15.06.2022 - 17:55
L’entitat Ecologistes en Acció publica cada any un informe en què assenyala les males pràctiques que embruten el medi i fan minvar la biodiversitat en zones costaneres del país. De les festes de iots a la Costa Brava a la depuradora defectuosa de Pinedo, passant pels danys que fan a la posidònia les grans embarcacions que fondegen al port d’Alcúdia, els ecologistes han repartit, abans que comenci la temporada d’estiu d’enguany, catorze banderes negres per la costa dels Països Catalans.
Avaluant les actuacions i els projectes planificats durant el 2021, l’informe és força similar a anys anteriors. Destaquen, especialment, les afectacions de ports i aeroports i els projectes urbanístics de primera línia de costa, tant per la contaminació com pels perjudicis en aiguamolls i zones riques en biodiversitat.
Precisament per això, atorguen una bandera negra en la categoria de mala gestió a la voluntat de continuar el projecte per a ampliar la tercera pista de l’aeroport de Barcelona. Malgrat que l’ampliació de la pista va ser desestimada, Ecologistes en Acció diu que tant el president, Pere Aragonès, com el tinent de batlle de Barcelona, Jaume Collboni, mantenen les intencions de fer créixer l’aeroport, cosa que augmentaria les emissions de gasos i afectaria les zones naturals del Delta del Llobregat, com la Ricarda. També el port de Barcelona i el d’Alcúdia reben un reconeixement negatiu; el primer, per la gran contaminació atmosfèrica que ocasiona –és el cinquè port amb més emissions d’Europa–, i el segon, pel dany que causa a les praderies de posidònia el fondeig de grans embarcacions davant la costa alcudienca.
Seguint amb les infrastructures aeroportuàries, també critiquen el projecte de construcció d’un moll a la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre, ideat per Infosa, empresa gestora de les Salines de la Trinitat, a la Banya del Trabucador, amb l’objectiu de transportar la sal que se n’extreu. El moll no seria necessari si es mantingués la Barra del Trabucador, que connectava la banya amb la resta del delta abans que fos inundada. Aquesta situació es deu, segons que expliquen, al gran nombre d’embassaments que es troba l’Ebre abans d’arribar a la desembocadura, que eviten inundacions i l’arribada de grans quantitats de sediments. “Les aportacions de sorra per a la regeneració de la barra quan es trenca són solucions temporals que no van a l’arrel del problema i fan palesa la falta d’un pla de protecció i actuació al Delta de l’Ebre”, recull l’informe.
Projectes urbanístics que malmeten les costes
La pressió turística en les zones costaneres durant l’estiu i l’especulació urbanística són dos factors importants per a altres municipis o zones “premiats” amb una bandera negra. És el cas del projecte Colossus de Calp, a la Marina Alta, la platja de Triador de Vinaròs i el poble de Portocolom, a Migjorn. En tots tres casos, l’informe critica que les platges i zones naturals se subordinen al rendiment econòmic, cosa que fa, en el cas de Calp, que es planifiquin edificis de més de trenta-cinc pisos en zones d’aiguamolls; en el cas de Triador, que es construeixin urbanitzacions a primera línia de costa i es faci un suposat manteniment de la platja que en modifiqui l’estat natural; i en el cas de Portocolom, que es permeti un creixement urbanístic i el fondeig de grans embarcacions que fan malbé l’ecosistema marí.
A més, Ecologistes en Acció relata que molts d’aquests plans urbanístics, entre més, són mal dissenyats i aboquen productes tòxics a la mar. És el cas de la platja de les fonts d’Alcossebre, al Baix Maestrat, que ha de ser clausurada cada estiu els mesos de juliol i agost per culpa d’abocaments d’aigües residuals tòxiques, relacionats amb l’augment de població durant aquesta època, segons que relaten. “El fet que aquesta problemàtica sigui recurrent mostra que no s’ha fet prou per a afrontar un problema que només es detecta en època estival”, diuen.
Un cas similar és el de les cales Baeza i Lanuza del Campello, a l’Alacantí, que ja van rebre una bandera negra l’any 2010 per un pla urbanístic irregular “amb construccions i ports esportius de qüestionable legalitat, com a mínim, a més d’evident immoralitat i gran impacte”, sentencien. L’entitat torna a assenyalar aquestes platges perquè han detectat que les urbanitzacions hi aboquen aigües fecals, residuals i sense tractar directament a la mar.
A Pinedo, València, també hi ha caigut una bandera negra, com el 2020, per la depuradora d’aigües residuals, que es desborda sistemàticament quan plou i deixa passar brutícia a les aigües marines. Un mal funcionament que els autors de l’informe relacionen amb casos de corrupció urbanística.
Però la contaminació no és producte únicament de les aigües que provenen de les urbanitzacions i no són filtrades, sinó també de l’activitat industrial pròxima a la costa. És el cas de la platja de Tarragona, on un estudi de la Universitat Rovira i Virgili ha detectat un alt nivell de microplàstics, que s’atribueixen a les 1.200 hectàrees de polígons del complex petroquímic i l’activitat del port. El polièster, el polietilè i el polipropilè fan que Tarragona hagi estat “guardonada” amb la bandera negra.
Festes contra els ecosistemes
A Tavernes de Valldigna, a la Safor, preocupa l’estat de la costa, subordinada a la voluntat d’acollir macrofestivals. Aquest objectiu ha comportat una degradació de les dunes, que són clau per a mantenir la línia de la costa i l’ecosistema marí de la zona. A més de la construcció de zones per als concerts i esplanades per als aparcaments, Ecologistes en Acció esmenta els efectes negatius que tenen els sorolls dels festivals en les espècies que hi viuen.
També menystenen l’entorn les festes de iots que se celebren a les cales de la Costa Brava. Els propietaris ancoren els iots l’un al costat de l’altre per fer una llarga pista de ball sense tenir en compte que això destrueix el fons marí, tal com relata l’informe. “Aquesta mena d’activitats les fan persones amb suficient capacitat adquisitiva per a tenir un iot i insuficient consciència ambiental per a amarrar la seva embarcació sobre praderies de Posidònia oceànica o un altre tipus de plantes marines”, denuncien.
Reconeixement del moviment veïnal en defensa del medi
L’informe inclou un reconeixement, en aquest cas positiu, als moviments veïnals que han denunciat, evitat i, fins i tot, aturat alguns d’aquests projectes. És el cas de la mobilització contra l’ampliació de les infrastructures aeroportuàries de Barcelona, i també de la plataforma SOS Costa Brava i el col·lectiu Salvem la Pineda d’en Gori, que han portat a judici les edificacions –que compten amb una bandera negra– en aquesta pineda de Palamós, al Baix Empordà, molt resistent i valuosa per a l’ecosistema de la zona.
Membres de Salvem la Pineda d'en Gori i SOS Costa Brava, davant l'ajuntament de Palamós. pic.twitter.com/PaShC3YggY
— Salvador Fornós (@Palamors) November 27, 2020
