02.08.2021 - 21:50
Divendres, en plena operació sortida estiuenca, membres de l’ANC de Sitges i de Sant Pere de Ribes van fer, com cada estiu, l’acció Ponts per la Independència. Aquesta vegada, en un pont de la C-32, des d’on van penjar pancartes i estelades. De sobte, van arribar tres patrulles de la Guàrdia Civil espanyola. Els van amenaçar d’obrir-los un expedient si no les retiraven. Després d’haver estat una hora retinguts, van arribar unes patrulles dels Mossos que van confirmar que aquella acció era permesa. Parlem dels incidents amb Chus Castillo, coordinador de l’ANC Sitges, que va ser-hi.
—Què va passar divendres al pont de la C-32?
—Eren dos quarts de set de la tarda. Anàvem a fer l’acció Ponts per la Independència. Es fa cada estiu arreu de Catalunya, excepte l’any passat arran de la pandèmia. Es col·loquen pancartes independentistes en uns quants ponts tot aprofitant l’operació sortida de vacances. L’ANC de Sitges i l’ANC de Sant Pere de Ribes havíem quedat de trobar-nos al pont de C-32 per a col·locar unes pancartes. En total devíem ser unes onze persones.
—Vau tenir temps de penjar-les?
—Sí. Vam penjar unes estelades i un parell de pancartes. Quan ja feia vint minuts que eren desplegades, va passar per sota el pont un comboi de la Guàrdia Civil format per tres tot terrenys que anaven en direcció Tarragona. Un dels companys va dir de broma: “Ja veuràs que ara ens vindran a veure.” No havien passat ni deu minuts que ja els teníem al pont. Van haver d’anar a donar la volta molt lluny, perquè no és un pont que tingui accés directe per un camí asfaltat.
—I què us van dir?
—Primer de tot, que ens volien obrir un acte administratiu perquè incomplíem una norma, atès que, segons ells, aquelles pancartes podien distreure la circulació dels vehicles. Nosaltres els vam respondre que cada any fèiem aquesta acció i que mai no havíem tingut cap mena de problema. Aleshores ens van dir que s’identifiqués el responsable, però som una organització i els vam dir que no n’hi havia cap.
—Quin to van fer servir els agents de la Guàrdia Civil espanyola?
—No es van posar agressius, però després ja ens van dir: “És que a sobre, aquestes pancartes no ens agraden.” Un company es va adonar que alguns dels agents no portaven el número identificatiu i els va començar a gravar. A partir d’aquell moment es van posar més tossuts i ja no volien identificar un representant, sinó a tots. Volíem defensar-nos per si obrien un expedient administratiu. De la mateixa manera que ens obligaven a identificar-nos tots onze, nosaltres teníem dret que ells també s’identifiquessin. I els vam haver de perseguir perquè un el portava al revés, uns altres que baixaven del cotxe no el tenien… Vam aconseguir que nou agents s’identifiquessin.
—Però quants eren?
—Eren catorze guàrdies civils, un per a cadascun de nosaltres. Va ser còmic, totalment desproporcionat. A més, nosaltres érem gent de mitjana edat, algun avi… No teníem pas pinta de cremar el pont. Al final, després d’haver-nos identificat i haver-nos tingut una hora retinguts, van venir quatre efectius dels Mossos, van parlar amb la Guàrdia Civil i van marxar.
—I què us van dir, els Mossos?
—Que les pancartes estaven ben fixades i no incomplien absolutament cap normativa de distracció a l’autopista. Ens van identificar a mi i al coordinador de Ribes perquè si finalment hi havia una denúncia administrativa, saber que érem nosaltres i retirar-la.
—Com us vau sentir?
—Com si tornéssim als anys setanta, en les últimes fuetades del franquisme. Quan et coartaven la llibertat d’expressió per haver penjat una simple pancarta. Ens van fer sentir que érem petits i que ells decidien què podíem fer i què no des del seu punt de vista. Com si no tinguéssim llibertat d’expressió o l’haguéssim perduda durant aquella hora que ens van retenir. Aprens la lliçó que allò que volen és atemorir-te i que qualsevol excusa és bona. Com que aquests tenien ganes de gresca, van aturar-se. Suposo que aquell pont els va fer gràcia, perquè aquell dia n’hi havia molts plens de pancartes.
