Catorze jutges denuncien novament la filtració dels seus DNI per haver signat a favor del dret de decidir

Un total de catorze jutges de la trentena que van ser assenyalats públicament després d’haver signat un manifest a favor del dret de decidir el 2014 han presentat una denúncia a la fiscalia superior de Catalunya. El cas va ser arxivat per la justícia espanyola, però el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) els va donar la raó. Ara, amb noves revelacions sobre l’origen de la filtració, han denunciat membres de les clavegueres de l’estat, com els comissaris José Manuel Villarejo i Eugenio Pino. Segons l’escrit avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l’ACN, els jutges denunciants emmarquen els fets en l’operació Catalunya.

Entre les noves proves presentades pels jutges a favor del dret de decidir, hi ha uns enregistraments fets per l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo i de les quals van ser sabedors fa dues setmanes. Als àudios, enregistrats per Villarejo mateix, se’l sent conversar amb Eugenio Pino, que va ser director adjunt de la policia espanyola (DAO), i el responsable de la brigada d’informació a Catalunya aleshores, Pedro Esteban. Els magistrats adjunten els àudios com a prova, a més d’unes quantes anotacions de les agendes de Villarejo perquè fan referència a la filtració de les fotos dels seus DNI.

L’escrit transcriu la conversa entre aquests tres alts comandaments de la policia espanyola, que parlen de la intenció dels jutges afectats de denunciar la filtració i de la seva intenció de trobar l’origen de les fotografies. Pino adverteix els seus companys i els diu que si algú els demana per les imatges, es limitin a dir que van rebre ordres verbals i directes del cap superior de la policia a Catalunya, perquè com que els jutges s’havien pronunciat a favor del dret a decidir s’havien d’investigar. Als àudios també se sent el comissari Esteban plantejar la possibilitat d’esborrar el rastre de la recerca a la base del DNI i a Pino dient-li “ja ho estan fent”.

A final de desembre passat, el Tribunal Suprem va ordenar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) de reobrir l’expedient d’investigació sobre la filtració il·legal de dades.

Per la seva banda, el TEDH sostenia que s’havia vulnerat el dret de la intimitat dels jutges i magistrats que apareixien en l’article publicat el març del 2014 al diari La Razón amb el títol “La conspiració dels 33 jutges sobiranistes”. Segons el tribunal, l’existència d’aquests informes policials “recollits sense estar d’acord amb cap llei” ja és una violació de dret de la intimitat dels afectats.