24.11.2016 - 08:01
|
Actualització: 01.12.2016 - 18:23
Els catalans a vegades ens pensem que som molt originals amb el nostre tió, un tronc que caga regals a base de bastonades, però cada país té un bon reguitzell de tradicions nadalenques ben singulars. En molts indrets, els infants ja reben els regals el 6 de desembre, per Sant Nicolau, i en alguns altres s’han d’esperar fins al dia de Cap d’Any. Tret d’Eslovènia, on el Pare Noel i els seus derivats passen tres vegades en un sol mes. Els personatges encarregats de lliurar els regals són d’allò més variats: a Itàlia ho fa una bruixa, a Islàndia 13 trols i a Grècia els regals apareixen a sota d’un vaixell en miniatura. Portugal manté la tradició ancestral de fer focs pel solstici d’hivern i a Àustria Sant Nicolau té un temut ajudant, el Krampus, que gairebé és més popular que no pas ell.
Sant Nicolau, quan els nens del nord d’Europa reben regals. Als Països Baixos, Àustria, Luxemburg… el 6 de desembre és festa grossa perquè Sant Nicolau lliura regals a la mainada. Aquest bisbe turc del segle IV és considerat el patró dels nens perquè la seva llegenda explica que en va fer ressuscitar un parell que un matrimoni de carnissers havia mort. Però el Sant Nicolau europeu té un aspecte molt similar al del Pare Noel, de qui és mig parent: un vell, amb una llarga barba blanca, que va vestit de vermell i de blanc.
