021. Segons les dades, l’any passat un 51% va assolir una facturació inferior a la d’abans de la pandèmia. En canvi, el 49% restant va aconseguir una facturació superior. Tanmateix, l’empat gairebé perfecte entre les empreses que s’han recuperat i les que encara no, no va servir per a retornar el 2021 als indicadors econòmics del 2019.
Demano a la directora general de Comertia, Elisabet Vilalta, el perquè d’aquest tarannà diferent entre l’enquesta de l’Idescat i la seva. En la primera, el comerç apareix com el sector més baix de confiança per al segon trimestre i, en canvi, els establiments de Comertia tenen una visió més optimista. “No hi ha cap mena de contradicció –diu–. Els nostres afiliats també estan molt preocupats amb la incertesa que tenim a curt termini, causada per la guerra, però en l’enquesta mirem una mica més enllà. I el segon semestre els enquestats pensen que les coses ja hauran canviat i que el 2022 serà millor que l’any passat. Aquest optimisme generalitzat es fonamenta en dues línies estratègiques en què es veuen oportunitats de negoci: el comerç electrònic i el mercat internacional. De totes maneres, hi ha una consciència molt clara què els dos mesos vinents seran clau per a saber com anirà finalment l’any.”
