29.10.2019 - 18:38
Almenys catorze persones s’han mort i vuit-cents seixanta-cinc han resultat ferides després que els agents de les forces de seguretat obrissin foc contra manifestants a la ciutat xiïta de Karbala, al centre de l’Irac, segons han explicat avui a Reuters responsables mèdics i dels serveis de seguretat.
A la ciutat de Nasiriya, al sud del país, s’han mort tres manifestants a conseqüència de les greus ferides sofertes per les càrregues policíaques contra les protestes antigovernamentals, segons han explicat responsables mèdics.
El Departament de Salut de Karbala ha rebaixat el balanç de les protestes a cent vint-i-dos persones ferides, de les quals seixanta-sis són agents de les forces de seguretat. Per la seva banda, el cap de la policia de Karbala ha negat en un comunicat que hagin mort manifestants per trets de les forces de seguretat i ha assegurat que només ha mort una persona en un incident no relacionat amb les manifestants.
A més, ha dit que les imatges d’agents de les forces de seguretat disparant contra manifestants que s’han fet virals a Internet en les últimes hores són falses i que han estat difoses per incitar els manifestants.
Els iraquians van prendre ahir els carrers per quart dia consecutiu en una segona onada de protestes per denunciar la corrupció i la mala gestió del govern que encapçala el primer ministre iraquià, Adel Abdul Mahdi.
El balanç de les protestes d’ençà que van començar les mobilitzacions el primer d’octubre s’eleva a dos-cents cinquanta morts. Una comissió d’investigació governamental que va indagar sobre la primera onada de protestes va concloure amb un balanç de cent quaranta-nou civils morts per l’ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat i per l’ocupació de munició real contra els manifestants.
En aquest informe, la comissió va assenyalar que més del 70% de les morts van ser causades per trets al cap o el pit i va responsabilitzar els comandaments de les forces de seguretat per aquest ús excessiu de la força contra les protestes. La primera onada de protestes va patir una aturada de dues setmanes abans de reprendre el 25 d’octubre.
L’onada de mobilitzacions, impulsada pel malestar per la crisi econòmica i la corrupció, ha emergit després de gairebé dos anys de relativa estabilitat a l’Irac, que va estar sotmès de 2003 a 2017 la presència de tropes estrangeres, a més de patir una guerra civil i la posterior el posterior domini parcial del seu territori per part del grup terrorista Estat Islàmic.
Les forces de seguretat van llançar gasos lacrimògens contra estudiants de col·legi i d’universitat que van desafiar l’advertència del primer ministre i es van sumar als milers de persones que van protestar a Bagdad contra el govern.
En les imatges d’aquestes càrregues es veu als militars colpejant als estudiants d’institut amb porres en dos districtes de Bagdad. El Ministeri de Defensa ha condemnat en un comunicat aquest incident i ha dit que aquests soldats no representen l’exèrcit iraquià en el seu conjunt, encara que no ha aclarit si seran sancionats.
El popular clergue xiïta Moqtada al-Sadr, que dóna suport al bloc parlamentari més gran i va contribuir a la conformació del govern de coalició que encapçala Abdul Mahdi, va demanar ahir la celebració d’eleccions anticipades després de l’anunci del govern d’imposar un toc de queda a la capital del país.
